diumenge, 18 de desembre del 2011

“Black Mirror”, o el terrorisme 2.0


Fa uns mesos vam parlar de Dead Set, una mini sèrie anglesa tremendament original i entretinguda que criticava ferotgement el món de les “teleescombraries” barrejant dos temes aparentment tan diferents com són els zombis i el programa “Gran Hermano”. Doncs bé, el seu creador Charlie Brooker torna a la càrrega amb Black Mirror, una altra mini sèrie que té, com a mínim, el mateix esperit crític que la seva predecessora.

A partir d'aquí s'expliquen certs detalls de l'episodi (però no el final). Esteu avisats.

Tot comença a altes hores de la nit, quan el Primer Ministre anglès rep una trucada telefònica que l’informa que la princesa Susannah, un membre estimadíssim de la família reial, ha estat segrestada. Reunit amb el seu gabinet de col·laboradors, veuen un vídeo que ha gravat el segrestador. La condició per salvar la vida de la princesa és que el cap del govern haurà d’aparèixer a les quatre de la tarda, en directe i per la televisió nacional, mantenint relacions sexuals... amb un porc. Passat el primer impacte, els esforços de la policia i dels serveis secrets britànics aniran encaminats a capturar el segrestador abans de l’hora límit. Però, i si no ho aconsegueixen? Què farà el Primer Ministre? Empassar-se la dignitat per alliberar la princesa, o no fer res i arriscar-se a que la matin, donant gairebé per acabada la seva carrera política?


A hores d’ara encara no tinc clar si el que vol fer la sèrie és mostrar la brutal influència que tenen actualment les noves tecnologies en la nostra vida, o criticar aquesta influència, o ensenyar-nos els efectes secundaris de la tecno-dependència que patim avui en dia, o una barreja de tot plegat. Els exemples són continus i ben familiars: per començar el segrestador ha penjat el vídeo a YouTube, amb la qual cosa resulta que milers de persones ja l’han vist fins i tot abans que el Primer Ministre conegui la notícia, i per tant és impossible mantenir el secret que seria desitjable en aquest cas; les xarxes socials, amb Facebook i Twitter al capdavant, bullen amb les opinions de la gent sobre què hauria de fer el cap de l’executiu, i les opinions van canviant a mesura que s’acosta l’hora prevista i canvien les circumstàncies; el segrestador s’adona que el volen enganyar gràcies a una foto feta per un ciutadà anònim i penjada a Internet; i moltes coses més que ens deixen ben clar l’enorme poder del “mirall negre” que dóna nom a la sèrie, ja sigui un telèfon mòbil, un monitor d’ordinador o una pantalla de televisió.

Caldrà veure si els altres dos episodis de la mini sèrie (de temàtica diferent) estan a l’alçada d’aquest primer, que ja es pot qualificar com una de les apostes més originals i atrevides dels últims mesos. Si és així, estarem parlant d’una de les grans sorpreses de l’any; i si no, com a mínim sempre ens quedarà aquest sorprenent primer episodi, que ja esteu tardant a mirar.


2 comentaris:

  1. Grandiós primer episodi!
    El segón em sembla que tot i que el context sigui futurista té multituds de paral·lelismes amb la nostra realitat. Em resulta bastant desolador. Per mi està a l´alçada del primer i el supera.
    Em falta per veure el tercer però veient el nivell dels dos anteriors no tinc dubtes sobre ell.

    Moltes gràcies per descobrir-me aquesta serie.

    ResponElimina
  2. Encara he de veure els altres dos, però pel que he llegit són bastant desoladors. Si estan a l'alçada del primer em dono més que per satisfet!

    I m'alegro que t'hagi agradat, i que l'hagis pogut descobrir gràcies al bloc!

    ResponElimina