dissabte, 27 de desembre de 2014

El port de Baltimore

Fa un parell d’anys vaig veure la primera temporada de The Wire, considerada pels crítics com una de les millors sèries de televisió mai realitzades. Les meves sensacions van ser una mica contradictòries, perquè malgrat que és evident que es tracta d’una obra extremadament ben feta, també s’ha de dir que no “enganxa” com fan altres. Acabada la segona temporada, i potser perquè ara ja sabia amb què em trobaria, he de dir que l’he gaudida bastant més i no m’ha costat tant com la primera.

En aquest segon lliurament, la trama s’engega amb un fet insignificant, gairebé anecdòtic. El cap de policia Stan Valchek fa un obsequi a la seva parròquia i s’adona que en Frank Sobotka (el cap del sindicat de treballadors del port de Baltimore) ha fet el mateix obsequi, però millor i més car. Això el fa enfadar molt, es comença a preguntar d’on ha tret els diners aquell home per fer un regal millor que el seu, i encarrega una investigació. Gairebé al mateix temps, el nostre vell conegut Jimmy McNulty (que al final de la primera temporada havia estat relegat a policia portuari) troba el cadàver d’una noia flotant en el riu. Els dos fets s’acaben lligant entre sí quan resulta que la noia no és l’única morta, sinó que en un contenidor del port apareixen tretze cadàvers més. Això porta a la policia a investigar què passa realment en el port, i s’anirà descobrint una complexa trama de contraban, on hi ha una organització mafiosa grega relacionada amb en Frank Sobotka.


Paral·lelament, la sèrie no s’oblida de la família Barksdale i del seu negoci de tràfic de drogues. Amb l’Avon a la presó, l’encarregat de fer rutllar el negoci és la seva mà dreta Stringer Bell (que sovint juga a dues bandes, d’amagat del seu superior), que ha d’afrontar el problema de la baixada de qualitat de la droga que venen, la qual cosa farà que entri en contacte amb un altre traficant de la zona per tal de compartir droga de major qualitat a canvi de cedir una part del seu territori.


Evidentment això que acabo d’explicar és només un breu resum, però ja us podeu imaginar que en els tretze episodis d’aquesta segona temporada ens trobarem amb una gran quantitat de detalls, personatges secundaris i subtrames que fan que sigui imprescindible parar atenció constantment si no ens volem perdre. Com ja passava a la primera temporada, en aquesta segona la sèrie ens ofereix (a més de les històries principals) un autèntic retrat sociològic: la manca de feina (en aquest cas dels treballadors del port), les activitats il·legals que alguns es veuen gairebé obligats a fer per tal de tirar endavant, l’efecte de les drogues sobre els més desafavorits de la societat, etc.

És evident que The Wire no és una sèrie “per desconnectar”, sinó que exigeix un cert esforç per part de l’espectador. I tot s’ha de dir, si fem aquest esforç la sèrie ens recompensa perquè el que és innegable és que al darrera hi ha uns guionistes excepcionals i uns actors que fan una feina tan rodona que sovint ni ho semblen. Sens dubte, una de les sèries més reals i realistes que he vist mai.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada