diumenge, 8 de juny de 2014

Quatre vides, una nit


Un home torna a casa seva cansat i nerviós després d’una difícil jornada laboral, carregat amb bosses del supermercat, i quan és a davant de la seva porta veu passar per la vorera un grup de quatre noies, una de les quals llença una bossa buida de patates fregides a terra. Quan els hi diu que la recullin, no només no ho fan sinó que se’n riuen, i una d’elles fins i tot l’insulta. Ofès, l’home va a parlar amb el director de l’institut on estudien les noies, que li diu que hi posarà remei. A partir d’aquí, una cosa anirà portant a l’altra i el vespre acabarà amb un mort i un ferit greu.

Aquest és el punt de partida de One Night, una mini sèrie britànica de quatre episodis de l’any 2012 que ens explica, amb una gran senzillesa i sentit de la realitat, com un fet tan insignificant com el que hem explicat pot acabar derivant en tragèdia, i tot plegat sense que entremig passi res rebuscat ni extraordinari. Al contrari, la història es va desenvolupant d’una manera tan realista i creïble que gairebé ens oblidem que estem veient una sèrie de TV, i la sensació és que allò mateix podria passar perfectament a la vida real.


A més, en cadascun dels quatre episodis veurem la mateixa història des del punt de vista de diferents personatges implicats: l’home insultat, la noia que l’insulta, la seva mare i un noi de tretze anys que viu al barri. Aquest original plantejament fa que els espectadors puguem veure la mateixa escena més d’una vegada i des d’una perspectiva totalment diferent. Això farà que canviem d’opinió respecte al que havíem pensat en un primer moment, ja que tindrem més elements de judici i també veurem que les coses no sempre són com semblen, sinó que sovint les aparences enganyen.

Com sol ser habitual en les produccions que ens arriben de les illes britàniques, les actuacions són tan impecables que moltes vegades els actors ni ho semblen, sinó que tindrem la sensació d’estar veient al veí de la cantonada. Destaca especialment en Billy Matthews, un actor d’uns tretze anys que debuta a la televisió i que està simplement perfecte en el seu paper de nen de bon cor però superat per les circumstàncies, tant de la seva vida com del barri on viu. En definitiva, un altre bon exemple de producció britànica curta, directa al gra, original i molt ben escrita.


1 comentari: