Sóc molt fan de les mini sèries en general i de les angleses en particular, ja que considero que els britànics saben millor que ningú com explicar en pocs episodis una història que comença i acaba, d’una manera precisa i sense allargar-la innecessàriament. A vegades, però, també passa que malgrat tenir pocs episodis encara en podrien tenir menys, i que el desenllaç no és precisament satisfactori. Aquest últim seria el cas de
Liar.
