dilluns, 29 de desembre del 2014

Resum seriòfil del 2014

Sempre que s’acaba un any és habitual veure les típiques llistes de “el millor i el pitjor”. Jo per aquestes dates també acostumo a fer una llista però no de preferències, sinó simplement un recull, ordenat alfabèticament, de les sèries que he pogut veure i comentar en el bloc aquest 2014 (si feu clic al títol podreu veure l’article corresponent). Endavant doncs!

Fargo: l’adaptació televisiva de la famosa pel·lícula dels germans Coen (que aquí fan de productors executius) manté l’ambientació, l’estil narratiu, l’humor negre i el suspens de l’original, i es converteix en una de les millors produccions de 2014. Recordarem durant molt temps el malèfic personatge interpretat per Billy Bob Thornton.

dissabte, 27 de desembre del 2014

El port de Baltimore

Fa un parell d’anys vaig veure la primera temporada de The Wire, considerada pels crítics com una de les millors sèries de televisió mai realitzades. Les meves sensacions van ser una mica contradictòries, perquè malgrat que és evident que es tracta d’una obra extremadament ben feta, també s’ha de dir que no “enganxa” com fan altres. Acabada la segona temporada, i potser perquè ara ja sabia amb què em trobaria, he de dir que l’he gaudida bastant més i no m’ha costat tant com la primera.

dilluns, 8 de desembre del 2014

“Fargo”, del cinema a la televisió


Fa uns quants anys, els actors, directors i productors consideraven el món de la televisió simplement com l’inici de les seves carreres, una mena de plataforma de llançament per arribar al cinema, que representava el cim de la seva trajectòria. Des de ja fa un temps, i a base de produccions cada cop de més qualitat, el prestigi de la petita pantalla ha crescut i ja no es considera com una mena de germà petit. Al contrari, cada vegada veiem com més gent “de cinema” es passa al món de les sèries de TV.

dissabte, 29 de novembre del 2014

El creixement de “Justified”


Es pot considerar que Justified és una de les sèries autènticament “grans” de la història de la televisió? Aquesta és la pregunta que em faig després d’haver acabat la quarta temporada. La sensació es que es queda a un graó de ser-ho, però també pot ser que ho sigui i jo no ho sàpiga apreciar. El que sí tinc clar és que es tracta d’una explosiva combinació de televisió de qualitat i entreteniment a dojo.

dijous, 13 de novembre del 2014

Frikis al poder!


Si seguiu habitualment aquest bloc, sabreu que una de les meves sèries humorístiques preferides d’aquests últims anys ha estat la britànica The IT Crowd, protagonitzada per un parell de frikis experts en informàtica, però totalment incapaços de relacionar-se amb la resta de la humanitat. La seva peculiar vida al soterrani de l’empresa canvia quan els hi assignen una nova cap que és just el contrari: extravertida i sociable, però una ignorant total en el tema tecnològic.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Tot “Breaking Bad” en un dibuix


No sembla que faci tant, però la realitat és que ja fa més d’un any que els fans de Breaking Bad ens hem hagut d’acostumar a la seva absència. I no és fàcil, perquè una sèrie de la qualitat i nivell addictiu d’aquesta no surt cada dia. Llegeixo que se n’ha fet un spin-off protagonitzat per en Saul, el peculiar advocat que ajuda en Walter White a solucionar els seus múltiples embolics, però si he de ser sincer no em fa cap il·lusió veure-la.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Tendències i opinions


Sovint els aficionats a les sèries ens preguntem quina de les temporades de les nostres produccions favorites és la millor, si n’hi ha alguna que sigui molt pitjor que la resta, si la producció ha aguantat bé el pas del temps, etc. Una molt bona manera de veure tot això d’una manera gràfica i senzilla és visitant http://graphtv.kevinformatics.com/. Només hem d’introduir el nom d’una sèrie i ens apareixerà un gràfic amb les valoracions que té cadascun dels episodis a la famosa base de dades IMDb, sens dubte el principal web de referència pel que fa a cinema i televisió.

diumenge, 3 d’agost del 2014

Una joia de l’humor absurd

Si ja comenceu a tenir una edat com jo, i si us agrada l’humor absurd, ben segur que recordareu pel·lícules com Aterriza como puedas, Top Secret o la trilogia Agárralo como puedas. Totes elles van ser possibles gràcies a la col·laboració entre Jim Abrahams i els germans David i Jerry Zucker, que en aquests films van exercir indistintament de directors, guionistes i productors.

dijous, 3 de juliol del 2014

Més “Game of Thrones” que mai



Game of Thrones continua endavant i, com el bon vi, només fa que millorar amb els anys. Si fins ara mantenia un bon nivell general però els moments realment memorables i impactants es reduïen a un o dos per temporada (especialment als penúltims episodis), la quarta temporada de la fantasia medieval de la cadena HBO ens ha ofert unes quantes escenes d’aquelles que queden gravades al cervell dels bons aficionats durant força temps.

dissabte, 14 de juny del 2014

Tots érem joves


Tot i que sovint la critico per sectària, centralista i algunes coses més, la veritat és que si actualment sóc tan aficionat a les sèries és en bona part gràcies a TV3. Recordo que als primers anys de la seva existència, “la nostra” va emetre tot un seguit de sèries (especialment britàniques) que van despertar en mi un cuc que encara em dura. És impossible oblidar produccions com El show d’en Kenny Everett, 'Allo 'Allo!, L’escurçó negre, Hotel Fawlty o la que avui recordem, Els joves.

diumenge, 8 de juny del 2014

Quatre vides, una nit


Un home torna a casa seva cansat i nerviós després d’una difícil jornada laboral, carregat amb bosses del supermercat, i quan és a davant de la seva porta veu passar per la vorera un grup de quatre noies, una de les quals llença una bossa buida de patates fregides a terra. Quan els hi diu que la recullin, no només no ho fan sinó que se’n riuen, i una d’elles fins i tot l’insulta. Ofès, l’home va a parlar amb el director de l’institut on estudien les noies, que li diu que hi posarà remei. A partir d’aquí, una cosa anirà portant a l’altra i el vespre acabarà amb un mort i un ferit greu.

dilluns, 26 de maig del 2014

Dues curiositats de “Game of Thrones”



Un dels molts atractius de Game of Thrones és, sense cap mena de dubte, la seva banda sonora. L’excel·lent partitura del compositor alemany Ramin Djawadi, amb uns aires medievals i èpics que casen perfectament amb la temàtica, va ser un èxit instantani i un dels elements més identificatius de la sèrie. Per si encara queda algun despistat, aquí la teniu:


dimarts, 29 d’abril del 2014

La vida després de la presó

Qualsevol seguidor habitual d’aquest bloc sabrà que les mini sèries en general, i les britàniques en particular, són una de les meves debilitats. I l’altre dia, precisament, em vaig adonar que gairebé som al mes de maig i aquest any encara no n’havia mirat cap. De manera que vaig decidir posar fil a l’agulla i vaig començar a mirar Public Enemies.

dissabte, 29 de març del 2014

Tots contra tots a Harlan


Que l’estat mental dels habitants del comtat de Harlan no és del tot satisfactori ja va quedar clar des dels primers episodis de Justified. Els peculiars habitants de la ciutat de Lexington (Kentucky) tenen una especial habilitat per ficar-se en tot tipus d’embolics, i molt sovint la millor manera que saben per solucionar-los és directament a trets.

dissabte, 22 de març del 2014

Per què és tan atractiva “True Detective”?


Dos detectius molt diferents entre sí s’encarreguen d’investigar el misteriós cas d’una noia assassinada en estranyes circumstàncies, que farien pensar en la implicació d’una mena de secta satànica. Exposat així, la veritat és que el punt de partida de True Detective no pot ser menys atractiu. Quantes vegades hem vist sèries i pel·lícules amb arguments similars?

dissabte, 22 de febrer del 2014

“Game of Thrones”: a punt per la quarta


Els milions de fans de Game of Thrones esperen el dia 6 d’abril amb candeletes, ja que és la data marcada per l’inici de la quarta temporada als EE.UU. Com és habitual i lògic, la cadena HBO ja ha començat a promocionar-la amb un parell de vídeos que, com sempre, ens posen les dents llargues i ens permeten començar a veure algunes de les trames d’aquest quart lliurament de deu episodis, que es basaran en la segona meitat del llibre A Storm of Swords (“Tempesta d’espases”) de George R. R. Martin, a més de tenir un primer contacte amb alguna cara nova.

dissabte, 8 de febrer del 2014

Guanyar-se la vida amb la mort


Mira que porto anys veient sèries, però el que m’ha passat amb Six Feet Under (estrenada aquí com A dos metros bajo tierra) es pot considerar un cas únic: he començat a veure la primera temporada tres o quatre cops, però per diverses circumstàncies mai havia pogut acabar-la. La primera vegada, amb molta menys experiència televisiva que ara, confesso que se’m feia lenta i en certs moments pesada. Altres cops l’he deixat aparcada (en principi temporalment) perquè llegia crítiques d’alguna altra sèrie que em semblava més atractiva. I així fins ara, que per fi he pogut veure els tretze primers episodis de la sèrie, considerada de les millors de la història de la televisió.

diumenge, 26 de gener del 2014

Un cant a la llibertat


Fa una mica més de dos anys vaig tenir l’ocasió de visitar Praga, i recordo que el primer lloc on vam anar va ser la Plaça de Wenceslau, el centre neuràlgic del que allà anomenen la “Ciutat Nova”. Just a davant del Museu Nacional, hi ha una placa de marbre amb dues fotografies estampades i dos noms gravats: Jan Palach i Jan Zajíc. Confesso que en aquells moments no tenia ni idea de qui eren, però un cop d’ull a la guia turística em va treure de la meva ignorància. En Jan Palach era un universitari txec que el 16 de gener de 1969 va calar-se foc a si mateix en protesta per la invasió del seu país a càrrec de les tropes soviètiques, pocs mesos abans (l’agost de 1968). Va morir tres dies després com a conseqüència de les gravíssimes cremades que va patir, i va convertir-se en un símbol de l’oposició a l’invasor comunista. Un mes després, el 25 de febrer, en Jan Zajíc (també un estudiant) va morir exactament de la mateixa manera i en el mateix punt de la ciutat.

dissabte, 18 de gener del 2014

Adéu als informàtics

Doncs sí, en Roy, en Moss i la Jen s’acomiaden de nosaltres per sempre. Si recordem el que dèiem fa uns mesos, la quarta temporada de The IT Crowd (coneguda aquí com Els informàtics) ja havia mostrat signes evidents de davallada, especialment si tenim en compte que els primers episodis de la sèrie eren realment brillants. És probable que el seu creador també s’hagi adonat d’aquest fet, i per això hagi decidit posar-hi punt i final. De fet, ha reconegut en una entrevista que no se sentia il·lusionat amb continuar endavant, malgrat que Channel 4 estava d’acord amb fer una cinquena temporada.