Innocent o culpable?

Que no us enganyi el títol de l’article, perquè no parlarem d’una sèrie “d’advocats” tal com la podríem entendre, malgrat que cadascuna de les històries que ens expliquen els sis episodis de la primera temporada d’Accused acaben en un jutjat. Però el que veurem no és ni la investigació policial, ni el judici en sí, amb la presentació de proves, arguments dels representants de les parts, rèpliques i contrarèpliques, etc. En paraules del seu creador, Jimmy McGovern, “només delicte i càstig, les dues coses que més importen en els drames criminals”.

Descans hivernal pels zombis

Igual que va passar a la segona temporada, en aquesta tercera The Walking Dead també es prendrà un descans d’uns dos mesos (fins al febrer de 2013) després del vuitè episodi que s’emetrà aquest vespre als EE.UU. En aquella ocasió l’aturada li va anar de perles a la sèrie, que s’havia encallat en els primers episodis però va tornar amb ànims renovats. En aquest cas no només no s’ha encallat sinó que està sent, de llarg, la millor temporada fins el moment. Esperem que en aquest cas no passi a l’inrevés i l’aturada no representi una caiguda de ritme ni de qualitat.

Mentrestant, i per fer l’espera una mica més curta, ens podem entretenir amb aquesta fantàstica animació que algú (amb temps i talent) ha fet del primer episodi del còmic en què es basa la sèrie. Des que es va estrenar, els fans de la novel·la gràfica han estat bastant crítics amb l’adaptació televisiva i l’han titllada de “tova” en comparació amb el material imprès. Com que no l’he poguda llegir mai, no tinc una opinió pròpia formada al respecte. Només puc dir que la sèrie m’agrada molt tal com és, i que aquesta animació del còmic em sembla excel·lent.

Humor a “Homeland”?

Si hi ha una sèrie que destaca per la seva pràcticament total absència d’humor, aquesta és sens dubte Homeland. Entre els foscos (i mai aclarits del tot) objectius del sergent Brody, la malaltia mental de la Carrie i les conseqüències que podria portar tot l’entramat de la sèrie, sembla impossible trobar la més mínima possibilitat de dibuixar un somriure mentre l’estem veient.

Per sort, hi ha gent que pensa que a tot arreu es poden trobar possibilitats humorístiques. Mireu si no aquesta divertida paròdia, que captura molt bé el tarannà de la sèrie. Això sí, per entendre-la bé heu d’estar al dia de la seva emissió i dominar una mica l’anglès.

Llibres, cigarretes i alcohol

En aquest bloc ja ha quedat clara en més d’una ocasió la nostra afició per les sèries britàniques en general i d’humor en particular. Avui m’agradaria parlar de Black Books, una producció que potser no agradarà a tothom per les seves peculiaritats i situacions absurdes i delirants, però que si som capaços d’entrar-hi ens oferirà estones divertidíssimes.

L’avantpassat d’en Homer Simpson

No hi ha cap dubte que en Homer Simpson és, malgrat tractar-se d’un personatge de dibuixos animats, una de les cares més famoses de la història de la televisió. El seu creador, Matt Groening, sempre ha afirmat que la inspiració per crear els seus famosíssims personatges va ser la seva pròpia família, de la qual va agafar-ne fins i tot els noms. Ara, però, una web danesa ha recuperat una tira còmica publicada a Islàndia l’any 1949 on hi apareix un personatge molt similar, fins al punt que ja es comencen a escoltar les primeres acusacions de plagi. Aquí teniu la tira (feu clic per veure-la més gran):

El nom d’aquest personatge és Adamson i el seu creador va ser el dibuixant suec Oscar Jacobsson, que des del 1920 fins el 1945 (any de la seva mort) va crear aquestes tires còmiques. Posteriorment, i fins a l’any 1964, la seva tasca va continuar-la el dibuixant danès Viggo Ludvigsen.

Coincidència? Casualitat? Inspiració? Plagi? La polèmica està servida. El que és innegable és que el personatge suec i el nord-americà són molt, molt semblants. Si el senyor Jacobson fos viu, potser s’acabarien veient als jutjats amb el senyor Groening. A veure com acabarà la cosa.

Retorn a Kingsbridge

Ahir va fer exactament tres anys que vam parlar de l’adaptació televisiva del best-seller de Ken Follett Els pilars de la terra, i ja vam anunciar la possibilitat que la segona part de la novel·la (Un món sense fi) també tingués la seva versió per a la petita pantalla. Tal dit, tal fet. Cuatro estrena aquesta nit (22:30) la segona part d’aquestes èpiques aventures medievals, plenes de tots els ingredients que cal esperar en aquest tipus d’històries.

Una altra tardor zombi

Ja fa mig any que ens vam acomiadar dels nostres amics zombis, però els mesos passen volant i ja els tornem a tenir aquí per compartir la tardor amb nosaltres. De fet, les tardors acompanyades de morts vivents s’estan convertint en un dels clàssics televisius d’aquests últims anys.

“Homeland” busca nous arguments

Arriba la tardor, i amb ella l’estrena de noves temporades de les nostres sèries favorites. Una de les millors de la temporada anterior va ser sens dubte Homeland (guardonada recentment amb els Emmys a millor sèrie dramàtica, millor actor i millor actriu), de la qual ja vam parlar fa uns mesos. Al final de la temporada passada vaig mostrar els meus dubtes pel que feia a la continuïtat de la sèrie, i la meva por a que si l’allargaven perdria l’interès. Vistos els dos primers episodis, però, cal dir que els guionistes de moment se n’estan sortint prou bé a l’hora de mantenir l’atenció.

El món rosa

No sé si serà perquè van ser dels primers que vaig veure a la meva vida, però el cas és que els dibuixos animats de La pantera rosa em continuen semblant absolutament genials. Fa unes setmanes, l’amo del meu bar habitual dels caps de setmana va tenir l’encertada idea de posar a la televisió del local uns DVD del simpàtic felí rosat, i és realment curiós veure com gent de totes les edats, fins i tot alguns que fa anys que han superat la cinquantena, es parteix de riure amb els seus brillantíssims gags.

L’autèntic Walter White

Imagineu-vos que un dia us trobeu malament, aneu a l’ambulatori i el metge que us atèn es diu Gregory House. O que un vespre, mirant les notícies, ens informen que han detingut a un mafiós anomenat Tony Soprano o que l’empresari de moda als EE.UU. és un magnat del petroli que es diu J.R. Ewing. No sembla possible, oi? Doncs fa pocs dies sortia a la llum una notícia bastant semblant.

Els aficionats de Breaking Bad estem de sobra familiaritzats amb en Walter White, professor de química i malalt de càncer que decideix dedicar-se a fabricar i vendre droga (concretament metamfetamina) per intentar deixar a la seva família una quantitat de diners amb la que puguin continuar vivint còmodament quan ell no hi sigui. Doncs bé, resulta que a la vida real hi ha un Walter White de 55 anys que és el fugitiu més buscat del comtat de Tuscaloosa (Alabama) perquè el gener d’enguany va trencar la llibertat condicional que li havien concedit el 2010 després d’haver-lo condemnat... per fabricar i traficar amb metamfetamina!

Breaking Bad no està inspirada en la història del Walter White real, però una vegada més la realitat supera a la ficció. O com a mínim, la iguala.

Walter fictici, Walter real