dilluns, 31 de desembre del 2012

Resum seriòfil del 2012

Com aquell qui no vol la cosa, se’ns escola un altre any i arriba el moment de fer balanç a tots els nivells, televisiu inclòs. Com sempre, aquesta llista no té la intenció de ser una enumeració de “el millor” i “el pitjor”, sinó que és simplement un recull totalment personal de les sèries que he vist aquest any que s’acaba. Com que no hi ha cap mena d’ordre de preferència, les he ordenades alfabèticament i fent clic al títol podreu veure la crítica completa (o el conjunt d’articles, en el seu cas).

divendres, 28 de desembre del 2012

Problemes? Truqueu als “Simuladores”!



De problemes, més o menys greus, en té tothom; de maneres de solucionar-los, sovint no se’n tenen. A qui no li agradaria poder disposar d’un grup de gent que ens ajudés a recuperar a la parella que ens ha deixat, a trobar feina, a solucionar un deute econòmic o un conflicte familiar? Los Simuladores és una sèrie argentina d’enorme èxit que al llarg de 24 episodis (dividits en dues temporades de 13 i 11, respectivament) ens planteja respostes a aquests i altres problemes habituals de la gent del carrer, amb bones dosis d’humor i un gran coneixement de la psicologia humana.

dissabte, 22 de desembre del 2012

“Homeland” es manté... fins quan?



Al final de la primera temporada de Homeland, vaig afirmar que no sabia si la història es podria allargar gaire més. Aquesta segona temporada, els guionistes han aconseguit mantenir l’interès buscant nous camins per als seus protagonistes, incorporant més escenes d’acció i més girs inesperats a canvi de perdre una part de la credibilitat que tenia la primera tanda d’episodis.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Innocent o culpable?


Que no us enganyi el títol de l’article, perquè no parlarem d’una sèrie “d’advocats” tal com la podríem entendre, malgrat que cadascuna de les històries que ens expliquen els sis episodis de la primera temporada d’Accused acaben en un jutjat. Però el que veurem no és ni la investigació policial, ni el judici en sí, amb la presentació de proves, arguments dels representants de les parts, rèpliques i contrarèpliques, etc. En paraules del seu creador, Jimmy McGovern, “només delicte i càstig, les dues coses que més importen en els drames criminals”.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Descans hivernal pels zombis



Igual que va passar a la segona temporada, en aquesta tercera The Walking Dead també es prendrà un descans d’uns dos mesos (fins al febrer de 2013) després del vuitè episodi que s’emetrà aquest vespre als EE.UU. En aquella ocasió l’aturada li va anar de perles a la sèrie, que s’havia encallat en els primers episodis però va tornar amb ànims renovats. En aquest cas no només no s’ha encallat sinó que està sent, de llarg, la millor temporada fins el moment. Esperem que en aquest cas no passi a l’inrevés i l’aturada no representi una caiguda de ritme ni de qualitat.

Mentrestant, i per fer l’espera una mica més curta, ens podem entretenir amb aquesta fantàstica animació que algú (amb temps i talent) ha fet del primer episodi del còmic en què es basa la sèrie. Des que es va estrenar, els fans de la novel·la gràfica han estat bastant crítics amb l’adaptació televisiva i l’han titllada de “tova” en comparació amb el material imprès. Com que no l’he poguda llegir mai, no tinc una opinió pròpia formada al respecte. Només puc dir que la sèrie m’agrada molt tal com és, i que aquesta animació del còmic em sembla excel·lent.


dissabte, 17 de novembre del 2012

Humor a “Homeland”?

Si hi ha una sèrie que destaca per la seva pràcticament total absència d’humor, aquesta és sens dubte Homeland. Entre els foscos (i mai aclarits del tot) objectius del sergent Brody, la malaltia mental de la Carrie i les conseqüències que podria portar tot l’entramat de la sèrie, sembla impossible trobar la més mínima possibilitat de dibuixar un somriure mentre l’estem veient.

Per sort, hi ha gent que pensa que a tot arreu es poden trobar possibilitats humorístiques. Mireu si no aquesta divertida paròdia, que captura molt bé el tarannà de la sèrie. Això sí, per entendre-la bé heu d’estar al dia de la seva emissió i dominar una mica l’anglès.



diumenge, 11 de novembre del 2012

Llibres, cigarretes i alcohol



En aquest bloc ja ha quedat clara en més d’una ocasió la nostra afició per les sèries britàniques en general i d’humor en particular. Avui m’agradaria parlar de Black Books, una producció que potser no agradarà a tothom per les seves peculiaritats i situacions absurdes i delirants, però que si som capaços d’entrar-hi ens oferirà estones divertidíssimes.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

L’avantpassat d’en Homer Simpson

No hi ha cap dubte que en Homer Simpson és, malgrat tractar-se d’un personatge de dibuixos animats, una de les cares més famoses de la història de la televisió. El seu creador, Matt Groening, sempre ha afirmat que la inspiració per crear els seus famosíssims personatges va ser la seva pròpia família, de la qual va agafar-ne fins i tot els noms. Ara, però, una web danesa ha recuperat una tira còmica publicada a Islàndia l’any 1949 on hi apareix un personatge molt similar, fins al punt que ja es comencen a escoltar les primeres acusacions de plagi. Aquí teniu la tira (feu clic per veure-la més gran):


El nom d’aquest personatge és Adamson i el seu creador va ser el dibuixant suec Oscar Jacobsson, que des del 1920 fins el 1945 (any de la seva mort) va crear aquestes tires còmiques. Posteriorment, i fins a l’any 1964, la seva tasca va continuar-la el dibuixant danès Viggo Ludvigsen.

Coincidència? Casualitat? Inspiració? Plagi? La polèmica està servida. El que és innegable és que el personatge suec i el nord-americà són molt, molt semblants. Si el senyor Jacobson fos viu, potser s’acabarien veient als jutjats amb el senyor Groening. A veure com acabarà la cosa.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Retorn a Kingsbridge


Ahir va fer exactament tres anys que vam parlar de l’adaptació televisiva del best-seller de Ken Follett Els pilars de la terra, i ja vam anunciar la possibilitat que la segona part de la novel·la (Un món sense fi) també tingués la seva versió per a la petita pantalla. Tal dit, tal fet. Cuatro estrena aquesta nit (22:30) la segona part d’aquestes èpiques aventures medievals, plenes de tots els ingredients que cal esperar en aquest tipus d’històries.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Una altra tardor zombi


Ja fa mig any que ens vam acomiadar dels nostres amics zombis, però els mesos passen volant i ja els tornem a tenir aquí per compartir la tardor amb nosaltres. De fet, les tardors acompanyades de morts vivents s’estan convertint en un dels clàssics televisius d’aquests últims anys.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

“Homeland” busca nous arguments


Arriba la tardor, i amb ella l’estrena de noves temporades de les nostres sèries favorites. Una de les millors de la temporada anterior va ser sens dubte Homeland (guardonada recentment amb els Emmys a millor sèrie dramàtica, millor actor i millor actriu), de la qual ja vam parlar fa uns mesos. Al final de la temporada passada vaig mostrar els meus dubtes pel que feia a la continuïtat de la sèrie, i la meva por a que si l’allargaven perdria l’interès. Vistos els dos primers episodis, però, cal dir que els guionistes de moment se n’estan sortint prou bé a l’hora de mantenir l’atenció.

dissabte, 15 de setembre del 2012

El món rosa


No sé si serà perquè van ser dels primers que vaig veure a la meva vida, però el cas és que els dibuixos animats de La pantera rosa em continuen semblant absolutament genials. Fa unes setmanes, l’amo del meu bar habitual dels caps de setmana va tenir l’encertada idea de posar a la televisió del local uns DVD del simpàtic felí rosat, i és realment curiós veure com gent de totes les edats, fins i tot alguns que fa anys que han superat la cinquantena, es parteix de riure amb els seus brillantíssims gags.

dissabte, 1 de setembre del 2012

L’autèntic Walter White

Imagineu-vos que un dia us trobeu malament, aneu a l’ambulatori i el metge que us atèn es diu Gregory House. O que un vespre, mirant les notícies, ens informen que han detingut a un mafiós anomenat Tony Soprano o que l’empresari de moda als EE.UU. és un magnat del petroli que es diu J.R. Ewing. No sembla possible, oi? Doncs fa pocs dies sortia a la llum una notícia bastant semblant.

Els aficionats de Breaking Bad estem de sobra familiaritzats amb en Walter White, professor de química i malalt de càncer que decideix dedicar-se a fabricar i vendre droga (concretament metamfetamina) per intentar deixar a la seva família una quantitat de diners amb la que puguin continuar vivint còmodament quan ell no hi sigui. Doncs bé, resulta que a la vida real hi ha un Walter White de 55 anys que és el fugitiu més buscat del comtat de Tuscaloosa (Alabama) perquè el gener d’enguany va trencar la llibertat condicional que li havien concedit el 2010 després d’haver-lo condemnat... per fabricar i traficar amb metamfetamina!

Breaking Bad no està inspirada en la història del Walter White real, però una vegada més la realitat supera a la ficció. O com a mínim, la iguala.

Walter fictici, Walter real

dilluns, 20 d’agost del 2012

Carlos, terrorista o revolucionari?

Que jo recordi, Crematorio ha estat (perquè s’ho mereix) l’única sèrie no americana o britànica de la qual hem parlat en aquest bloc. Avui hi tornarem perquè toca parlar de Carlos, una excel·lent mini sèrie francesa (no confondre amb la versió cinematogràfica del mateix nom) guanyadora de nombrosos premis com ara el Globus d’Or 2011.

dissabte, 11 d’agost del 2012

Terror britànic


Sigui per prejudicis, sigui perquè així ha estat majoritàriament al llarg de la seva història, quan penso en una sèrie de la BBC sempre em venen al cap produccions de l’època victoriana, o de criats i senyors amb majordoms servicials i educadíssims, de l’estil de Downton Abbey (que curiosament no és de la BBC). Potser per desfer-se d’aquesta imatge, o potser perquè en realitat no és així, la cadena televisiva més famosa del Regne Unit es va atrevir l’any passat amb The Fades, un drama sobrenatural que va rebre no fa massa setmanes el premi BAFTA (el més prestigiós de les illes a nivell televisiu) com a millor sèrie dramàtica de l’any 2011.

divendres, 3 d’agost del 2012

Continua la lluita pel Tron de Ferro

S’ha acabat la segona temporada de Game of Thrones, i en el fons tot continua igual perquè les lluites per seure al Tron de Ferro continuen. Hi ha hagut una batalla (la de Blackwater Bay, a l’espectacular penúltim episodi) llargament esperada per alguns fans des que va començar la sèrie, però la guerra no ha acabat. Ni molt menys. L’últim episodi de la segona temporada no tanca cap trama, sinó que més aviat és un pont que ens condueix cap als esdeveniments que ens esperen a la tercera.

dilluns, 30 de juliol del 2012

Vint anys de Frasier Crane


Per molt bé que ho faci Kelsey Grammer a Boss (que ho fa), per mi sempre serà el doctor Frasier Crane. La seva aparició a la tercera temporada de Cheers va ser tan celebrada que pràcticament ja no va deixar d’aparèixer en cap més episodi, i quan es va acabar la sèrie les aventures del divertit psiquiatre van continuar a Frasier, segurament l’spin-off més exitós de la història de la televisió (amb onze temporades en antena). En total, vint anys consecutius interpretant al mateix personatge, un autèntic rècord per a un actor americà en una sèrie de comèdia.

dissabte, 21 de juliol del 2012

La vida segons en Louie


Si parlem d’humor incòmode, segurament els primers noms que ens venen al cap són els de Ricky Gervais i Larry David, però des de fa tres anys tenen un seriós competidor: Louis C.K., nom artístic de Louis Szekely, és el creador, productor, guionista, director i protagonista de Louie, una de les sèries més irreverents, àcides, transgressores i divertides dels últims temps.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Diners fàcils... o no


Si seguiu més o menys habitualment aquest bloc, ja sabreu que les sèries angleses hi són bastant presents (fins i tot tenen secció pròpia). Si hi ha una cosa que admiro especialment de les produccions televisives britàniques és que mai s’allarguen innecessàriament: si creuen que fan falta sis episodis per explicar la seva història, doncs allà es queden. Tant és que la sèrie hagi estat un èxit d’audiència, no hi ha qui els faci canviar d’opinió. Quants exemples tenim de sèries americanes que han començat molt bé, però han acabat estirant-se com un xiclet quan no era necessari?

dissabte, 23 de juny del 2012

Torna en Heisenberg


Nota: si us penseu que estic parlant del físic alemany, no cal que continueu llegint. I si sabeu que estic parlant de Breaking Bad, però no heu vist la quarta temporada, sapigueu que desvetllo detalls importants de la trama.

El proper 15 de juliol és la data que tots els aficionats de Breaking Bad tenim marcada en vermell al calendari. La cinquena i última temporada d’una de les millors sèries dels últims anys es dividirà en dues tandes de 8 episodis (la segona s’estrenarà l’estiu de l’any que ve).

dimarts, 12 de juny del 2012

La casa dels horrors

No, no m’estic referint a l’última paranoia de Ryan Murphy, sinó a un fet tristament més real. Amb aquest nom era coneguda la casa situada al número 25 de Cromwell Street, a Gloucester (Anglaterra). Aquí hi vivia en Fred West, un assassí en sèrie britànic que entre 1967 i 1987, amb l’ajuda de la seva dona Rosemary, va violar, torturar i assassinar com a mínim a 12 dones joves, algunes de les quals eren les seves pròpies filles. El setembre de l’any passat, la cadena ITV va decidir portar a la petita pantalla la seva esgarrifosa història, en una mini sèrie de dos episodis titulada Appropriate Adult*.

dimecres, 30 de maig del 2012

“The Wire”, per fi



Dins de les moltes assignatures pendents que tinc com a bon aficionat a les sèries, una de les principals era sens dubte The Wire (traduïda aquí com Bajo escucha), elogiada unànimement com una de les millors produccions televisives de la història. Això ha quedat solucionat, almenys en part, ara que he acabat de veure la primera temporada.

divendres, 11 de maig del 2012

La màgia de “Game of Thrones”


Ben poca gent pot discutir que Game of Thrones és, ara mateix, la sèrie més espectacular que hi ha en antena a qualsevol cadena televisiva. Els paisatges, el vestuari, els diners que hi ha abocat HBO i el nivell de producció formen una sèrie senzillament enlluernadora. Però, què hi ha darrera de tota aquesta majestuositat visual? Si esgarrapem una mica, bona part d’aquest encant queda reduït.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Aquests morts estan molt vius



Sí, em vaig precipitar. Ho reconec. Fa unes setmanes afirmava que la segona temporada de The Walking Dead no estava responent a les expectatives, però el més just hagués estat esperar al final per tal d’emetre un judici com cal. Reconec el meu error i procuraré que no es repeteixi, tot i que també s’ha de dir que partir una temporada en dos pot portar a fer aquest tipus d’afirmacions i judicis prematurs.

diumenge, 1 d’abril del 2012

“Homeland” es consagra



Fa poc més d’un mes parlàvem dels primers episodis de Homeland, la guanyadora del Globus d’Or com a millor sèrie dramàtica de l’any 2011. Un cop vista la primera temporada sencera, ha arribat el moment de parlar-ne amb més coneixement de causa.

diumenge, 18 de març del 2012

Torna “Game of Thrones”



Han passat ja uns quants mesos des que els habitants dels Set Regnes de Ponent ens van dir adéu, però finalment ja tenim a punt la seva tornada: serà el proper dia 1 d’abril als EE.UU. i el 23 d’abril pel Canal+, que continua amb la seva bona costum d’estrenar les sèries poc temps després que s’hagi fet a l’altra banda de l’Atlàntic.

La cadena HBO estava tan segura de l’èxit de la seva aposta que va confirmar la segona temporada només dos dies després d’estrenar-se la primera, ara fa gairebé un any. Aquesta nova tanda de deu episodis també seguirà de manera bastant fidel l’argument marcat per George R.R. Martin en la seva nissaga de llibres (cada temporada correspon a un llibre).

A més de veure com evolucionen totes les trames que se’ns van presentar en el primer lliurament, aquesta segona temporada tindrà l’atractiu de veure la batalla de Blackwater, que promet ser espectacular: només per filmar-la s’ha hagut d’augmentar un 15% el pressupost.

En resum, que els que vam seguir (i gaudir) la primera temporada, ja tenim ganes de començar a veure què passa amb la lluita pel Tron de Ferro. Us deixo amb el tràiler, que promet emocions fortes:


dissabte, 3 de març del 2012

L’humor més incòmode


Si sou aficionats al cinema potser us recordareu de Willow, una fantasiosa pel·lícula de finals dels 80 en la que un nan protegia a un bebè que, segons una profecia, estava destinat a enderrocar una malvada reina. Aquest nan estava interpretat per l’actor britànic Warwick Davis, que degut al seu peculiar físic no ha fet massa pel·lícules més, i per tant no es pot dir que sigui molt conegut (també ha participat en la nissaga de Harry Potter i la d’Star Wars... però com que anava vestit d’Ewok poca gent ho sap).

dissabte, 25 de febrer del 2012

Irlandesos mafiosos a Nova York



No sé què tenen les pel·lícules i sèries sobre la màfia que sempre m’han fascinat. Potser és la fosca atracció que provoca tot allò que és il·legal i prohibit, o un desig ocult de ser “dolent” de tant en tant, o la vital necessitat de sentir que pertanys a un grup al qual poder anomenar “els teus”, o aquell principi innegociable de “la família per sobre de tot”, però des de fa molts anys gaudeixo enormement amb qualsevol història mafiosa que estigui mínimament ben explicada i ambientada.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Heroi o traïdor?



Fa uns dies, en el meu particular resum de l’any 2011, no vaig incloure a Homeland i uns dies després va guanyar el Globus d’Or com a millor sèrie dramàtica. El motiu és ben senzill: encara no l’havia vista, i una de les normes sagrades d’aquest bloc és que no parlo de res que no hagi vist abans i sobre el que pugui haver-me format una opinió pròpia.

Homeland ens explica la història de Nicholas Brody, un Marine nord-americà desaparegut en combat a l’Iraq feia vuit anys, que finalment és alliberat i torna al seu país com un heroi de guerra. Però l’agent de la CIA Carrie Mathison sospita que el militar pot haver estat convertit pels islamistes a la seva causa, i que en realitat el seu objectiu és ajudar a preparar un atemptat terrorista als Estats Units. Però, com demostrar-ho? Com fas creure a l’opinió pública que el seu nou heroi, tot un símbol de resistència i patriotisme, és en realitat un traïdor? I la pregunta més inquietant de totes: i si la Carrie té raó?

Encara és d’hora (porto només 4 o 5 episodis) per dir si realment es mereix ser proclamada com a millor sèrie de l’any passat, però sens dubte hi ha motius per pensar-ho. La història, les interpretacions i les sorpreses que (sens dubte) aniran apareixent fan pensar que efectivament ens podem trobar davant d’una de les grans produccions televisives del 2011. En tornarem a parlar ben aviat. De moment, us deixo amb el tràiler per anar fent boca.


dissabte, 28 de gener del 2012

El futur que ens espera?

Fa poc més d’un mes parlàvem del primer episodi de Black Mirror, tan original i destacable que no em vaig poder estar de fer-ne un article abans fins i tot de veure els altres dos episodis de què consta aquesta mini sèrie britànica. Ara és el moment de tancar el cercle.


Episodi 2: 15 Million Merits (15 milions de Merits)

El segon lliurament de la sèrie ens presenta un escenari futurista on la gent viu en cubicles minúsculs, amb només un llit i quatre parets totalment cobertes de pantalles de TV. Per tal de generar l’energia necessària per a tanta electrònica, els habitants es veuen obligats a pedalar en bicicletes estàtiques; una activitat que alhora els permet guanyar “Merits”, la moneda d’aquest món irreal. Si tens prou Merits pots saltar-te la publicitat que apareix contínuament a les pantalles del teu cubicle, entremig d’actuacions musicals, programes d’humor i pornografia. En cap moment se’ns dóna una explicació de com s’ha arribat a aquesta situació desoladora, ni sabem qui hi ha al darrera de tot això.

dimecres, 4 de gener del 2012

La cara fosca de la política



Ens ho plantejàvem fa poques setmanes, i s’ha confirmat: Boss és, sens dubte, una de les grans estrenes de l’any que acabem de deixar enrere. La història de l’alcalde de Chicago, víctima d’una malaltia cerebral incurable que acabarà amb la seva vida al cap de pocs anys, i els seus esforços per amagar-la al públic mentre també ha de lluitar contra el seu fosc passat polític, ens ha ofert alguns dels millors episodis dels últims mesos.