dilluns, 28 de desembre del 2015

Resum seriòfil del 2015

Sempre que s’acaba un any és habitual veure les típiques llistes de “el millor i el pitjor”. Jo per aquestes dates també acostumo a fer una llista, però no de preferències sinó simplement un recull, ordenat alfabèticament, de les sèries que he pogut veure i comentar en el bloc durant l’any (si feu clic al títol podreu veure l’article corresponent). Endavant doncs!

dissabte, 19 de desembre del 2015

La matança de Sioux Falls


Si heu vist la primera temporada de Fargo, potser recordareu una escena en la qual en Lou Solverson (l’amo del restaurant) parla amb la seva filla (la Molly, l’agent de policia protagonista) sobre el cas que està investigant, i li diu que no recordava res igual des de 1979, una època en la que ell mateix era policia i es va encarregar d’un cas tan bèstia que, si amuntegaves els cadàvers, arribaven fins a una alçada de dos pisos.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Hollywood Style


La vida privada dels actors de cinema, i especialment els diners, la fama, l’atractiu físic i la sensació que la seva vida és una festa contínua, provoca en molts humans una atracció irresistible que fa que se’ls consideri uns éssers especialment afortunats. Molts d’aquests actors, especialment els més joves, viuen envoltats d’una sèrie de persones (sovint amics de tota la vida) que els segueixen allà on van, viuen amb ells i els hi fan petites tasques quotidianes, com ara portar-los en cotxe, fer-los la bugada i el menjar, etc. D’aquesta manera, l’estrella té persones de confiança al seu voltant (i així s’assegura que no actuen per interès), i a la vegada aquestes també gaudeixen dels luxes que comporta l’estil de vida del seu amic. Un tracte, en definitiva, on tothom hi surt guanyant.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

El tsar de la cocaïna


Sempre m’havia estranyat que no existís una sèrie com Déu mana sobre Pablo Escobar (el serial colombià El patrón del mal no entraria dins d’aquesta categoria), sens dubte el narcotraficant més famós de la història, un personatge gairebé mitològic i una figura fascinant, si és que es pot qualificar amb aquest adjectiu a algú amb aquesta “feina”. Aquesta mancança s’ha vist resolta per fi gràcies a Narcos, una de les últimes produccions de la puixant plataforma Netflix.

dilluns, 21 de setembre del 2015

Escac al sistema


En el món de la televisió, com en la vida mateixa, a vegades et trobes amb sorpreses gairebé inexplicables. Si algú ens hagués dit que una sèrie creada per un canal semidesconegut com USA Network, semiprotagonitzada per un actor com Christian Slater (que acumula fracàs rere fracàs) i creada per un semidebutant com Sam Esmail, seria una de les produccions més destacades dels últims mesos, segurament no ens ho haguéssim cregut. I malgrat això, Mr. Robot ho ha aconseguit.

dissabte, 22 d’agost del 2015

La davallada de “True Detective”


Era d’esperar que després de l’èxit de la primera temporada de True Detective les expectatives estiguessin a dalt de tot en el moment de l’estrena de la segona. Les coses, però, van començar a torçar-se ja abans de començar quan vam saber que el director i el guionista (Cary Fukunaga i Nic Pizzolatto) s’havien barallat, i que els nous episodis els dirigirien diferents persones en comptes d’una sola. No sabem fins a quin punt això ha influït en el resultat final, però el que sí està clar és que no ha estat ni molt menys tan satisfactori.

dimarts, 21 de juliol del 2015

La dura vida del secundari


Si seguiu més o menys habitualment aquest bloc, m’haureu sentit a parlar més d’una vegada del còmic britànic Ricky Gervais, per mi un dels guionistes i creadors més destacats dels últims anys. Per algun motiu que ara no puc recordar, m’adono que no he parlat mai de Extras, la sèrie que va crear després de la seva obra mestra The Office i abans de la també molt destacable Life’s Too Short. Ara és el moment de reparar aquest oblit.

dimecres, 24 de juny del 2015

Ara sí que arriba l’hivern


La cinquena temporada de Game of Thrones ja és història i s’acaba amb sensacions contradictòries. Durant set dels deu episodis, la sèrie ha intentat mantenir l’interès amb trames secundàries més aviat avorrides, com ara les aventures de l’Arya Stark a la casa del Déu de les Múltiples Cares o les desventures de la seva germana gran i del seu forçat matrimoni amb el sàdic, torturador i violador (i bastard reconvertit en fill legítim) Ramsay Bolton. Això per no parlar del continu vagar pels boscos de la gegantina Brienne i el seu escuder, o de l’estèril subtrama del viatge d’en Jaime Lannister a Dorne per anar a buscar la seva neboda/filla (un personatge sense cap suc, del qual ens havíem oblidat del tot).

dilluns, 4 de maig del 2015

El gir de “Louie”


Fa uns mesos vaig parlar de la primera temporada de Louie i la sensació general era molt positiva gràcies a un tipus d’humor irreverent, descarat i que no tenia cap por de parlar de temes sovint considerats delicats per a una bona part de la població: sexe, racisme, política, malalties i fins i tot la mort apareixien sovint en els arguments de la sèrie, amb una naturalitat tan directa que no deixava mai de sorprendre que en una comèdia es pogués parlar tan obertament d’aquests assumptes.

diumenge, 12 d’abril del 2015

“Game of Thrones”: arriba la cinquena


No sembla que hagi passat tant temps, però la realitat és que ja fa més de nou mesos que en aquest mateix bloc es va parlar del final de la quarta temporada de Game of Thrones. L’espera s’ha fet llarga per als bons aficionats, però avui per fi s’estrena el cinquè lliurament, que com tots els altres també estarà format per deu episodis. Aquesta nova temporada estarà basada en el quart i cinquè llibres de la nissaga literària de George R. R. Martin, A Feast for Crows (“Festí de corbs”) i A Dance with Dragons (“Dansa amb dracs”). Per cert, aquesta serà la primera temporada on l’autor no haurà escrit cap dels episodis de la sèrie, precisament perquè estava ocupat escrivint el sisè llibre.

diumenge, 22 de març del 2015

“The Shield” fa un tomb


Arribo al final de la cinquena temporada de The Shield i m’adono que des de la primera no n’havia escrit cap més article. Els motius? Doncs no ho sabria dir, potser per falta de temps vaig preferir parlar d’alguna altra sèrie, o potser perquè les temporades 2-4 no representen cap gran diferència respecte del que ja havia explicat de la primera. I això no vol dir que no passin coses (a The Shield l’acció no s’atura ni un segon), però la veritat és que al quart lliurament la sensació començava a ser la de donar voltes sempre sobre el mateix. A més, la desintegració de l’Strike Team i el menor protagonisme del personatge de David Aceveda van fer perdre molta de la tensió que tenien els episodis anteriors.

dissabte, 7 de febrer del 2015

El gran engany de “Lost”



Després de més de 10 anys de la seva estrena, torna a tocar parlar de Lost i del fenomen televisiu (i sobretot internàutic) que va suposar. Fa pocs dies que Nick Santora, guionista i productor de sèries com Prison Break, va manifestar en una entrevista que els guionistes de Lost (amics seus) no tenien ni idea de com acabar la sèrie. Així, tal qual. M’agradaria veure les cares dels milions de seguidors que van estar setmana rere setmana omplint blocs i fòrums d’Internet amb teories i discussions de tot tipus, buscant arguments per explicar els misteris, teoritzant sobre possibles significats d’aquesta o aquella incògnita, analitzant-ho tot i buscant explicacions religioses, metafísiques o vés a saber què. En definitiva, intentant explicar el que cada vegada era més inexplicable.

dissabte, 17 de gener del 2015

Secrets i mentides

Tot i que el nom d’Amazon normalment es relaciona amb una botiga online on, entre moltes altres coses, es poden comprar sèries de televisió, la realitat és que des de finals de 2010 l’empresa també es dedica a produir-les a més de vendre-les. I una de les seves últimes creacions és també una de les sorpreses més agradables d’aquest any 2014 que deixem enrere: Transparent, que acaba de guanyar el Globus d’Or a millor comèdia o musical (una categoria, si més no, discutible).