Conspiració, morts i banyes

Després d’haver-me passat tot l’any 2015 sense mirar mini sèries, un fet que gairebé ni jo mateix em puc creure, aquest 2016 ja he tingut l’oportunitat de mirar-ne dues, ambdues britàniques i amb característiques comunes no només entre elles, sinó amb la immensa majoria d’aquestes produccions que he tingut oportunitat de veure al llarg de la meva vida.

State of Play comença amb dos fets que aparentment no tenen cap relació entre si: la mort d’una jove col·laboradora (i amant) d’un membre del Parlament britànic i l’assassinat d’un adolescent als carrers de Londres per part d’un home armat amb una pistola, en el que sembla ser un assumpte relacionat amb drogues. Però la investigació d’un diari londinenc, encapçalada per un periodista amic del parlamentari perquè havia estat el seu cap de campanya durant les eleccions, descobreix no només una connexió entre ambdues morts, sinó una trama de conspiració en la que es veuran implicats alts membres del govern i també la indústria petrolera.

El visionat dels sis episodis que formen aquesta mini sèrie britànica em deixa sensacions una mica contradictòries. Per una banda, és impossible criticar-la en cap aspecte: el guió, malgrat que a vegades pot resultar una mica confús, és certament destacable; les interpretacions, entre notables i excel·lents; el ritme i la tensió narrativa, impecables. I en canvi, quan l’acabes, et quedes amb la sensació que això ja ho has vist abans, malgrat que estàs segur que no ho has fet. Potser és degut a aquesta estructura tan habitual dels sis o set episodis d’una hora de durada, o a una semblança de temàtiques, o no sabria dir a què. També pot ser que ja fa algun any que miro sèries, i cada vegada em costa més trobar alguna cosa realment original i que em cridi l’atenció. En qualsevol cas, circumstàncies personals al marge, State of Play és una creació més que destacable i estic segur que qualsevol aficionat a les bones sèries la gaudirà.