Primer Ministre Gabriel Byrne

No hi ha dubte que les sèries ambientades en el món de la política han ocupat des de sempre un lloc destacat en aquest àmbit de l’entreteniment. Ja sigui en forma de sàtira (amb la inoblidable Sí, ministre) o seriosa (The West Wing -una de les meves assignatures pendents- o la més recent Boss serien dos dels millors exemples), el món televisiu s’ha fet ressò dels embolics, corrupteles i punts foscos del món polític, així com de les seves connexions amb grups empresarials que són, en realitat, els qui remenen les cireres.

I precisament d’això ens parla Secret State, una mini sèrie britànica de quatre episodis que comença amb una explosió en una empresa petroquímica americana situada al Regne Unit que provoca la mort de 19 persones. El Primer Ministre viatja a EE.UU. per pactar amb l’empresa les indemnitzacions per a les famílies afectades, però quan torna el seu avió esclata enmig de l’Atlàntic en circumstàncies poc clares. Amb la seva inesperada mort, la responsabilitat recau aleshores en el Viceprimer Ministre Tom Dawkins (Gabriel Byrne), que comença una investigació per saber la veritat que s’amaga darrera d’aquests dos fets aparentment no relacionats, i també per fer justícia a les víctimes de l’explosió.

Com a bona sèrie britànica, Secret State va directa al gra i no s’allarga innecessàriament amb episodis “de farciment”. Les interpretacions són excel·lents (amb menció especial per a Gabriel Byrne, perfecte en el seu paper de màxim mandatari del govern anglès en un moment delicadíssim) i la història cada vegada es complica més fins a descobrir una conspiració a nivell governamental i empresarial que, malgrat ser una sèrie de televisió, ens fa pensar que la realitat no deu estar massa allunyada de la ficció. O el que és pitjor, segurament la ficció es queda curta...