dilluns, 19 de setembre de 2011

Anem-la a buscar, la bola del drac!



Normalment, si passes davant d’un bar i veus totes les cadires girades cap a la tele i la gent mirant fixament, el motiu només pot ser un: estan fent futbol. Fa vint anys, però, en alguns bars això passava no només el dimecres al vespre o el diumenge a la tarda, sinó també els dies de cada dia. El motiu no era altre que a TV3 havia començat Bola de Drac.

Aquesta anècdota reflecteix el fenomen social que va suposar l’emissió d’aquesta sèrie d’animació japonesa per la cadena catalana. Va enganxar als espectadors més petits però també a d’altres ja més crescudets, i no hi havia ningú que no se sabés la cançó, que no conegués qui era en Son Goku o per què servien les set boles màgiques. Entre la sèrie, el còmic en que està basada, les pel·lícules posteriors i la gran quantitat de merchandising que es va comercialitzar amb els personatges protagonistes, es pot afirmar tranquil·lament que Bola de Drac va ser la gran responsable del boom del manga i de l’anime que es va experimentar en aquells anys.


Per als despistats, direm que la llegenda explica que si s’aconsegueixen reunir les set boles, que estan repartides per tot el món, apareixerà el drac Xeron i et concedirà el desig que li demanis. En Son Goku, un nen d’una gran innocència, dotat d’una força sobrehumana, que menja moltíssim i que té una cua de mico, és només una de les persones que busquen les esferes màgiques; una altra és la Bulma, una noia de 16 anys que s’ha inventat un radar que permet localitzar-les. O en Iamxa, un bandit del desert que primer intentarà robar-los les boles però més endavant s’hi acabarà fent amic, i fins i tot mantindrà una relació sentimental amb la noia.

Però la recerca de les boles no són l’únic argument de la sèrie. També tenim les arts marcials, que a en Son Goku li agraden molt des que les va aprendre del seu avi a les muntanyes on vivien. Per millorar en aquest aspecte visita al mestre Follet Tortuga, un vell savi (i també un autèntic pervertit) que l’entrenarà per competir en el Gran Torneig Mundial d’Arts Marcials junt amb en Krilín, un altre alumne que compartirà classes i ensenyament amb en Son Goku i que es convertirà en el seu millor amic.


La història de Bola de Drac va anar evolucionant i es van anar incorporant una gran quantitat de personatges i de trames cada vegada més enrevessades i rocambolesques, que es van allunyar totalment del plantejament inicial i que, almenys en el meu cas, van fer que acabés perdent l’interès. A partir del moment en que neix el fill d’en Son Goku (quan la sèrie va passar a dir-se Bola de Drac Z), la història va anar deixant de banda les aventures inicials amb petits tocs de fantasia i es va anar decantant cap a la ciència ficció pura i dura; van començar a aparèixer éssers d’altres planetes, enemics extraterrestres, robots poderosíssims, súper guerrers de l’espai, lluitadors amb superpoders, personatges que es fusionen, etc., que van fer que (repeteixo, per mi) es perdés aquell feeling dels primers episodis, amb unes grans dosis d’humor, aventura i acció, i on tots els personatges, per secundaris que fossin, tenien la seva gràcia.

De les posteriors nissagues (Bola de Drac GT i Bola de Drac Kai) no en puc opinar, perquè no les vaig arribar ni a veure. Aquest vespre, pel Canal 3XL, podrem veure precisament aquest últim lliurament, inèdit al nostre país i que és una versió remasteritzada de Bola de Drac Z. Els episodis també estaran disponibles per Internet al web del canal, que ha adquirit els drets d’emissió de les quatre etapes de la sèrie. Cadascú tindrà la seva preferida, però a mi la que em fa aparèixer un somriure als llavis sempre que la recordo és sens dubte la primera, amb la seva ja mítica cançó:


2 comentaris:

  1. Molt bon comentari. Totalment d'acord amb tu en què la sèrie va perdre molt cap al final, quan es va convertir en un autèntic culebrot i es va perdre la inocència infantil de les primeres temporades. A més caldria afegir que la feien just després de Dr. Slump, amb la qual cosa podies encadenar dues sèries extraordinàries. Ai, qui pogués tornar a ser nen!

    ResponElimina
  2. Sí senyor, el Dr. Slump era genial! Quins tips de riure m'hi havia fet! També és obra de l'Akira Toriyama, i de fet els primers episodis de "Bola de Drac" m'hi feien pensar bastant. Després ja es va convertir en un seguit de lluites aèries entre marcians estrambòtics. Una llàstima...

    ResponElimina