Superherois esgarriats

Imagineu-vos que un bon dia us atrapa una tempesta al mig del carrer i de sobte us cau un llamp a sobre. Passat el primer ensurt, us adoneu sorpresos que no només no us ha matat, sinó que a més resulta que heu adquirit una capacitat especial que abans no teníeu: fer-vos invisibles, escoltar els pensaments de la gent, fer que el temps torni enrere... o potser teniu un nou poder però encara no ho sabeu.

“Luther”, igual però diferent

Segurament si us parlo d’una sèrie de policies on el protagonista no és sant de la devoció dels seus superiors, que va a la seva sense fer massa cas de les ordres, que és un geni resolent els casos que se li presenten, que alguns dels seus companys són corruptes i que ha de lluitar contra uns malvats molt malvats, us pensareu que no val la pena ni començar de mirar-la. Doncs amb Luther estaríeu molt equivocats si no ho féssiu.

Flors al meu jardí

Els que em coneixen bé saben que no sóc dels que els hi agrada fer-se propaganda ni proclamar els mèrits propis, segurament perquè tampoc hi ha gran cosa que proclamar. Avui, però, em permetreu que faci una excepció; acabo d’obrir el correu i em trobo una notificació del 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, on em fan saber que aquest petit bloc ha estat triat com a “Bloc del dia”.

Sembla ser que en aquesta pàgina es vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquen un bloc amb “contingut interessant”.

Doncs poques coses més puc dir que... moltes gràcies! Fets com aquest motiven i ajuden a tirar endavant. Intentaré seguir com a mínim igual que fins ara, i si pot ser i el temps m’ho permet, publicar articles més sovint.

Podeu veure la notícia fent clic aquí: http://www.3cat24.cat/blogs

El bloc surt destacat a la part dreta de la pantalla, concretament aquí:

Dustin Hoffman també es passa a la TV

Molts crítics opinen (i jo també) que actualment el millor cinema americà s’està fent a la televisió (cosa que tampoc costa gaire si repassem la cartellera de cada setmana). I encara més, podríem afegir que en bona part és gràcies a HBO, una cadena per cable que ha engendrat moltes de les millors sèries que he pogut veure al llarg de la meva vida, i pel que sembla també de les que veuré en els propers mesos.

Sembla ser que la gent del cinema s’ha adonat d’aquest fet, perquè cada vegada tenim més exemples d’actors i directors tradicionalment associats al món de la gran pantalla que es passen a l’altre cantó. Per exemple, Glenn Close i William Hurt a Damages, Martin Scorsese i la seva propera estrena Boardwalk Empire (quines ganes que tinc que comenci ja!), o Ridley Scott amb l’adaptació televisiva d’Els pilars de la terra (que es va estrenar ahir, per cert).

Doncs bé, segons s’ha sabut no fa massa ara és Dustin Hoffman qui es passa al món de la TV per protagonitzar Luck, una sèrie sobre el món de les curses de cavalls i tot el negoci d’apostes (sovint il·legals) que s’hi mou al darrera. Hoffman interpretarà a Chester “Ace” Bernstein, que acaba de sortir de la presó després de passar-hi quatre anys i s’aliarà amb el seu antic xofer per muntar un pla relacionat amb un hipòdrom. Per fer-ho, contractarà a un entrenador de cavalls de dubtosa reputació.

La notícia sens dubte és impactant, perquè l’última vegada que vam poder veure Hoffman a la petita pantalla (llevat d’una participació a Curb Your Enthusiasm) va ser l’any 1968, en un episodi d’una sèrie anomenada Premiere; és a dir, només un any després del seu recordat paper a El graduat.

Més detalls: en el repartiment també hi trobem Nick Nolte (un altre clàssic de la gran pantalla), i el productor i director de l’episodi pilot serà Michael Mann (director, entre d’altres, de Heat, El último mohicano, Ali, Collateral o Enemigos públicos).

I si a tot això hi afegim que l’encarregada de portar la història a la petita pantalla serà HBO (com ja haureu endevinat), la conclusió és que només hi ha una mala notícia: que ens haurem d’esperar a l’any vinent per veure-la. Diuen que els executius de la cadena es van quedar bocabadats quan van veure l’episodi pilot, per la qual cosa com a mínim sembla assegurada una temporada sencera.

Prometo estar al cas de totes les novetats que hi facin referència...

Tornen els informàtics!

Doncs sí, el passat 25 de juny van tornar a les pantalles del Regne Unit els meus frikis favorits: en Roy, en Moss i la Jen. Fins ahir no vaig poder veure el primer capítol d’aquesta quarta temporada, que no ha començat malament però tampoc té la força còmica d’episodis anteriors. Haurem d’esperar al final per fer-ne una valoració global.

Mentrestant, m’agradaria compartir amb vosaltres una curiositat que he trobat navegant per la xarxa, i que també fa referència als nostres amics informàtics. Es tracta del web d’un tal Nick Crossland, un fotògraf anglès especialitzat en crear imatges esfèriques i panoràmiques de 360 graus. Doncs bé, en aquest web es poden veure un parell de fotos de l’estudi on es grava la sèrie, i no només això, sinó que mitjançant el zoom podreu apreciar tots els detalls que s’amaguen en el decorat. Sembla realment que ens trobem a l’altre costat de la pantalla!

Sens dubte, és una bona manera d’introduir-nos una miqueta més en el particular (i raríssim) univers dels nostres benvolguts frikis. I de pas, podrem veure altres imatges d’aquest fotògraf tan especial que trenca amb el concepte tradicional de la fotografia.

Honor, lleialtat, cuiro i Harleys

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Sons of Anarchy va ser en un programa de ràdio, on un comentarista de sèries la recomanava a un oient que demanava quina sèrie podia mirar que fos semblant a The Sopranos. Immediatament vaig pensar que estava exagerant, però no vaig poder evitar sentir curiositat per veure-la. I no me n’he penedit.

Els Sons of Anarchy són un club motociclista que exerceix de policia privada (amb el vistiplau de la policia local) que es dedica a protegir la petita localitat californiana de Charming de bandes como ara els Nords, els Mayans o els Niners, que trafiquen amb drogues. Els Sons, però, també estan implicats en la importació il·legal i la venda clandestina d’armes, un negoci amb el qual es financen.

El protagonista és en Jackson “Jax” Teller, fill d’un dels fundadors del club i fillastre de l’actual president Clay Morrow, que es va casar amb la Gemma Teller, la mare d’en Jax. Un bon dia en Jax troba fotos i una espècie de diari del seu difunt pare on parla de les intencions originals del club (una revolució social, no un club il·legal). Tot plegat fa que es comenci a replantejar moltes coses, com ara el per què de tanta violència o quin és realment el paper que juga el club actualment, i li proposa al seu padrastre que trobin altres maneres de guanyar diners en comptes de traficar amb armes. Aquests dubtes d’en Jax es mantenen al llarg de tots els episodis i provocaran més d’una enganxada amb en Clay, mentre que la Gemma veu com el fantasma del seu ex marit persegueix el seu fill i amenaça amb destruir el club.

Dues sèries que prometen

Avui us voldria recomanar dues sèries, una que s’acaba d’estrenar i l’altra que ja va per la tercera temporada, però que jo he descobert fa poc. Som-hi:

Tots units fem força

El 7 de juny es va estrenar a la cadena americana NBC una sèrie que m’ha cridat l’atenció: es tracta de Persons Unknown, la història d’un grup de persones que es desperta en una ciutat absolutament desconeguda, deserta i abandonada. Només tenen clar que els han segrestat, i que tota la ciutat està plena de càmeres que els vigilen les 24 hores del dia.

A partir d’aquí, les preocupacions dels personatges aniran encaminades a saber com i per què han arribat allà, i també a trobar la sortida d’aquesta presó forçada on s’han vist ficats. Per fer-ho lògicament serà imprescindible que col·laborin entre ells, però com que són perfectes desconeguts no tothom confia en els altres.

En principi els creadors l’han plantejada per una sola temporada, i per tant hauríem de parlar de mini sèrie (tot i que si té èxit el més probable és que ho acabin allargant, com sempre). L’argument recorda, en certa manera, a la decebedora FlashForward, que ja ha estat cancel·lada després que els guionistes no se’n sortissin tot i l’aturada (cosa de la que ja vam parlar). Esperem que aquesta nova proposta televisiva sí que estigui a l’alçada de les expectatives. De moment us deixo amb el tràiler:

Camí de l’Olimp de les sèries

Tot i que als EE.UU. ja s’ha acabat la tercera temporada, jo tot just he vist 3 capítols d’aquesta sèrie de la qual crítica i públic parlen autèntiques meravelles. Es diu Breaking Bad, i el seu argument és més o menys aquest:

A en Walter White, professor de química en un institut de secundària de Nou Mèxic, li diagnostiquen un càncer de pulmó incurable. Amb la seva dona embarassada i el seu fill adolescent afectat de paràlisi cerebral, en Walter creu que una bona manera de deixar-los algun diner davant de la seva futura absència seria dedicar-se a traficar amb drogues. Gairebé per casualitat entra en contacte amb en Jesse Pinkman, un antic alumne seu que a més resulta que es dedica a fer de camell. Amb la seva experiència en aquest peculiar mercat i els coneixements de química d’en Walter, tots dos s’embranquen en una aventura que es complica només de començar, amb l’aparició de dos camells latinos que volen saber els secrets de l’excel·lent droga que fabrica en Walter.

Encara és molt d’hora per jutjar-la, però la veritat és que les primeres impressions no poden ser més positives. Es tracta bàsicament d’un drama, però amb grans dosis d’humor negre i els tocs adequats d’aventura i thriller, que ja es veu que aniran a més. Com dic, els que l’han vist sencera la deixen al nivell de les grans sèries de la història. Continuarem informant; de moment, aquí teniu el tràiler també:

Hitler, indignat pel final de "Lost"

El final de Lost continua generant controvèrsia. Sembla ser que majoritàriament guanyen els que estan tristos, decebuts, emprenyats o fins i tot indignats amb la manera com han acabat les aventures dels supervivents de l’Oceanic 815. El que no ens podíem imaginar és que fins i tot el Führer tragués foc pels queixals... i ja sabem que a aquest val més no fer-lo encendre.

Això sí, per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb ell.

I per això tants misteris?

Au, ja està. El moment que tant havien esperat (i alhora temut) milions de persones de tot el món ha arribat. S’ha acabat Lost, i hi ha conclusions per a tots els gustos, tot i que en general no sembla que la gent hagi acabat massa contenta, més aviat al contrari. Estava cantat. Ja vaig avisar que els guionistes havien encetat tantes teories, havien obert tantes portes i havien elevat l’expectativa a un nivell tan alt, que el resultat final només podia ser la decepció. Ningú esperava que se solucionessin tots els misteris (segurament perquè hagués calgut una temporada sencera només per explicar-los), però ben pocs esperaven que se’n resolguessin tan pocs. Se’ns han acabat les peces del trencaclosques i observem sorpresos que encara ens en queda la meitat per fer, o potser més.

A partir d’aquí, si no heu vist l’episodi final us podeu trobar amb sorpreses desagradables. Esteu avisats.

La sisena temporada va començar amb una trama paral·lela que en principi semblava prou interessant: ens explicava què hauria passat si l’avió no s’hagués estavellat, quina hauria estat la vida dels personatges si mai haguessin anat a parar a l'illa. Després de l’episodi final, però, tot plegat ha resultat ser una excusa absurda per tal de poder ajuntar-los a tots (bé, a tots no: on eren en Walt, en Michael, el Sr. Eko, etc.?) en un mateix lloc i que es poguessin retrobar i acomiadar per sempre (perquè resulta que són morts), i de pas que els espectadors més sensibles poguessin deixar anar alguna llagrimeta. Tot massa melodramàtic i amb una sentimentalitat gairebé de telenovel·la. Mentrestant, a l’illa, hem assistit a una lluita final Jack-Locke a cops de puny i a la vora d’un penya-segat, on tots dos estan a punt de caure en més d’una ocasió. Que originaaaaal!

Ara sí que s'acaba...

Els rumors que hi havia des de l’estrena de l’última temporada de Lost finalment s’han confirmat: a les 6.30 de la matinada del diumenge 23 al dilluns 24 de maig, i només mitja hora després de la seva emissió als Estats Units (temps necessari per poder generar i sincronitzar els subtítols), es podrà veure a Espanya (i a molts altres països del món) l’últim episodi de la sèrie que té enganxats a milions de seguidors de tot el planeta.

Com indica la web de Cuatro, per primera vegada a Espanya una cadena emet un episodi coincidint amb la seva estrena a Estats Units. El motiu és ben clar: si tarden tan sols unes hores a emetre el nou capítol, l’audiència baixa en picat perquè la gran majoria de seguidors de la sèrie ja se l’han baixat d’Internet.

La marató de Lost (que tindrà el nom de “La noche perdida”) començarà a les 2:50 amb un programa especial que resumirà les sis temporades en poc més de deu minuts, per tal que puguem arribar al desenllaç amb totes les claus i incògnites ben fresques al cap. A continuació es tornaran a emetre els episodis del 12 al 15, i a les 5:45 s’estrenarà, en versió original subtitulada en castellà, l’episodi número 16 titulat What they died for (“Per a què van morir”), encara inèdit a Espanya. I per fi, quan acabi aquest capítol, podrem veure el final de la sèrie amb el doble episodi titulat The End, a partir de les 6:30 hores com ja hem dit anteriorment.

Si no voleu (o no podeu) matinar, o bé si això de la versió original no va amb vosaltres, podeu esperar a les 20 hores del dissabte 29 per veure la versió doblada de What they died for, mentre que l’endemà dia 30 arribarà The End també amb les veus espanyoles d’en Jack, en Sawyer, la Kate i companyia.

També cal dir que amb motiu del final de la sèrie s’han organitzat diverses activitats a moltes ciutats de la geografia espanyola. A Barcelona, per exemple, un grup exclusiu i molt limitat de seguidors es concentraran a partir de les 3:30 de la matinada al bar Bharma, únic local temàtic consagrat a Lost que existeix al món, per gaudir de l’episodi pilot, del penúltim i del final. Els assistents rebran un kit de regals amb diversos llibres oficials de la sèrie, i també podran esmorzar en rigorosa primícia els Lostis, una edició especial d’uns cereals exclusius.

Aquests cereals també es podran degustar al campus de Montilivi de Girona a partir de les 6.30 hores del dilluns 24, coincidint amb l’emissió subtitulada i en obert a Cuatro, gràcies a un acord de la cadena amb la xarxa de residències universitàries RESA per facilitar el visionat de l’últim capítol de la sèrie als estudiants.

Us deixo amb una de les nombroses promos que circulen de l'esperadíssim episodi final: