dilluns, 30 de juliol de 2012

Vint anys de Frasier Crane


Per molt bé que ho faci Kelsey Grammer a Boss (que ho fa), per mi sempre serà el doctor Frasier Crane. La seva aparició a la tercera temporada de Cheers va ser tan celebrada que pràcticament ja no va deixar d’aparèixer en cap més episodi, i quan es va acabar la sèrie les aventures del divertit psiquiatre van continuar a Frasier, segurament l’spin-off més exitós de la història de la televisió (amb onze temporades en antena). En total, vint anys consecutius interpretant al mateix personatge, un autèntic rècord per a un actor americà en una sèrie de comèdia.

dissabte, 21 de juliol de 2012

La vida segons en Louie


Si parlem d’humor incòmode, segurament els primers noms que ens venen al cap són els de Ricky Gervais i Larry David, però des de fa tres anys tenen un seriós competidor: Louis C.K., nom artístic de Louis Szekely, és el creador, productor, guionista, director i protagonista de Louie, una de les sèries més irreverents, àcides, transgressores i divertides dels últims temps.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Diners fàcils... o no


Si seguiu més o menys habitualment aquest bloc, ja sabreu que les sèries angleses hi són bastant presents (fins i tot tenen secció pròpia). Si hi ha una cosa que admiro especialment de les produccions televisives britàniques és que mai s’allarguen innecessàriament: si creuen que fan falta sis episodis per explicar la seva història, doncs allà es queden. Tant és que la sèrie hagi estat un èxit d’audiència, no hi ha qui els faci canviar d’opinió. Quants exemples tenim de sèries americanes que han començat molt bé, però han acabat estirant-se com un xiclet quan no era necessari?