Pares i mares de la guerra

Els seguidors habituals d’aquest bloc sabeu de sobres que les produccions anglosaxones (siguin americanes o britàniques) tenen un protagonisme destacadíssim, ja sigui per la seva qualitat o per una simple qüestió matemàtica, ja que són els que més en creen. De tota manera, quan val la pena també procurem estar al cas de les creacions d’altres països, com ara França, Argentina o fins i tot Espanya. O com avui, que m’agradaria recomanar una mini sèrie alemanya que explora una mica el fosc passat d’aquesta nació, sense massa profunditat però sí amb un resultat final bastant satisfactori.

Els primers passos d’Hannibal Lecter

(Si no sabeu a què es dedica l’Hannibal Lecter a més de fer de psiquiatre, no continueu llegint)

Fa unes setmanes parlava de l’estrena d’Hannibal, la sèrie basada en el personatge d’Hannibal Lecter que es va fer mundialment famós arran de l’estrena de la pel·lícula El silenci dels anyells, basada al seu torn en la novel·la de Thomas Harris. Com deia en aquella ocasió, el personatge sempre m’ha semblat fascinant: un psiquiatre brillant, extremadament intel·ligent, educat i amb un gust exquisit pel vestir i el menjar, però alhora un despietat assassí en sèrie que, a més, es menja a les seves víctimes (molt ben cuinades, això sí).

L’adéu d’en Heisenberg

S’ha acabat Breaking Bad. La sola pronunciació d’aquesta frase deixa entre els aficionats a les sèries una sensació com si ens faltés alguna cosa, una mena de buidor i de sentiment de manca, un pressentiment que mai tornarem a veure res igual. Han estat cinc temporades, seixanta-dos episodis, gairebé sis anys gaudint de moltes de les millors estones que recordo haver passat davant d’un televisor, i una tanda final d’episodis que ha posat la tensió dramàtica a uns nivells que poques vegades s’han vist a la petita pantalla.

Robert de Niro substitueix James Gandolfini

Fa unes setmanes, els aficionats a les sèries de TV en general i a The Sopranos en particular ens despertàvem amb la inesperada notícia de la mort d’en James Gandolfini, inoblidable intèrpret de l’immortal Tony Soprano en una de les millors sèries (per mi, la millor) que ha donat mai la indústria televisiva.

“Homeland” abans d’hora

Tot i que en teoria la tercera temporada de Homeland no comença fins el proper 29 de setembre, avui fa exactament una setmana que ja corria per Internet el primer episodi. Algun espavilat ha burlat els sistemes de seguretat? Tàctica comercial de la cadena Showtime per promocionar la nova tongada d’episodis? (recordem que amb Dexter -de la mateixa cadena- ja va passar el mateix). No volem ser malpensats, però recordem que el proper dia 22 es lliuren els Emmy, i a la sèrie no li anirà malament que se’n torni a parlar.

Només ho diré una vegada: mireu “'Allo 'Allo!”

És bastant habitual que als aficionats a les sèries ens demanin sobre les nostres preferències, sobre quines considerem que han estat les produccions que més ens han marcat al llarg de la nostra història com a telespectadors. I si miro enrere, m’adono que la gran majoria les vaig descobrir gràcies a TV3 (les coses com són) i eren comèdies britàniques. És impossible no recordar les estones passades mirant Els joves, Hotel Fawlty, L’escurçó negre, o la que avui ens ocupa: 'Allo 'Allo!

“Breaking Bad” s’acaba

“Totes les coses dolentes s’acaben”. Això és el que diu el pòster promocional de l’última tongada de vuit episodis de Breaking Bad, que es va estrenar diumenge passat als Estats Units amb un enorme èxit d’audiència (el doble de la que tenia fins ara). Una de les millors sèries dels últims anys arriba a la seva fi, i els petits flashforwards que hem pogut veure fins ara (en el primer episodi de la cinquena temporada i en aquest novè que s’acaba d’estrenar) no semblen augurar un final massa feliç per a en Walter White...

Hannibal Lecter arriba a la televisió

Sempre he pensat que Hannibal Lecter és un dels personatges de ficció més atractius de la història. Un prestigiós psiquiatre educat, tremendament intel·ligent, amb un bon gust exquisit en el vestir i el menjar... però també un assassí en sèrie despietat, i a sobre caníbal. Molts el vam descobrir per primera vegada a la pel·lícula El silenci dels anyells, però el mèrit de la seva creació se l’ha d’endur l’escriptor Thomas Harris i la seva sèrie de novel·les sobre el personatge, que es va iniciar l’any 1981 amb Red Dragon.

Els penúltims episodis de “Game of Thrones”

Els seguidors de sèries de televisió estem més que acostumats que l’últim episodi de cada temporada acabi amb el que en anglès s’anomena un cliffhanger, és a dir, una escena que ens deixa amb ganes de continuar veient la sèrie quan aquesta torna a començar al cap d’uns mesos. Game of Thrones, en canvi, s’ha acostumat a avançar aquest moment al penúltim episodi i, en canvi, a oferir-nos un últim lliurament molt més tebi que el seu immediat predecessor.

Un cowboy al segle XXI

Imagineu-vos a un agent de la llei que porta temps intentant tancar a la presó a un delinqüent del qual té sospites fonamentades que ha comès un delicte greu, però no pot fer-ho perquè li calen proves, com ara un testimoni directe dels fets. Quan li sembla que l’ha trobat, el testimoni li diu que ell no va veure res; tot i així, li suggereix a l’agent que per uns quants diners dirà el que vulgui al judici. L’agent se’n va, decebut, i quan ha caminat uns metres es tomba cap al testimoni i li diu: “Jo no sóc aquest tipus d’home”.