La vida segons en Louie

Si parlem d’humor incòmode, segurament els primers noms que ens venen al cap són els de Ricky Gervais i Larry David, però des de fa tres anys tenen un seriós competidor: Louis C.K., nom artístic de Louis Szekely, és el creador, productor, guionista, director i protagonista de Louie, una de les sèries més irreverents, àcides, transgressores i divertides dels últims temps.

Diners fàcils... o no

Si seguiu més o menys habitualment aquest bloc, ja sabreu que les sèries angleses hi són bastant presents (fins i tot tenen secció pròpia). Si hi ha una cosa que admiro especialment de les produccions televisives britàniques és que mai s’allarguen innecessàriament: si creuen que fan falta sis episodis per explicar la seva història, doncs allà es queden. Tant és que la sèrie hagi estat un èxit d’audiència, no hi ha qui els faci canviar d’opinió. Quants exemples tenim de sèries americanes que han començat molt bé, però han acabat estirant-se com un xiclet quan no era necessari?

Torna en Heisenberg

Nota: si us penseu que estic parlant del físic alemany, no cal que continueu llegint. I si sabeu que estic parlant de Breaking Bad, però no heu vist la quarta temporada, sapigueu que desvetllo detalls importants de la trama.

El proper 15 de juliol és la data que tots els aficionats de Breaking Bad tenim marcada en vermell al calendari. La cinquena i última temporada d’una de les millors sèries dels últims anys es dividirà en dues tandes de 8 episodis (la segona s’estrenarà l’estiu de l’any que ve).

La casa dels horrors

No, no m’estic referint a l’última paranoia de Ryan Murphy, sinó a un fet tristament més real. Amb aquest nom era coneguda la casa situada al número 25 de Cromwell Street, a Gloucester (Anglaterra). Aquí hi vivia en Fred West, un assassí en sèrie britànic que entre 1967 i 1987, amb l’ajuda de la seva dona Rosemary, va violar, torturar i assassinar com a mínim a 12 dones joves, algunes de les quals eren les seves pròpies filles. El setembre de l’any passat, la cadena ITV va decidir portar a la petita pantalla la seva esgarrifosa història, en una mini sèrie de dos episodis titulada Appropriate Adult*.

“The Wire”, per fi

Dins de les moltes assignatures pendents que tinc com a bon aficionat a les sèries, una de les principals era sens dubte The Wire (traduïda aquí com Bajo escucha), elogiada unànimement com una de les millors produccions televisives de la història. Això ha quedat solucionat, almenys en part, ara que he acabat de veure la primera temporada.

La màgia de “Game of Thrones”

Ben poca gent pot discutir que Game of Thrones és, ara mateix, la sèrie més espectacular que hi ha en antena a qualsevol cadena televisiva. Els paisatges, el vestuari, els diners que hi ha abocat HBO i el nivell de producció formen una sèrie senzillament enlluernadora. Però, què hi ha darrera de tota aquesta majestuositat visual? Si esgarrapem una mica, bona part d’aquest encant queda reduït.

Aquests morts estan molt vius

Sí, em vaig precipitar. Ho reconec. Fa unes setmanes afirmava que la segona temporada de The Walking Dead no estava responent a les expectatives, però el més just hagués estat esperar al final per tal d’emetre un judici com cal. Reconec el meu error i procuraré que no es repeteixi, tot i que també s’ha de dir que partir una temporada en dos pot portar a fer aquest tipus d’afirmacions i judicis prematurs.

“Homeland” es consagra

Fa poc més d’un mes parlàvem dels primers episodis de Homeland, la guanyadora del Globus d’Or com a millor sèrie dramàtica de l’any 2011. Un cop vista la primera temporada sencera, ha arribat el moment de parlar-ne amb més coneixement de causa.

Torna “Game of Thrones”

Han passat ja uns quants mesos des que els habitants dels Set Regnes de Ponent ens van dir adéu, però finalment ja tenim a punt la seva tornada: serà el proper dia 1 d’abril als EE.UU. i el 23 d’abril pel Canal+, que continua amb la seva bona costum d’estrenar les sèries poc temps després que s’hagi fet a l’altra banda de l’Atlàntic.

La cadena HBO estava tan segura de l’èxit de la seva aposta que va confirmar la segona temporada només dos dies després d’estrenar-se la primera, ara fa gairebé un any. Aquesta nova tanda de deu episodis també seguirà de manera bastant fidel l’argument marcat per George R.R. Martin en la seva nissaga de llibres (cada temporada correspon a un llibre).

A més de veure com evolucionen totes les trames que se’ns van presentar en el primer lliurament, aquesta segona temporada tindrà l’atractiu de veure la batalla de Blackwater, que promet ser espectacular: només per filmar-la s’ha hagut d’augmentar un 15% el pressupost.

En resum, que els que vam seguir (i gaudir) la primera temporada, ja tenim ganes de començar a veure què passa amb la lluita pel Tron de Ferro. Us deixo amb el tràiler, que promet emocions fortes:

L’humor més incòmode

Si sou aficionats al cinema potser us recordareu de Willow, una fantasiosa pel·lícula de finals dels 80 en la que un nan protegia a un bebè que, segons una profecia, estava destinat a enderrocar una malvada reina. Aquest nan estava interpretat per l’actor britànic Warwick Davis, que degut al seu peculiar físic no ha fet massa pel·lícules més, i per tant no es pot dir que sigui molt conegut (també ha participat en la nissaga de Harry Potter i la d’Star Wars... però com que anava vestit d’Ewok poca gent ho sap).