dissabte, 27 de febrer del 2010

Del "Twitter" a la tele

Ja ens començava a estranyar que amb la fama que han aconseguit recentment les anomenades xarxes socials, encara no haguessin arribat al món del cinema i la televisió. Ja fa temps que se sap que s'està rodant una pel·lícula sobre l’autor del Facebook, i ara s’ha sabut que es té pensat fer una sèrie de TV que té el seu origen en el Twitter, sens dubte el servei de microblogging més popular d’Internet.

La història és alhora curiosa i senzilla: en Justin Halpern és un noi nord-americà de 29 anys que, afectat per la crisi, acaba tornant a casa els pares a San Diego. Com que no té feina sí que té força temps lliure, i se li acut començar a escriure en un compte de Twitter les frases que va deixant anar el seu pare, un jubilat de setanta-quatre anys que respon al nom de Sam i que té un sentit de l’humor molt particular, barrejat amb una bona dosi de mala llet amable (per dir-ho així), i dotat d’una ment clara i lúcida que li permet analitzar els fets quotidians des d’un prisma lògic i simple, a més de demolidor.

Si el seu fill presumeix de mòbil, en Sam li baixa els fums: “Fill meu, a ningú li importa una merda tot el que fa el teu mòbil. Tu no te l’has inventat, te l’has comprat. Qualsevol ho pot fer això”. Les frases no estan censurades ni retallades, sinó que en Justin les escriu tal com les deixa anar el seu pare: “Em cauen bé els gossos. Si no s’ho poden menjar o follar, s’hi pixen a sobre. Jo també ho faria”. O l’última perla que ens ha deixat, tot just fa quatre dies: “L’èxit d’un pare va en funció del seu fill més estúpid: si un guanya un Premi Nobel però a l’altre el roba una puta, aleshores ha fracassat”.


A partir d’aquí els fets es precipiten: el boca-orella comença a funcionar, el compte no para de rebre visites (actualment té més d’un milió de seguidors) i finalment en Justin es converteix en una icona de la cultura popular i signa un contracte amb la poderosa cadena americana CBS, que li ofereix fer un pilot de televisió on quedin plasmades les breus reflexions del seu pare. El projecte està ben encaminat i sembla ser que anirà a càrrec dels responsables de Will & Grace, en Justin participarà a l’escriptura del guió i el seu pare serà interpretat per William Shatner, al qual no vèiem en pantalla des de Boston Legal. Ah, i sembla ser que també s’editarà un llibre.

Tot plegat un exemple curiosíssim i esperançador: segurament si en Justin no s’hagués quedat a l’atur no hagués començat mai a escriure a Twitter i per tant no s’hagués trobat amb el grapat de calers que de ben segur li cauran a les mans. I és que, de vegades, el que sembla una desgràcia pot acabar sent el cop de sort que et soluciona la vida.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Dues estrenes que prometen

Després d’uns mesos bastant centrats en la comèdia lleugera, sembla ser que la cadena americana HBO tornarà a apostar per sèries d’alta qualitat. Avui m’agradaria presentar-ne dues de les més destacades.


Nova Orleans després del Katrina

David Simon, el creador de The Wire (diuen que una de les millors sèries de la història, i una de les meves moltes assignatures pendents), ens porta ara Treme, l’acció de la qual transcorre tres mesos després que l’huracà Katrina devastés Nova Orleans. La història estarà narrada a partir de la mirada d’un grup de músics locals, que juntament amb la resta d’habitants de la ciutat intentaran reconstruir les seves vides, les seves llars i el seu patrimoni cultural.

La sèrie té el mateix nom que un dels barris més antics de la ciutat de Louisiana, on s’ajunten les cultures afroamericana i criolla. S’estrenarà l’11 d’abril, i la primera temporada constarà de 10 episodis. La música del tràiler que podeu veure a continuació és del trompetista Wynton Marsalis, nascut precisament a Nova Orleans igual que altres mites de la música com Louis Armstrong:



Spielberg i Hanks tornen a la guerra

Després d’haver coproduït la sensacional mini sèrie Band of Brothers (ja en parlaré quan l’acabi -estic a la meitat-), Steven Spielberg i Tom Hanks ens presenten ara The Pacific, que ens tornarà a portar als escenaris de la II Guerra Mundial: si en el primer cas vam ser testimonis de la implicació de l’exèrcit americà a Europa, ara ens explicaran la participació del cos dels Marines a la guerra del Pacífic. La història es basa en les memòries de tres d’aquests soldats, i no s’han escatimat mitjans per fer-ho: 150 milions de dòlars parlen ben clar de les intencions.

Igual que la seva predecessora, The Pacific també constarà de deu episodis. S’estrena el 14 de març als EUA i l’endemà a Canal +. És indubtable que les televisions cada vegada s’espavilen més davant de l’amenaça constant de les descàrregues d’Internet. Per anar fent boca aquí teniu el tràiler, espectacular com ell sol:

dissabte, 6 de febrer del 2010

Simpatia per un assassí

És possible sentir simpatia per un assassí? Si ens ho plantegen així, en fred, sembla clar que la majoria de nosaltres diria que no. Però i si resulta que les víctimes d’aquest assassí són únicament criminals clarament culpables però que han aconseguit escapar de la justícia? Segurament el percentatge ja no seria el mateix. Doncs precisament aquest és l’argument que ens planteja la sèrie que avui m’agradaria recomanar-vos: Dexter.

Quan era molt petit, en Dexter va presenciar el brutal assassinat de la seva mare i segurament degut a aquest trauma va començar a sentir el desig de matar. Primer va ser la mascota del veí, juntament amb altres animalons. Quan el seu pare adoptiu es va adonar de les peculiars inquietuds del nen, va decidir que ja que no podia evitar-les almenys intentaria aprofitar-les per impartir una mica de justícia. I és que com a policia, en Harry Morgan sentia una gran frustració quan algun dels criminals que havia aconseguit detenir aconseguia evitar el seu càstig per un tecnicisme o per un error burocràtic, de manera que va decidir instruir al jove Dexter per tal que els hi fes pagar el seu crim. En Harry estableix una mena de codi que en Dexter ha de seguir, com ara que només pot matar a qui realment s’ho mereixi, i gràcies a la seva experiència policial també podrà ensenyar al seu fill adoptiu a evitar deixar rastres que el puguin incriminar.