dilluns, 30 de juliol de 2012

Vint anys de Frasier Crane


Per molt bé que ho faci Kelsey Grammer a Boss (que ho fa), per mi sempre serà el doctor Frasier Crane. La seva aparició a la tercera temporada de Cheers va ser tan celebrada que pràcticament ja no va deixar d’aparèixer en cap més episodi, i quan es va acabar la sèrie les aventures del divertit psiquiatre van continuar a Frasier, segurament l’spin-off més exitós de la història de la televisió (amb onze temporades en antena). En total, vint anys consecutius interpretant al mateix personatge, un autèntic rècord per a un actor americà en una sèrie de comèdia.

Després d’un matrimoni fallit, el doctor Crane decideix abandonar Boston i tornar a Seattle, la seva ciutat natal, per treballar a la ràdio fent un consultori on la gent el truca per explicar-li els seus problemes. Viu amb el seu pare Martin (un policia jubilat amb el qual no té massa bona relació), que té un gos (l’Eddie) al qual en Frasier no suporta, i també es retrobarà amb el seu germà Niles i coneixerà la fisioterapeuta anglesa del seu pare, la Daphne.


Els dos germans Crane són gelosos i sovint volen aparentar que un és millor que l’altre; de fet, bona part de l’humor de la sèrie es basa en el xoc constant entre ells dos (creguts, snobs, amb gustos refinats i inquietuds intel·lectuals) i la resta de personatges de la sèrie, especialment el seu pare, un home molt més terrenal i d’aficions i gustos senzills. Darrera de la seva pompositat i pedanteria, però, el doctor Crane amaga a un home sol i insegur, que necessita el contacte amb la seva família i amb el sexe contrari (sovint amb resultats nefastos), i sempre està disposat a ajudar a qualsevol.

Aclamada per públic i crítica, i considerada per alguns mitjans com la millor comèdia de la història, Frasier és un dels exemples més perfectes del que alguns anomenen “televisió intel·ligent”. Una sèrie amb un humor fi, amb uns personatges molt ben elaborats i definits, amb uns guions magistrals que sovint se centren en malentesos o en mentides que els personatges han d’anar adaptant sobre la marxa per tal d’amagar la veritat. Guanyadora durant cinc anys consecutius de l’Emmy a la millor comèdia, i amb 37 Emmys en total (rècord absolut), és una proposta que malgrat que ja fa alguns anys que va acabar es continua mantenint tan fresca com el primer dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada