diumenge, 7 de juliol de 2013

Un cowboy al segle XXI


Imagineu-vos a un agent de la llei que porta temps intentant tancar a la presó a un delinqüent del qual té sospites fonamentades que ha comès un delicte greu, però no pot fer-ho perquè li calen proves, com ara un testimoni directe dels fets. Quan li sembla que l’ha trobat, el testimoni li diu que ell no va veure res; tot i així, li suggereix a l’agent que per uns quants diners dirà el que vulgui al judici. L’agent se’n va, decebut, i quan ha caminat uns metres es tomba cap al testimoni i li diu: “Jo no sóc aquest tipus d’home”.

Aquesta escena d’un dels últims episodis de la primera temporada de Justified ens pot servir perfectament per fer-nos una idea del caràcter i del tarannà de l’agent Raylan Givens, un Marshal dels Estats Units que torna a la seva ciutat natal de Harlan (Kentucky) després d’un confús tiroteig a Miami, on estava destinat. En Raylan parla pausadament, és educat, porta sempre botes i barret de cowboy (tot i que l’acció transcorre a l’actualitat) i té uns principis indestructibles, la qual cosa no vol dir que quan arriba el moment no dubti a colpejar o disparar a qui sigui, això sí, sempre que estigui justificat (“justified”), com a mínim segons el seu criteri.


Malgrat que al principi sembla que Justified tindrà el típic desenvolupament de “un cas per episodi”, al cap de no massa temps la sèrie comença a tenir una continuïtat en la trama que al principi no semblava tenir. El fet de tornar a casa provoca que en Raylan es trobi amb antics enemics, amb la seva ex dona, amb l’Ava (una noia que sempre li havia anat al darrera i amb la que ara acabarà embolicat), amb un pare més malparit que molts dels delinqüents als quals empaita, i sobretot amb la família Crowder, un grup de mafiosos i traficants de drogues als que ja coneixia de la seva anterior etapa a Harlan. Especialment curiosa és la relació d’en Raylan amb en Boyd Crowder, ja que aquest sembla voler canviar la delinqüència per la religió i la bona vida, tot i que en Raylan no se’n fia en cap moment. La incertesa sobre l’autenticitat o no del canvi d’en Boyd és un dels principals motors de la temporada.

Objectivament, Justified no aporta res d’extraordinari al món de les sèries i molts dels temes que toca els hem vist sovint en altres produccions. Malgrat això, el carisma dels personatges (tot i que en Raylan -un convincent Timothy Olyphant- em fa pensar en Cristiano Ronaldo), la barreja de cinema negre, thriller i western contemporani (banda sonora inclosa), la presència de dues de les actrius més sexys que recordo haver vist en una sèrie de televisió i el brillant nivell de la majoria dels diàlegs, la veritat és que he gaudit molt amb aquesta primera temporada i ja he començat la segona. Esperem que es mantingui el nivell.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada