dissabte, 31 de desembre del 2016

Resum seriòfil del 2016

Tal i com vinc fent des que vaig iniciar aquest bloc, quan s’acaba l’any faig una mica de balanç (totalment personal i subjectiu) del que ha estat la temporada televisiva. No és una llista del millor i el pitjor, entre altres coses perquè ni tan sols totes les sèries esmentades són d’aquest any. Simplement es tracta d’un repàs, sense cap ordre que no sigui l’alfabètic, del que he vist durant el 2016. Si teniu curiositat per veure tot l’article, només heu de fer clic al títol. Som-hi?

Black Mirror: sis nous episodis que ens fan plantejar com serà el nostre futur si no som capaços de controlar una mica els avenços tecnològics. Un futur que espanta no només pel que pot arribar a ser, sinó perquè sovint ja s’assembla massa al present. Temporada més irregular que les anteriors, però amb moments brillants com sempre.

dimarts, 27 de desembre del 2016

Uns robots molt humans


Un cop vista Westworld (la pel·lícula) tenia ganes de veure Westworld (la sèrie), i més quan vaig saber que l’encarregada de portar-la a la petita pantalla seria la totpoderosa HBO. La bona idea inicial, el pressupost de 100 milions de dòlars i el fet de tenir moltes més hores per desenvolupar la història feien que tot plegat resultés molt atractiu. Els resultats finals, no obstant, han estat irregulars.

dilluns, 28 de novembre del 2016

Un món futur massa real


Feia uns quants mesos que Charlie Brooker no ens removia la consciència, avisant-nos del que ens pot passar en un futur no massa llunyà si no som capaços de controlar l’avenç imparable de la tecnologia. Black Mirror continua generant incomoditat, posant-nos davant del mirall i fent-nos sentir identificats amb molts dels personatges que apareixen en la tercera temporada, que de la mà de Netflix passa de tres capítols a sis, n’augmenta una mica la durada mitjana (a vegades no caldria) i experimenta amb diferents gèneres (bèl·lic, detectivesc, romàntic, terror, etc.) amb resultats desiguals, però mai decebedors i en ocasions realment brillants.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Conspiració, morts i banyes

Després d’haver-me passat tot l’any 2015 sense mirar mini sèries, un fet que gairebé ni jo mateix em puc creure, aquest 2016 ja he tingut l’oportunitat de mirar-ne dues, ambdues britàniques i amb característiques comunes no només entre elles, sinó amb la immensa majoria d’aquestes produccions que he tingut oportunitat de veure al llarg de la meva vida.

dimecres, 28 de setembre del 2016

“Plata o plomo”


El passat dia 2 de setembre, i fidel a la seva política d’oferir tots els episodis de cop, la plataforma Netflix posava a disposició dels seus abonats la segona temporada de Narcos, una de les produccions més destacades de 2015. I començava exactament en el mateix punt on es va acabar la primera, és a dir, amb la fugida de Pablo Escobar de La Catedral (una presó-hotel amb tots els luxes, construïda a mida segons les seves preferències, vigilada pels seus propis sicaris i des de la qual continuava dirigint els seus negocis), la seva posterior recerca al bosc per part de l’exèrcit colombià i la seva fugida final, en un dels episodis més vergonyosos que es recorden del govern de César Gaviria.

dijous, 25 d’agost del 2016

Retorn als 80


Ja fa temps que s’observa una certa tendència a la nostàlgia, a recordar temps passats i les característiques que els van fer memorables. Només cal veure l’èxit que han tingut iniciatives com Yo fui a EGB (amb 3 llibres, un joc de taula, una pàgina web, un bloc i una activa presència a les xarxes socials) i altres de similars que han sortit posteriorment. Em pensava que aquest era un fenomen limitat al territori ibèric, però com gairebé sempre estava equivocat i va molt més enllà. Un clar exemple és Stranger Things, la darrera producció de la plataforma online Netflix.

dijous, 7 de juliol del 2016

Vents d’hivern


No sembla que faci tant temps des que va començar la sisena temporada de Game of Thrones, però el fet és que ja s’ha acabat i encara ens estem refent de les emocions viscudes en els últims dos episodis, tan intenses i variades que potser ens oblidarem que en la resta de la temporada hi ha hagut força palla i altres aspectes ni molt menys tan destacables.

dimecres, 29 de juny del 2016

Experiència gèlida


Després d’haver vist fa unes setmanes la pel·lícula The Girlfriend Experience (la primera experiència de la Sasha Grey fora del món del porno), ara n’he pogut veure la seva versió televisiva, que comparteix el mateix nom i en la qual repeteix Steven Soderbergh, director del film i productor executiu de la sèrie. I la veritat és que les sensacions, tot i ser més bones que amb la pel·lícula, tampoc han acabat de ser del tot satisfactòries.

diumenge, 22 de maig del 2016

Una línia molt difusa


Ni jo mateix m’ho acabo de creure, però el cert és que repassant les sèries que vaig veure l’any passat no hi ha cap mini sèrie britànica, segurament per primera vegada des que vaig començar a escriure aquest bloc. La veritat és que no ho entenc, perquè sóc molt aficionat a aquest format de pocs episodis que expliquen una història amb principi i final, sense allargar-la innecessàriament. I això, els britànics ho fan com ningú.

dimecres, 27 d’abril del 2016

Girona de gel i foc


A hores d’ara, dubto que hi hagi cap aficionat de Game of Thrones que desconegui que la sisena temporada de la sèrie (estrenada aquest passat diumenge als EE.UU.) s’ha rodat parcialment a Girona. Amb motiu d’aquest fet extraordinari per a la ciutat, l’Ajuntament estarà decorat durant tota la setmana inspirant-se en els diferents regnes que composen els escenaris de la sèrie, des del famós mur de gel a l'entrada fins a la decoració amb foc de la plaça del Pallol.

dimarts, 15 de març del 2016

Benvinguts a Twin Peaks


Ara fa una mica més d’un quart de segle, bona part dels telespectadors nord-americans vivien obsessionats amb una pregunta: qui ha matat la Laura Palmer? I la responsable d’aquesta obsessió no era una altra que Twin Peaks, una de les sèries més influents de la història i que, diuen, tornarà amb nous episodis l’any que ve (potser per això m’he decidit finalment a veure-la).

dissabte, 27 de febrer del 2016

L’altre David Duchovny


Un home d’uns quaranta anys, amb barba de tres dies i ulleres de sol, aparca un Porsche davant d’una església. Entra cap a dins, i aprofitant que està sol dirigeix unes paraules al Sant Crist: és un escriptor que degut a una crisi personal és incapaç de fer la seva feina, i malgrat no ser creient, “en èpoques desesperades, calen mesures desesperades”. De sobte, per un costat de l’altar apareix una monja rossa i espectacular que li suggereix que la millor solució als seus problemes pot ser una bona sessió de sexe oral. L’home, malgrat una certa reticència inicial, acaba acceptant... i aleshores ens adonem que tot ha estat un somni, però això sí, la “monja” és al seu costat i li ofereix el mateix remei pel seu malson. L’home, però, ha de marxar corrents quan arriba l’enfurismat marit de la jove, que li acaba trencant un far del cotxe d’un cop de bat de beisbol.

dilluns, 25 de gener del 2016

El pes del passat

L’indiscutible domini de les sèries anglosaxones en el panorama televisiu fa que veure una sèrie que tingui un origen diferent es pugui considerar pràcticament un fet excepcional. De tant en tant m’agrada veure què es fa en altres països, i en el bloc hi trobem uns quants exemples. Mai fins ara, però, havia vist una sèrie asiàtica com la que ara ens ocupa.