No acostumo a comentar sèries espanyoles (de fet, si no recordo malament l’única vegada
va ser aquesta), en primer lloc perquè no en veig moltes i en segon lloc perquè considero que tampoc aporten massa res al món televisiu. Més que ser dolentes, el que se’n pot dir en general és que són grises, no expliquen absolutament res de nou i ofereixen pocs arguments per enganxar-te a seguir-ne alguna. I, a més, tenen una particularitat gairebé comuna a totes elles: acostumats com estem a durades d’entre 45-60 minuts per a drames i 20-30 per a comèdies, el temps que has d’invertir per veure un episodi d’una sèrie espanyola és gairebé el mateix que si volguessis mirar una pel·lícula, ja que la seva durada difícilment baixa d’una hora i quart. Això, que ja costa de justificar en el cas d’un drama, passa a ser imperdonable si parlem de comèdies.
