Ni t’acostis a Harlan

Hi ha sèries que, malgrat que no poden ser considerades de les absolutament “grans”, sí que tenen una qualitat per sobre de la mitjana i que fan que sigui un autèntic plaer mirar-les. I si a sobre demostren una evolució i un creixement episodi rere episodi, millor que millor. Justified seria un bon exemple de tot això que expliquem.

On és la Jessica Hyde?

Tot i que no em considero ni molt menys un maniàtic de les conspiracions, sí que m’agrada veure pel·lícules o sèries de TV amb aquesta temàtica. Les històries de periodistes o investigadors aficionats que comencen estirant un petit fil i s’acaben trobant amb una conspiració a gran escala que arriba a les altes esferes, amb organitzacions secretes que influeixen en el destí de tots nosaltres, sempre m’han semblat tan fascinants com, alhora, intrigants.

Pares i mares de la guerra

Els seguidors habituals d’aquest bloc sabeu de sobres que les produccions anglosaxones (siguin americanes o britàniques) tenen un protagonisme destacadíssim, ja sigui per la seva qualitat o per una simple qüestió matemàtica, ja que són els que més en creen. De tota manera, quan val la pena també procurem estar al cas de les creacions d’altres països, com ara França, Argentina o fins i tot Espanya. O com avui, que m’agradaria recomanar una mini sèrie alemanya que explora una mica el fosc passat d’aquesta nació, sense massa profunditat però sí amb un resultat final bastant satisfactori.

Els primers passos d’Hannibal Lecter

(Si no sabeu a què es dedica l’Hannibal Lecter a més de fer de psiquiatre, no continueu llegint)

Fa unes setmanes parlava de l’estrena d’Hannibal, la sèrie basada en el personatge d’Hannibal Lecter que es va fer mundialment famós arran de l’estrena de la pel·lícula El silenci dels anyells, basada al seu torn en la novel·la de Thomas Harris. Com deia en aquella ocasió, el personatge sempre m’ha semblat fascinant: un psiquiatre brillant, extremadament intel·ligent, educat i amb un gust exquisit pel vestir i el menjar, però alhora un despietat assassí en sèrie que, a més, es menja a les seves víctimes (molt ben cuinades, això sí).

L’adéu d’en Heisenberg

S’ha acabat Breaking Bad. La sola pronunciació d’aquesta frase deixa entre els aficionats a les sèries una sensació com si ens faltés alguna cosa, una mena de buidor i de sentiment de manca, un pressentiment que mai tornarem a veure res igual. Han estat cinc temporades, seixanta-dos episodis, gairebé sis anys gaudint de moltes de les millors estones que recordo haver passat davant d’un televisor, i una tanda final d’episodis que ha posat la tensió dramàtica a uns nivells que poques vegades s’han vist a la petita pantalla.

Robert de Niro substitueix James Gandolfini

Fa unes setmanes, els aficionats a les sèries de TV en general i a The Sopranos en particular ens despertàvem amb la inesperada notícia de la mort d’en James Gandolfini, inoblidable intèrpret de l’immortal Tony Soprano en una de les millors sèries (per mi, la millor) que ha donat mai la indústria televisiva.

“Homeland” abans d’hora

Tot i que en teoria la tercera temporada de Homeland no comença fins el proper 29 de setembre, avui fa exactament una setmana que ja corria per Internet el primer episodi. Algun espavilat ha burlat els sistemes de seguretat? Tàctica comercial de la cadena Showtime per promocionar la nova tongada d’episodis? (recordem que amb Dexter -de la mateixa cadena- ja va passar el mateix). No volem ser malpensats, però recordem que el proper dia 22 es lliuren els Emmy, i a la sèrie no li anirà malament que se’n torni a parlar.

Només ho diré una vegada: mireu “'Allo 'Allo!”

És bastant habitual que als aficionats a les sèries ens demanin sobre les nostres preferències, sobre quines considerem que han estat les produccions que més ens han marcat al llarg de la nostra història com a telespectadors. I si miro enrere, m’adono que la gran majoria les vaig descobrir gràcies a TV3 (les coses com són) i eren comèdies britàniques. És impossible no recordar les estones passades mirant Els joves, Hotel Fawlty, L’escurçó negre, o la que avui ens ocupa: 'Allo 'Allo!

“Breaking Bad” s’acaba

“Totes les coses dolentes s’acaben”. Això és el que diu el pòster promocional de l’última tongada de vuit episodis de Breaking Bad, que es va estrenar diumenge passat als Estats Units amb un enorme èxit d’audiència (el doble de la que tenia fins ara). Una de les millors sèries dels últims anys arriba a la seva fi, i els petits flashforwards que hem pogut veure fins ara (en el primer episodi de la cinquena temporada i en aquest novè que s’acaba d’estrenar) no semblen augurar un final massa feliç per a en Walter White...

Hannibal Lecter arriba a la televisió

Sempre he pensat que Hannibal Lecter és un dels personatges de ficció més atractius de la història. Un prestigiós psiquiatre educat, tremendament intel·ligent, amb un bon gust exquisit en el vestir i el menjar... però també un assassí en sèrie despietat, i a sobre caníbal. Molts el vam descobrir per primera vegada a la pel·lícula El silenci dels anyells, però el mèrit de la seva creació se l’ha d’endur l’escriptor Thomas Harris i la seva sèrie de novel·les sobre el personatge, que es va iniciar l’any 1981 amb Red Dragon.