“Game of Thrones” arriba al Canal+

Molt pocs dies després de la seva estrena als EE.UU., i gràcies a l’acord entre la cadena nord-americana HBO i Canal+ (una de les cadenes que tracta realment bé les sèries), a partir d’avui i cada dilluns a les 10 de la nit podrem veure la que (diuen) pot ser la sèrie de l’any i fins i tot de la dècada: Game of Thrones, rebatejada per a l’ocasió com a Juego de tronos.

Després d’haver vist l’episodi pilot, la veritat és que hem de dir que la sèrie té potencial. Molt potencial, fins i tot. No cal ni dir que tot el que fa referència als aspectes visuals és absolutament espectacular: els castells on habiten les famílies protagonistes, els paisatges on es desenvolupa l’acció, el vestuari dels personatges, la fotografia, etc. HBO ha invertit molts diners i això es nota en tots aquests detalls. I la banda sonora, de caire medieval i èpic, també ajuda a posar-te en situació immediatament.

A més, tenim tot l’atractiu intrínsec de la temàtica medieval-cavalleresca, amb tots els seus components d’èpica, honor, lleialtat, i també traïcions, venjances i aliances per arribar al poder o per mantenir-s’hi. Sí, són temes que hem vist moltíssimes vegades, però tampoc es pot negar que resulten tremendament atractius. Game of Thrones, a més, inclou altres elements no tan habituals com per exemple les relacions incestuoses (i les greus conseqüències que tindrà, segur, el fet d’haver-les descobert).

Com a aspectes no tan positius, la gran quantitat de personatges i habitants dels Set Regnes de Ponent poden fer que estiguem una mica perduts amb els noms, el regne on habiten, qui és fill de qui, què defensen i contra qui lluiten, etc. De la mateixa manera, també hi ha una certa sensació que la història se’ns explica d’una manera una mica massa accelerada, sense presentacions, sense temps per poder saber les particularitats de cada família i de cada llinatge. L’episodi pilot ofereix unes pinzellades de tot plegat, tenim una idea general però potser un pèl confosa. Cal esperar que, a mesura que passin els episodis, aquest tema quedarà resolt.

I com passa sempre que parlem d’adaptacions de novel·les, una bona part de les crítiques a la sèrie s’han basat en el tòpic que “el llibre és millor”. Sens dubte que hi haurà detalls que variaran (per exemple, sembla ser que en l’obra de George R.R. Martin el lector té sempre present la perspectiva de cadascun dels personatges, cosa que no veiem a la sèrie). És la història de sempre: si el món que ens presenten a la pantalla no és el mateix que ens havíem format al nostre cap mentre llegíem, ens solem sentir decebuts. Però crec que val la pena ser conscients que el llenguatge literari i l’audiovisual són totalment diferents, el pas del primer al segon no és senzill i per força hem de prescindir de molts detalls (i més en un cas com aquest, on la novel·la s’acosta al miler de pàgines). A més, l’autor de les novel·les forma part de l’equip de la sèrie i cal suposar que dóna el seu vist-i-plau a aquests aspectes problemàtics de la història.

Com sempre després de veure un episodi pilot, és molt aviat per treure conclusions definitives. Cal esperar que els petits punts negatius s’aniran solucionant a mesura que avanci la història i ens anem familiaritzant amb els personatges. De moment, el que tenim és un autèntic espectacle visual amb un notable potencial de creixement, que recomano especialment a tothom que sigui amant de les històries fantasioses i de temàtica èpica-medieval.