Resum seriòfil del 2018

Com sempre per aquestes dates, quan s’acaba l’any faig un balanç (totalment personal) del que ha estat la meva temporada televisiva. No pretén ser una llista del millor i el pitjor, entre altres coses perquè algunes de les sèries esmentades ni tan sols s’han estrenat el 2018. Simplement es tracta d’un breu repàs, en ordre alfabètic, del que he vist durant aquest any (si voleu ampliar detalls, només heu de fer clic al títol). Som-hi, doncs!

Bodyguard: un ex soldat és nomenat guardaespatlles de la Ministra d’Interior britànica, precisament la principal responsable que ell hagi hagut d’anar a lluitar a l’Afganistan, d’on ha tornat trastornat. Una mostra més del mestratge dels britànics a l’hora de crear mini sèries, tot i que es queda una mica coixa per certes decisions de guió.

Qui és en Justo Gil?

No fa massa parlàvem de Vergüenza i de la novetat que suposaven els seus episodis de poc menys de mitja hora en el panorama de les sèries televisives espanyoles, acostumades a episodis amb una durada mínima d’una hora i quart, tant si són comèdies com drames. Pel que sembla, Movistar vol seguir per aquest camí i, almenys de moment, les seves sèries de producció pròpia tenen unes durades molt més ajustades als cànons internacionals. El día de mañana n’és un bon exemple.