La vida després de la presó

Qualsevol seguidor habitual d’aquest bloc sabrà que les mini sèries en general, i les britàniques en particular, són una de les meves debilitats. I l’altre dia, precisament, em vaig adonar que gairebé som al mes de maig i aquest any encara no n’havia mirat cap. De manera que vaig decidir posar fil a l’agulla i vaig començar a mirar Public Enemies.

Tots contra tots a Harlan

Que l’estat mental dels habitants del comtat de Harlan no és del tot satisfactori ja va quedar clar des dels primers episodis de Justified. Els peculiars habitants de la ciutat de Lexington (Kentucky) tenen una especial habilitat per ficar-se en tot tipus d’embolics, i molt sovint la millor manera que saben per solucionar-los és directament a trets.

Per què és tan atractiva “True Detective”?

Dos detectius molt diferents entre sí s’encarreguen d’investigar el misteriós cas d’una noia assassinada en estranyes circumstàncies, que farien pensar en la implicació d’una mena de secta satànica. Exposat així, la veritat és que el punt de partida de True Detective no pot ser menys atractiu. Quantes vegades hem vist sèries i pel·lícules amb arguments similars?

“Game of Thrones”: a punt per la quarta

Els milions de fans de Game of Thrones esperen el dia 6 d’abril amb candeletes, ja que és la data marcada per l’inici de la quarta temporada als EE.UU. Com és habitual i lògic, la cadena HBO ja ha començat a promocionar-la amb un parell de vídeos que, com sempre, ens posen les dents llargues i ens permeten començar a veure algunes de les trames d’aquest quart lliurament de deu episodis, que es basaran en la segona meitat del llibre A Storm of Swords (“Tempesta d’espases”) de George R. R. Martin, a més de tenir un primer contacte amb alguna cara nova.

Guanyar-se la vida amb la mort

Mira que porto anys veient sèries, però el que m’ha passat amb Six Feet Under (estrenada aquí com A dos metros bajo tierra) es pot considerar un cas únic: he començat a veure la primera temporada tres o quatre cops, però per diverses circumstàncies mai havia pogut acabar-la. La primera vegada, amb molta menys experiència televisiva que ara, confesso que se’m feia lenta i en certs moments pesada. Altres cops l’he deixat aparcada (en principi temporalment) perquè llegia crítiques d’alguna altra sèrie que em semblava més atractiva. I així fins ara, que per fi he pogut veure els tretze primers episodis de la sèrie, considerada de les millors de la història de la televisió.

Un cant a la llibertat

Fa una mica més de dos anys vaig tenir l’ocasió de visitar Praga, i recordo que el primer lloc on vam anar va ser la Plaça de Wenceslau, el centre neuràlgic del que allà anomenen la “Ciutat Nova”. Just a davant del Museu Nacional, hi ha una placa de marbre amb dues fotografies estampades i dos noms gravats: Jan Palach i Jan Zajíc. Confesso que en aquells moments no tenia ni idea de qui eren, però un cop d’ull a la guia turística em va treure de la meva ignorància. En Jan Palach era un universitari txec que el 16 de gener de 1969 va calar-se foc a si mateix en protesta per la invasió del seu país a càrrec de les tropes soviètiques, pocs mesos abans (l’agost de 1968). Va morir tres dies després com a conseqüència de les gravíssimes cremades que va patir, i va convertir-se en un símbol de l’oposició a l’invasor comunista. Un mes després, el 25 de febrer, en Jan Zajíc (també un estudiant) va morir exactament de la mateixa manera i en el mateix punt de la ciutat.

Adéu als informàtics

Doncs sí, en Roy, en Moss i la Jen s’acomiaden de nosaltres per sempre. Si recordem el que dèiem fa uns mesos, la quarta temporada de The IT Crowd (coneguda aquí com Els informàtics) ja havia mostrat signes evidents de davallada, especialment si tenim en compte que els primers episodis de la sèrie eren realment brillants. És probable que el seu creador també s’hagi adonat d’aquest fet, i per això hagi decidit posar-hi punt i final. De fet, ha reconegut en una entrevista que no se sentia il·lusionat amb continuar endavant, malgrat que Channel 4 estava d’acord amb fer una cinquena temporada.

Resum seriòfil del 2013

Un altre any que s’acaba i, com sempre en aquestes dates, arriba el moment de fer un resum televisiu (totalment personal) de les sèries que he pogut veure i comentar aquest 2013. Estan llistades sense cap preferència, només ordenades alfabèticament, i si feu clic al títol podreu veure l’article sencer. Som-hi!

Band of Brothers: la història real de la “Easy” Company, un destacament de paracaigudistes nord-americans que va lluitar a Europa durant la II Guerra Mundial. Ambientació perfecta, fidel reproducció dels escenaris on es van desenvolupar les batalles reals, impecables interpretacions... Una obra mestra absoluta de la televisió.

Herois anònims

Fa uns dies vaig parlar de la mini sèrie alemanya Unsere Mütter, unsere Väter, i això em va fer recordar que, per la meva mala memòria o per manca de temps, encara tenia pendent l’article del referent indiscutible de les mini sèries bèl·liques. Quan l’any 1998 Steven Spielberg i Tom Hanks van dirigir i protagonitzar Salvar al soldat Ryan es van quedar amb ganes d’explicar més coses sobre la II Guerra Mundial, i tres anys més tard es van convertir en productors executius d’una de les millors obres que ha donat mai la televisió: Band of Brothers (estrenada aquí com Hermanos de sangre).

Deadwood, ciutat sense llei

Van passant els anys i les sèries, i m’adono que sovint (ja sigui perquè no hi puc dedicar tot el temps que voldria, o perquè potser estic massa pendent de les novetats) no dedico prou temps als clàssics, a aquelles produccions que tant la crítica com el públic consideren imprescindibles. Com que normalment segueixo dues o tres sèries a la vegada i amb certa regularitat, he decidit que a partir d’ara com a mínim una sigui de les considerades “grans”. I sens dubte, Deadwood n’és un bon exemple.