Torna “Black Mirror”

Si sou seguidors habituals d’aquest bloc, recordareu que fa uns mesos vam parlar de Black Mirror, una mini sèrie de tres episodis que ens advertia (segurament de manera exagerada) dels perills que pot comportar la presència constant de la tecnologia a les nostres vides i la dependència que en tenim. Doncs bé, si us va agradar esteu (estem) d’enhorabona, perquè ben aviat en Charlie Brooker (foto) ens oferirà tres noves històries que barrejaran ciència ficció, sàtira i drama.

Igual que passava amb el primer lliurament, cadascun dels nous episodis ens presentarà una situació diferent que reflectirà, en paraules del seu creador, “la manera que vivim actualment i la manera que viurem d’aquí a deu minuts si no som prou hàbils”. Considerada com l’hereva de sèries com La dimensió desconeguda, Black Mirror ens trasbalsa, ens fascina, ens fa pensar i ens adverteix d’uns perills que qui sap si algun dia arribaran a ser reals.

Us deixo amb el tràiler de la segona temporada, i no us deixeu enganyar pel principi: no és l’anunci de les ofertes de cap companyia telefònica. Mireu-lo fins el final...

Corrupció o acte de servei?

Comença l’any i amb ell una nova tanda de sèries, de les quals ja tinc la primera dins dels ulls: Line of Duty, producció britànica de 5 episodis que tindrà un segon lliurament al llarg d’aquest any que acabem d’encetar. Veient les que tinc a punt per mirar, i tenint en compte que segur que n’aniran sortint més, ja puc avançar que aquest 2013 també cauran unes quantes sèries britàniques, de les quals els seguidors del bloc ja sabeu que sóc un gran aficionat.

Resum seriòfil del 2012

Com aquell qui no vol la cosa, se’ns escola un altre any i arriba el moment de fer balanç a tots els nivells, televisiu inclòs. Com sempre, aquesta llista no té la intenció de ser una enumeració de “el millor” i “el pitjor”, sinó que és simplement un recull totalment personal de les sèries que he vist aquest any que s’acaba. Com que no hi ha cap mena d’ordre de preferència, les he ordenades alfabèticament i fent clic al títol podreu veure la crítica completa (o el conjunt d’articles, en el seu cas).

Problemes? Truqueu als “Simuladores”!

De problemes, més o menys greus, en té tothom; de maneres de solucionar-los, sovint no se’n tenen. A qui no li agradaria poder disposar d’un grup de gent que ens ajudés a recuperar a la parella que ens ha deixat, a trobar feina, a solucionar un deute econòmic o un conflicte familiar? Los Simuladores és una sèrie argentina d’enorme èxit que al llarg de 24 episodis (dividits en dues temporades de 13 i 11, respectivament) ens planteja respostes a aquests i altres problemes habituals de la gent del carrer, amb bones dosis d’humor i un gran coneixement de la psicologia humana.

“Homeland” es manté... fins quan?

Al final de la primera temporada de Homeland, vaig afirmar que no sabia si la història es podria allargar gaire més. Aquesta segona temporada, els guionistes han aconseguit mantenir l’interès buscant nous camins per als seus protagonistes, incorporant més escenes d’acció i més girs inesperats a canvi de perdre una part de la credibilitat que tenia la primera tanda d’episodis.

Innocent o culpable?

Que no us enganyi el títol de l’article, perquè no parlarem d’una sèrie “d’advocats” tal com la podríem entendre, malgrat que cadascuna de les històries que ens expliquen els sis episodis de la primera temporada d’Accused acaben en un jutjat. Però el que veurem no és ni la investigació policial, ni el judici en sí, amb la presentació de proves, arguments dels representants de les parts, rèpliques i contrarèpliques, etc. En paraules del seu creador, Jimmy McGovern, “només delicte i càstig, les dues coses que més importen en els drames criminals”.

Descans hivernal pels zombis

Igual que va passar a la segona temporada, en aquesta tercera The Walking Dead també es prendrà un descans d’uns dos mesos (fins al febrer de 2013) després del vuitè episodi que s’emetrà aquest vespre als EE.UU. En aquella ocasió l’aturada li va anar de perles a la sèrie, que s’havia encallat en els primers episodis però va tornar amb ànims renovats. En aquest cas no només no s’ha encallat sinó que està sent, de llarg, la millor temporada fins el moment. Esperem que en aquest cas no passi a l’inrevés i l’aturada no representi una caiguda de ritme ni de qualitat.

Mentrestant, i per fer l’espera una mica més curta, ens podem entretenir amb aquesta fantàstica animació que algú (amb temps i talent) ha fet del primer episodi del còmic en què es basa la sèrie. Des que es va estrenar, els fans de la novel·la gràfica han estat bastant crítics amb l’adaptació televisiva i l’han titllada de “tova” en comparació amb el material imprès. Com que no l’he poguda llegir mai, no tinc una opinió pròpia formada al respecte. Només puc dir que la sèrie m’agrada molt tal com és, i que aquesta animació del còmic em sembla excel·lent.

Humor a “Homeland”?

Si hi ha una sèrie que destaca per la seva pràcticament total absència d’humor, aquesta és sens dubte Homeland. Entre els foscos (i mai aclarits del tot) objectius del sergent Brody, la malaltia mental de la Carrie i les conseqüències que podria portar tot l’entramat de la sèrie, sembla impossible trobar la més mínima possibilitat de dibuixar un somriure mentre l’estem veient.

Per sort, hi ha gent que pensa que a tot arreu es poden trobar possibilitats humorístiques. Mireu si no aquesta divertida paròdia, que captura molt bé el tarannà de la sèrie. Això sí, per entendre-la bé heu d’estar al dia de la seva emissió i dominar una mica l’anglès.

Llibres, cigarretes i alcohol

En aquest bloc ja ha quedat clara en més d’una ocasió la nostra afició per les sèries britàniques en general i d’humor en particular. Avui m’agradaria parlar de Black Books, una producció que potser no agradarà a tothom per les seves peculiaritats i situacions absurdes i delirants, però que si som capaços d’entrar-hi ens oferirà estones divertidíssimes.

L’avantpassat d’en Homer Simpson

No hi ha cap dubte que en Homer Simpson és, malgrat tractar-se d’un personatge de dibuixos animats, una de les cares més famoses de la història de la televisió. El seu creador, Matt Groening, sempre ha afirmat que la inspiració per crear els seus famosíssims personatges va ser la seva pròpia família, de la qual va agafar-ne fins i tot els noms. Ara, però, una web danesa ha recuperat una tira còmica publicada a Islàndia l’any 1949 on hi apareix un personatge molt similar, fins al punt que ja es comencen a escoltar les primeres acusacions de plagi. Aquí teniu la tira (feu clic per veure-la més gran):

El nom d’aquest personatge és Adamson i el seu creador va ser el dibuixant suec Oscar Jacobsson, que des del 1920 fins el 1945 (any de la seva mort) va crear aquestes tires còmiques. Posteriorment, i fins a l’any 1964, la seva tasca va continuar-la el dibuixant danès Viggo Ludvigsen.

Coincidència? Casualitat? Inspiració? Plagi? La polèmica està servida. El que és innegable és que el personatge suec i el nord-americà són molt, molt semblants. Si el senyor Jacobson fos viu, potser s’acabarien veient als jutjats amb el senyor Groening. A veure com acabarà la cosa.