dissabte, 17 de gener de 2015

Secrets i mentides

Tot i que el nom d’Amazon normalment es relaciona amb una botiga online on, entre moltes altres coses, es poden comprar sèries de televisió, la realitat és que des de finals de 2010 l’empresa també es dedica a produir-les a més de vendre-les. I una de les seves últimes creacions és també una de les sorpreses més agradables d’aquest any 2014 que deixem enrere: Transparent, que acaba de guanyar el Globus d’Or a millor comèdia o musical (una categoria, si més no, discutible).

I és que Transparent, malgrat que hi ha moments divertits, de comèdia en té ben poc. La història que marca els deu primers episodis de la sèrie (renovada per a una segona temporada) és la transsexualitat del patriarca de la família Pfefferman, un respectat professor que ha amagat el seu secret durant molts anys, però que finalment ha decidit explicar-lo a la seva família. A partir d’aquest fet, la sèrie navega per les reaccions davant d’aquesta sorprenent revelació, i de pas ens permet comprovar que la vida dels familiars d’en Mort/na Maura és tan o més complicada que la seva pròpia. La Shelly (la mare de família, que ja coneixia el secret del seu home i que es va divorciar quan ho va saber) conviu amb l’Ed, un home que pateix una greu demència; la Sarah (la filla gran), casada i amb dos fills, en realitat està enamorada d’una dona; a en Josh (el fill mitjà), un productor musical que busca l’amor per estabilitzar la seva vida, li resulta impossible ser fidel; i l’Ali (la filla petita) no ha treballat mai i busca constantment estímuls (sovint a través de les drogues i del sexe amb desconeguts) per tirar endavant enmig de la confusió més absoluta.


És difícil trobar alguna sèrie que afronti temes tan complicats i profunds amb la naturalitat (i el respecte) amb què ho fa Transparent. Mitjançant una sèrie de flashbacks, anirem veient fragments de l’anterior vida d’en Mort, una farsa de la qual es podia escapar en molt pocs moments per viure tal com ell (ella) hagués volgut. Sense tallar-se en cap moment en els diàlegs ni els plantejaments, la sèrie no només planteja els temes de la transsexualitat i el transvestisme, sinó que també parla de lesbianisme, promiscuïtat, adulteri, drogoaddicció, relacions pares-fills, i fins i tot eutanàsia, d’una manera tan honesta, directa i (a vegades) brutal, que no podem deixar de quedar sorpresos pel que estem veient i escoltant. Tots els personatges de la sèrie són tan imperfectes com nosaltres, i això fa que inevitablement ens hi sentim identificats. A tot plegat hi ajuda molt un repartiment d’actors en estat de gràcia, encapçalats per un extraordinari Jeffrey Tambor (merescudíssim guanyador del Globus d’Or a millor actor) que broda un paper que fàcilment podria caure en la paròdia o, fins i tot, en el ridícul. Estarem molt pendents de la futura estrena de la segona temporada, i també de les futures produccions d’Amazon Studios.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada