Aquests morts estan molt vius

Sí, em vaig precipitar. Ho reconec. Fa unes setmanes afirmava que la segona temporada de The Walking Dead no estava responent a les expectatives, però el més just hagués estat esperar al final per tal d’emetre un judici com cal. Reconec el meu error i procuraré que no es repeteixi, tot i que també s’ha de dir que partir una temporada en dos pot portar a fer aquest tipus d’afirmacions i judicis prematurs.

Aquesta segona part de la segona temporada ha recuperat en bona part les boníssimes sensacions dels primers sis episodis, on l’acció zombi i les reflexions dels supervivents apareixien perfectament combinades. La trama s’ha animat, ha estat molt més entretinguda i l’últim episodi ha estat, sens dubte, el més trepidant i espectacular de tota la sèrie. Falta per saber si aquesta accelerada ja estava prevista o si els guionistes han aprofitat l’aturada hivernal per posar-se les piles i introduir novetats en la història.

(A partir d’aquí, detalls importants de la trama. Esteu avisats).

Els esdeveniments que hem pogut veure a partir del febrer marcaran un punt i a part en el destí dels supervivents. La lluita entre en Rick i en Shane, deguda en part a les ganes de liderar el grup i en part a l’amor per una mateixa dona, s’ha acabat resolent (evidentment) a favor del primer, en una encertada decisió dels guionistes per no allargar massa un tema que ja durava molts episodis. El progressiu i rabiós viatge d’en Shane cap a la bogeria ha acabat de mala manera, apunyalat pel seu (ex) millor amic i rematat per en Carl (quina punteria que té aquest nano amb la pistola!) després que ressusciti convertit en zombi... sense haver estat mossegat ni esgarrapat. Què passa aquí? El mateix Rick ens ho aclareix: tots els supervivents estan infectats. Això és el que li va dir a l’orella l’encarregat del centre de malalties infeccioses d’Atlanta, en l’últim episodi de la primera temporada.

I a partir d’ara? Doncs moltes preguntes i incògnites a l’aire. Per començar, el grup s’ha quedat no només sense en Shane (això potser és una sort), sinó també sense en Dale, el personatge més assenyat de tots i una mena de guardià de la moral i dels principis. Sense ells dos i un cop fora de la granja (on en Hershel feia valer la seva condició de propietari) l’únic líder és en Rick, i ja els hi deixa ben clar a tots que si volen poden marxar, però que si es queden han de saber que “això ja no serà una democràcia”. Ho acceptarà tothom, o a la mínima cadascú se n’anirà pel seu compte? Si és així, cap a on? Queda algun lloc segur en aquest món desolat? Què és aquell edifici que es veu a l’altra banda del bosc? I sobretot, qui dimonis és l’encaputxat/da que salva l’Andrea i que es passeja pels boscos amb un matxet i dos zombis sense mandíbules, amb els braços amputats i lligats amb cadenes com si fossin mascotes? La resposta, aquesta propera tardor.