diumenge, 22 de maig del 2016

Una línia molt difusa


Ni jo mateix m’ho acabo de creure, però el cert és que repassant les sèries que vaig veure l’any passat no hi ha cap mini sèrie britànica, segurament per primera vegada des que vaig començar a escriure aquest bloc. La veritat és que no ho entenc, perquè sóc molt aficionat a aquest format de pocs episodis que expliquen una història amb principi i final, sense allargar-la innecessàriament. I això, els britànics ho fan com ningú.

Així doncs, ja tocava posar remei a aquesta situació i ho he fet amb una producció de l’any 2011 que feia temps que tenia al calaix, The Shadow Line. El plantejament és senzill: el conegut narcotraficant Harvey Wratten apareix tirotejat al seu cotxe, i aquest fet provoca que tant la policia com els criminals comencin a investigar qui ha estat el responsable de l’assassinat. Per part policial, l’encarregat de la investigació serà l’inspector Jonah Gabriel, que torna a la feina després d’una operació encoberta on el seu company va resultar mort i ell va rebre un tret al cap degut al qual li va quedar una bala incrustada al cervell que li provoca una amnèsia parcial. Per part dels criminals, el principal ajudant del narco mort es farà càrrec de les seves operacions pendents, però el nebot del criminal també aspira a ocupar el tron del seu oncle.


Com era d’esperar, però, la cosa no es queda aquí i tot es complica a mesura que es van descobrint els lligams del mort no només amb col·legues criminals (importants deutes amb un altre narcotraficant turc, per exemple), sinó també amb membres corruptes del cos policial. L’inspector Gabriel (que també té coses a amagar, com ara per què no va registrar l’operació encoberta) anirà avançant en el cas i descobrirà coses que segurament hauria fet bé de no saber, perquè poden posar-lo en perill tant a ell com a la seva família. I tot plegat amb la presència constant d’un home altament inquietant que es fa anomenar Gatehouse (excel·lent com sempre Stephen Rea, un autèntic clàssic de les produccions britàniques), que sembla jugar a dues bandes i que sempre dóna la sensació de tenir-ho tot perfectament controlat.


The Shadow Line és un immillorable exemple d’allò que parlàvem al principi, una mini sèrie de set episodis que explica una història que comença i acaba (encara que això últim sigui interpretable). Malgrat que la trama a estones és complicada i de vegades costa una mica seguir i desxifrar les relacions que uneixen als diferents personatges, sens dubte es tracta d’una producció molt destacable, amb unes notables interpretacions i un argument que ens farà reflexionar sobre els límits morals que poden tenir tant els criminals com els policies (aquesta “línia difusa” que dóna nom a la sèrie), especialment aquests últims que en teoria són els bons de la pel·lícula. Repeteixo: en teoria, perquè si el que expliquen a la sèrie és veritat n’hi ha per posar-se les mans al cap. I a més, ja sabem que la realitat sempre supera la ficció.


2 comentaris:

  1. El problema amb les minisèries es que et quedes amb ganes de més

    ResponElimina
  2. A vegades de tot. Si la història comença i acaba amb coherència, a mi ja m'està bé. I si es va allargant, a vegades ho fa massa i llavors el resultat final és agredolç.

    ResponElimina