dissabte, 29 de març de 2014

Tots contra tots a Harlan


Que l’estat mental dels habitants del comtat de Harlan no és del tot satisfactori ja va quedar clar des dels primers episodis de Justified. Els peculiars habitants de la ciutat de Lexington (Kentucky) tenen una especial habilitat per ficar-se en tot tipus d’embolics, i molt sovint la millor manera que saben per solucionar-los és directament a trets.

De la mateixa manera que a la primera temporada en Raylan Givens havia de lluitar contra el seu amic/enemic Boyd Crowder, i a la segona havia d’enfrontar-se amb la família Bennett, a la tercera veiem com apareixen nous personatges que continuaran “animant” la vida a Lexington. En especial en Robert Quarles, un gàngster de Detroit al qual la seva família mafiosa envia a Kentucky per cobrar un deute econòmic, però que a la vegada planeja controlar el negoci de la venda d’oxicodona, la qual cosa el farà entrar en conflicte amb en Boyd Crowder, que té els mateixos plans. En Quarles comptarà amb l’ajuda d’un altre vell conegut, en Wynn Duffy (que va intentar matar en Raylan a la segona temporada).


Mentrestant, en Dickie Bennett surt de la presó i de seguida es posa en contacte amb l’Ellstin Limehouse, el líder i protector de la comunitat negra local, que guarda els diners de l’herència d’en Dickie per un pacte amb la seva mare. En principi en Limehouse intenta deixar a la seva gent fora de les lluites entre els grups criminals de la ciutat, però ben aviat s’hi veurà implicat i això també revelarà que no només és l’amo d’un restaurant i un carnisser que cria porcs, sinó que les seves (fosques) activitats van molt més enllà. La cosa s’anirà embolicant cada vegada més fins que acabarà sent un tots contra tots, on les aliances que semblaven més consolidades es poden acabar trencant en el moment menys pensat, i els amics passar a ser enemics... per acabar tornant a ser amics. La llei del més fort, com gairebé sempre a Harlan.


Sense arribar a la brillantor de la segona temporada, en aquesta tercera Justified ens ha seguit regalant episodis impecables, amb unes històries més enrevessades que mai a la sèrie, però molt ben explicades, amb uns actors impecables en els seus respectius papers i als quals els guionistes continuen oferint alguns dels diàlegs més brillants que recordo. No hi ha personatges 100% bons ni 100% dolents, tots tenen llums i ombres, i fins i tot el més dolent té les seves justificacions i el més bo les seves contradiccions. En aquest sentit, la sèrie mai jutja als personatges: simplement ens els presenta, i cadascun dels espectadors ja decidirà fins on arriba la seva simpatia amb ells. Segurament no quedarà com una de les grans sèries de la història, però veure Justified continua sent un plaer enorme i una diversió constant.


2 comentaris:

  1. M'agrada moltissim! Llàstima que s'acabi. FX em dixa sense Sons Of Anarchy i ara Justified...Una pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit que a la cinquena temporada baixa el nivell, però que a la sisena torna a pujar. Què opines? (sense spoilers, please!) :-)

      Elimina