Ni t’acostis a Harlan

Hi ha sèries que, malgrat que no poden ser considerades de les absolutament “grans”, sí que tenen una qualitat per sobre de la mitjana i que fan que sigui un autèntic plaer mirar-les. I si a sobre demostren una evolució i un creixement episodi rere episodi, millor que millor. Justified seria un bon exemple de tot això que expliquem.

La segona temporada de la sèrie, que comença exactament on va acabar la primera, continua centrada en la problemàtica localitat de Lexington, al comtat de Harlan (Kentucky), on els problemes sovint s’arreglen a trets i que històricament ha estat dominada per tres famílies: els Givens, els Crowder (als quals ja coneixem de la primera temporada) i els Bennett, als quals coneixem en aquest segon lliurament. Liderats per la matriarca Mags, que domina amb autoritat als seus tres fills (un dels quals és policia local), els Bennett pretenen expandir el seu negoci de la marihuana aprofitant la mort d’en Bo Crowder. En Raylan Givens (com no) s’hi veurà involucrat: com hem dit, la rivalitat de les famílies Givens i Bennett es remunta a temps enrere, i a més en Raylan va deixar coix d’un tret a la cama a un dels fills Bennett. De rerefons d’aquesta història, una empresa minera vol explotar les muntanyes que envolten Lexington i això farà que en Raylan i en Boyd Crowder (imprevisible com sempre) es trobin, un cop més, en bàndols oposats malgrat la certa amistat que els uneix.

Totes les característiques que ja havíem destacat de la primera temporada continuen presents en la segona: una atractiva barreja de gèneres, que va des del western fins al thriller, passant pel cinema negre amb tocs de drama; uns personatges molt ben escrits i definits, amb un repartiment excepcional fins a l’últim dels secundaris, on destaca amb llum pròpia una excel·lent Margo Martindale, que omple la pantalla cada vegada que surt interpretant a una “dolenta” ambigua, amb molts tocs d’humanitat; una història molt ben escrita, amb uns diàlegs brillants; uns girs inesperats que fan que mantinguis l’atenció en tot moment, i la sensació (com dèiem al principi) que la sèrie no es conforma amb el que ja ens ha ensenyat, sinó que té la voluntat de continuar creixent. Espero que la tercera temporada segueixi pel camí que han marcat les dues anteriors.