dissabte, 11 d’agost del 2012

Terror britànic


Sigui per prejudicis, sigui perquè així ha estat majoritàriament al llarg de la seva història, quan penso en una sèrie de la BBC sempre em venen al cap produccions de l’època victoriana, o de criats i senyors amb majordoms servicials i educadíssims, de l’estil de Downton Abbey (que curiosament no és de la BBC). Potser per desfer-se d’aquesta imatge, o potser perquè en realitat no és així, la cadena televisiva més famosa del Regne Unit es va atrevir l’any passat amb The Fades, un drama sobrenatural que va rebre no fa massa setmanes el premi BAFTA (el més prestigiós de les illes a nivell televisiu) com a millor sèrie dramàtica de l’any 2011.

Els “Fades” del títol són com una mena d’esperits de persones mortes que vaguen per la terra sense saber si podran pujar al cel o si quedaran condemnats per sempre. Com que s’han convertit en simples observadors de la vida que continua al seu voltant, així com dels seus éssers estimats, estan plens de ràbia i tenen un gran desig de venjança contra els humans. Els éssers vius no poden veure ni tocar als Fades, excepte uns quants elegits (els Angelics) entre els que destaca en Paul, un adolescent inadaptat socialment però que té uns poders especials (cosa que ens recorda inevitablement a Misfits) que li poden servir per lluitar contra els Fades. Especialment quan un d’ells troba la manera de travessar la barrera entre els vius i els morts, i obre el camí per a que altres el segueixin...


L’episodi pilot d’aquesta mini sèrie de sis, que sembla una barreja entre El sexto sentido i un videoclip d’en Marilyn Manson, marca la línia que seguiran els altres cinc lliuraments, amb la seva fantasmagòrica atmosfera de malson. La sèrie camina entre el drama adolescent, el misteri i el terror, presenta un nivell de producció més que acceptable, uns efectes especials ben aconseguits i unes interpretacions convincents. No obstant, jo no he acabat d’entrar-hi mai del tot, malgrat haver estat a punt en alguna ocasió. Penso que no acabo de ser el tipus de públic al qual va dirigida la sèrie, però això és un problema exclusivament meu. Si us agraden aquests temes, li podeu donar una oportunitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada