Resum seriòfil del 2016

Tal i com vinc fent des que vaig iniciar aquest bloc, quan s’acaba l’any faig una mica de balanç (totalment personal i subjectiu) del que ha estat la temporada televisiva. No és una llista del millor i el pitjor, entre altres coses perquè ni tan sols totes les sèries esmentades són d’aquest any. Simplement es tracta d’un repàs, sense cap ordre que no sigui l’alfabètic, del que he vist durant el 2016. Si teniu curiositat per veure tot l’article, només heu de fer clic al títol. Som-hi?

Black Mirror: sis nous episodis que ens fan plantejar com serà el nostre futur si no som capaços de controlar una mica els avenços tecnològics. Un futur que espanta no només pel que pot arribar a ser, sinó perquè sovint ja s’assembla massa al present. Temporada més irregular que les anteriors, però amb moments brillants com sempre.

Retorn als 80

Ja fa temps que s’observa una certa tendència a la nostàlgia, a recordar temps passats i les característiques que els van fer memorables. Només cal veure l’èxit que han tingut iniciatives com Yo fui a EGB (amb 3 llibres, un joc de taula, una pàgina web, un bloc i una activa presència a les xarxes socials) i altres de similars que han sortit posteriorment. Em pensava que aquest era un fenomen limitat al territori ibèric, però com gairebé sempre estava equivocat i va molt més enllà. Un clar exemple és Stranger Things, la darrera producció de la plataforma online Netflix.