dijous, 3 de juliol de 2014

Més “Game of Thrones” que mai



Game of Thrones continua endavant i, com el bon vi, només fa que millorar amb els anys. Si fins ara mantenia un bon nivell general però els moments realment memorables i impactants es reduïen a un o dos per temporada (especialment als penúltims episodis), la quarta temporada de la fantasia medieval de la cadena HBO ens ha ofert unes quantes escenes d’aquelles que queden gravades al cervell dels bons aficionats durant força temps.

(A partir d’aquí, detalls importants. Esteu avisats)

A més, es dóna la peculiar circumstància que totes aquestes escenes estan molt relacionades entre sí, ja que una porta a l’altra de manera inevitable. I no hem d’esperar massa per començar a experimentar emocions fortes aquesta temporada. Al final del segon episodi, el rei Joffrey (sens dubte un dels personatges més malvats, odiosos i menyspreables de la sèrie), mor enverinat durant el banquet de celebració del seu propi casament.

Tal faràs, tal trobaràs

Degut a la relació tibant que mantenien des de feia temps, totes les sospites de l’assassinat recauen en el seu oncle Tyrion, que és jutjat malgrat que ell afirma que és innocent. Tots els testimonis del judici declaren contra seu (fins i tot la Shae, la seva ex amant, menteix descaradament) i el nan, convençut que tot és una farsa muntada per condemnar-lo tant sí com no, pronuncia un discurs memorable (al final del sisè episodi) on deixa ben arreglats a tots els presents, i acaba demanant un judici per combat: algú lluitarà en nom seu i, si guanya, serà considerat innocent.

Lògicament no abunden els voluntaris per a una tasca d’aquest tipus, però finalment el príncep Oberyn Martell s’ofereix perquè, de fet, ell havia arribat a King’s Landing buscant revenja: fa uns anys, el que serà el seu adversari en el combat (un guerrer de mida descomunal conegut amb el sobrenom de “la Muntanya”) va violar i matar la seva germana. La lluita entre ambdós és el punt culminant del vuitè episodi, i el seu final un dels moments més impactants de la història de la sèrie.



Per si tot això fos poc, el novè episodi de la temporada (el penúltim, per no perdre el costum) també és molt especial. Que jo recordi, és el primer cop que la trama se centra exclusivament en un grup de personatges concret: els guardians del Mur i la seva resistència contra el setge a què els sotmeten les tribus de salvatges. A més d’aquesta peculiaritat, l’episodi també destaca per l’espectacularitat de les imatges de l’atac, amb gegants i mamuts inclosos.


La sèrie, a més, continua eliminant personatges sense manies, prescindint de la simpatia/antipatia que els espectadors puguin tenir-hi. La cosa arriba fins al punt que, tal com ha reconegut en Kit Harington (l’actor anglès que dóna vida al carismàtic Jon Snow), quan els actors reben els guions el primer que fan és fullejar-los... per veure si el seu personatge mor! Amb tots aquests elements (més les habituals intrigues de palau i conspiracions vàries), em sembla que no és arriscat afirmar que aquesta quarta temporada de Game of Thrones ha estat la millor que s’ha pogut veure fins ara, i les xifres d’audiència així semblen indicar-ho: ja és la sèrie més vista de la història de la cadena HBO. Les trames que continuen obertes (quin serà el destí d’en Tyrion o de l’Arya Stark, per exemple) garanteixen l’interès per a la cinquena temporada, que començarà a gravar-se aquest mes de setembre (a Sevilla, entre altres llocs). I si no hi ha res de nou, allà estarem per explicar-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada