dilluns, 28 de novembre del 2016

Un món futur massa real


Feia uns quants mesos que Charlie Brooker no ens removia la consciència, avisant-nos del que ens pot passar en un futur no massa llunyà si no som capaços de controlar l’avenç imparable de la tecnologia. Black Mirror continua generant incomoditat, posant-nos davant del mirall i fent-nos sentir identificats amb molts dels personatges que apareixen en la tercera temporada, que de la mà de Netflix passa de tres capítols a sis, n’augmenta una mica la durada mitjana (a vegades no caldria) i experimenta amb diferents gèneres (bèl·lic, detectivesc, romàntic, terror, etc.) amb resultats desiguals, però mai decebedors i en ocasions realment brillants.


Les situacions que se’ns plantegen poden semblar exagerades ara mateix, però fins a quin punt? Realment estem tan lluny de tenir una aplicació que ens permeti valorar totes les nostres interaccions amb els altres, i que la nostra puntuació total tingui influència en segons quins actes de la nostra vida? El nombre d’amics a Facebook o de seguidors al Twitter (i el suposat “prestigi” que comporta) no ve a ser pràcticament el mateix? Què podria passar si la realitat virtual dels videojocs arribés a un nivell que la fes impossible de distingir del món real? I si un innocent antivirus li permetés a un hacker espiar-nos a través de la càmera del portàtil, per després fer-nos xantatge? Us imagineu que algú decideix acabar amb la impunitat que hi ha respecte a les amenaces i insults anònims per Internet? Aquestes i moltes altres preguntes ens plantegen aquestes sis històries independents però unides pel nexe comú de les noves tecnologies i d’una ciència ficció que traspua realitat, un món que (encara) no és real però que s’assembla molt al nostre. Potser massa, i això és el que fa que molts dels episodis es puguin qualificar gairebé de terrorífics.


Tot i que pugui semblar el contrari, el creador de la sèrie no es considera antitecnologia (tot el contrari), però sí que ens vol advertir dels perills que pot comportar-ne el mal ús: a Black Mirror la tecnologia mai és “el dolent de la pel·lícula”, sinó que els problemes venen quan els humans no la utilitzen correctament. Potser el seu objectiu sigui fer-nos plantejar si la nostra manera d’actuar és la correcta, posant-nos davant dels ulls uns fets que sabem que existeixen, però que ens estimem més ignorar. I malgrat tota aquesta incomoditat, i el pessimisme que destil·len la majoria d’episodis, jo ja estic comptant els dies per veure el següent lliurament. Llarga vida a Charlie Brooker!



2 comentaris:

  1. Sempre m’avances! Tot just he vist el segon capítol. El primer em va agradar (tot i ser calcat al capítol 5x08 de community que es simplement brillant), el segon està bé però al no ser culpa de la societat que converteix un bon invent en alguna cosa dolenta com són altres casos, sinó que directament aquí l’invent ja es veu que es perillós de primeres. Sigui com sigui m’agrada aquesta ciència ficció mig distòpica tan propera a la nostra realitat. Ja en parlaré més a fons quan hagi acabat de veure els sis capítols en el meu blog.

    ResponElimina
  2. Temporada irregular, però amb moments brillants com sempre. No em cansaria de mirar-la.

    ResponElimina