diumenge, 9 de desembre de 2012

Innocent o culpable?


Que no us enganyi el títol de l’article, perquè no parlarem d’una sèrie “d’advocats” tal com la podríem entendre, malgrat que cadascuna de les històries que ens expliquen els sis episodis de la primera temporada d’Accused acaben en un jutjat. Però el que veurem no és ni la investigació policial, ni el judici en sí, amb la presentació de proves, arguments dels representants de les parts, rèpliques i contrarèpliques, etc. En paraules del seu creador, Jimmy McGovern, “només delicte i càstig, les dues coses que més importen en els drames criminals”.

Els episodis comencen tots igual: un policia va a buscar el protagonista a una cel·la de la presó, l’emmanillen i el porten cap a la sala on escoltarà el veredicte del jurat. Mentre va caminant, se’ns explica la història que l’ha portat on és ara. Els espectadors ens anirem formant mentalment una idea del que ha pogut passar, i a mesura que avança l’episodi anirem imaginant-nos si serà innocent o culpable. Hi haurà casos on la trama farà un gir inesperat i el que semblava una cosa acabarà sent l’altra, o bé el que semblava de bon principi acabarà sent la veritat. Ens plantejarem dilemes ètics i morals, ens posarem de la banda del protagonista o no, desitjarem que quedi lliure o bé pensarem que es mereix un càstig. Cada episodi, evidentment, acaba amb la sentència judicial i amb la confirmació (o no) de les nostres sospites.


Una menció apart es mereixen els actors i actrius escollits per interpretar als turmentats protagonistes de les històries que se’ns expliquen. Els aficionats a les sèries reconeixerem per exemple a Stephen Graham (Al Capone a Boardwalk Empire), Robert Sheehan (Nathan Young a Misfits) i especialment al gran Sean Bean (Ned Stark a Game of Thrones, que aquí fa un difícil paper de transvestit que demostra la seva versatilitat com a actor), però qualsevol dels escollits està, simplement, extraordinari.

El que més impacta d’aquesta sèrie és la seva proximitat, la sensació que els casos que se’ns expliquen ens podrien passar perfectament a qualsevol de nosaltres (infidelitats, gelosia, problemes amb el joc, deutes econòmics, etc.), i ens fa adonar de la fragilitat de les nostres vides, que es poden ensorrar per un moment de debilitat o per una acció equivocada que pot no durar més d’un parell de segons. Molt bons guions, un ritme perfecte i unes excel·lents interpretacions hi posen la resta. Una vegada més, els britànics ens ofereixen televisió de primeríssim nivell. No us la perdeu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada