dilluns, 20 d’agost de 2012

Carlos, terrorista o revolucionari?

Que jo recordi, Crematorio ha estat (perquè s’ho mereix) l’única sèrie no americana o britànica de la qual hem parlat en aquest bloc. Avui hi tornarem perquè toca parlar de Carlos, una excel·lent mini sèrie francesa (no confondre amb la versió cinematogràfica del mateix nom) guanyadora de nombrosos premis com ara el Globus d’Or 2011.

“Carlos” és el sobrenom que va adoptar Ilich Ramírez Sánchez, segurament el terrorista internacional més famós de la història per la seva lluita a favor del comunisme en general i de la causa palestina en particular. Durant els tres episodis (que oscil·len entre l’hora i mitja i les dues hores) se’ns presenten les seves accions més destacades, com ara l’intent d’assassinat de l’amo de Marks & Spencer, la mort de dos policies i de la persona que l’havia delatat el juny de 1975, i especialment la incursió que va fer a la seu de l’OPEP a Viena el desembre del mateix any, que va acabar amb tres morts i amb la retenció com a ostatges dels ministres dels països representants. A més també serem testimonis de les seves aliances amb altres grups terroristes, com les Cèl·lules Revolucionàries Alemanyes o l’Exèrcit Roig japonès, i dels seus nombrosos viatges per diferents països del món on va aconseguir asil polític o bé es va amagar, segons les circumstàncies.


Normalment recomano sempre que es vegin les sèries en versió original, però en aquest cas més que una recomanació diria que és una obligació. L’acció de Carlos es desenvolupa en una gran multitud de països i hi apareixen nombrosos personatges, i els creadors han respectat (amb molt bon criteri, crec jo) escrupolosament els idiomes de cadascun d’ells. Així, a la sèrie es pot sentir parlar castellà, anglès, francès, alemany, àrab, hongarès, japonès i rus. Édgar Ramírez, l’actor (veneçolà, igual que Carlos) elegit per interpretar el paper protagonista, parla una bona part d’aquests idiomes, experimenta canvis físics notables al llarg de les gairebé sis hores de metratge, i a més ens ofereix una interpretació més que destacada, que li ha valgut diversos reconeixements internacionals.

Terrorista i mercenari per a alguns, combatent revolucionari per a uns altres (com Hugo Chávez, actual president de la seva Veneçuela natal), Carlos “el Xacal” (anomenat així pel diari anglès The Guardian perquè es va trobar el llibre Xacal entre les seves pertinences) compleix actualment cadena perpètua en una presó francesa. Aquesta producció és una bona manera d’acostar-se a la seva història, malgrat que sembla que l’autèntic Carlos no ha quedat massa content del tractament que se li ha donat al seu personatge. En qualsevol cas, una sèrie totalment recomanable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada