Resum seriòfil del 2018

Com sempre per aquestes dates, quan s’acaba l’any faig un balanç (totalment personal) del que ha estat la meva temporada televisiva. No pretén ser una llista del millor i el pitjor, entre altres coses perquè algunes de les sèries esmentades ni tan sols s’han estrenat el 2018. Simplement es tracta d’un breu repàs, en ordre alfabètic, del que he vist durant aquest any (si voleu ampliar detalls, només heu de fer clic al títol). Som-hi, doncs!

Bodyguard: un ex soldat és nomenat guardaespatlles de la Ministra d’Interior britànica, precisament la principal responsable que ell hagi hagut d’anar a lluitar a l’Afganistan, d’on ha tornat trastornat. Una mostra més del mestratge dels britànics a l’hora de crear mini sèries, tot i que es queda una mica coixa per certes decisions de guió.

Una terrorífica meravella

Si hi ha un gènere cinematogràfic/televisiu en el qual és especialment fàcil trobar productes de tan dubtosa qualitat que molts acaben resultant fins i tot ridículs, aquest és sens dubte el del terror. La repetició d’arguments, situacions i estereotips, unida a una manca d’originalitat alarmant i que no evoluciona amb el pas dels anys, no li han fet precisament cap favor. És per això que no deixa de ser sorprenent que un tema tan gastat com el de les cases encantades hagi pogut donar com a resultat una sèrie tan rodona com The Haunting of Hill House.