Game of Thrones ens diu adéu fins l’any que ve, i ho fa satisfent de sobres les enormes expectatives que havia despertat i deixant enrere els petits problemes que plantejava l’episodi pilot, com per exemple la sensació que la història se’ns explicava una mica massa de pressa o bé la notable quantitat de personatges que hi apareixien, cosa que feia que anéssim una mica perduts. Doncs bé, a mesura que ha anat avançant la temporada això ha quedat solventat, i ara mateix ja sabem què busca i a què aspira cada família, i noms com Stark, Targaryen i Lannister han deixat de sonar-nos estranys.
Sí que és cert, però, que el nombre de personatges ha fet que aquesta primera temporada hagi estat una mica peculiar, perquè segurament molts espectadors, veient la temàtica de la sèrie, esperaven multitud de sang, lluites i batalles a l’estil Braveheart i en canvi s’han trobat amb més diàlegs que espases (tot i que també hem pogut veure decapitacions -humanes i equines-, amputacions, degollaments i extirpacions de llengües directament a través del coll). De tota manera, tampoc crec que això sigui el més important perquè Game of Thrones és sobretot una història de personatges. Aquesta primera temporada ha estat introductòria, se’ns han presentat els protagonistes i les seves motivacions, que majoritàriament són aconseguir el Tron de Ferro i el govern dels Set Regnes de Ponent. La temporada acaba amb totes les peces col·locades sobre el tauler, i es veu a venir una guerra a gran escala entre tots els implicats.
(A partir d'aquí, petits spoilers de la primera temporada)
Però que hagi estat una temporada introductòria no vol dir que no hagin passat coses, ni molt menys. Hem vist desaparèixer personatges que semblava que es convertirien en autèntics protagonistes de la sèrie mentre durés. Hem estat testimonis de com set famílies nobles lluiten pel control del regne de Westeros. Hem presenciat intrigues polítiques, traïcions i complots per prendre el poder. I hem vist com la Guàrdia de la Nit (una ordre paramilitar de desarrelats de la societat) podria ser l’única esperança dels humans per no haver-se d’enfrontar als éssers malignes que habiten a l’altre costat del Mur, al Nord llunyà i glaçat.
Lògicament cadascú de nosaltres prendrà partit per alguns personatges i agafarà mania a alguns altres (que difícil és no odiar profundament en Joffrey!), però el millor és no agafar massa estima a ningú, perquè pot ser que desaparegui del mapa quan menys ens ho esperem (penso concretament en un personatge, sens dubte la mort més sorprenent i inesperada que he vist mai). Mai saps què pot passar a continuació ni qui pot ser el següent a morir, i això fa que la sèrie sigui fascinant i mantingui l’interès en tot moment.
(Final dels spoilers)
La història, a més, se’ns explica amb una excel·lència visual com poques vegades hem vist en una sèrie de televisió. HBO, una vegada més, no ha escatimat en mitjans i ha aconseguit crear una producció que es mereixeria veure’s en una sala de cinema per poder apreciar plenament tota la seva majestuositat. La cadena ha demostrat una gran ambició a l’hora de traslladar a la petita pantalla la nissaga de novel·les de George R.R. Martin, i pel que diuen els que han llegit el primer volum (no és el meu cas), l’adaptació és gairebé perfecta.
Èpica, honor, lleialtat, traïció, poder, ambició, lluites, sexe, violència, sang, un pèl de fantasia... Qui pot dir que no a Game of Thrones? Que llarga es farà l’espera fins a la segona temporada! Pel que sembla, es començarà a rodar el 25 de juliol i la seva estrena està prevista per a la primavera de 2012. Massa temps per saber quines conseqüències portarà aquesta misteriosa imatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada