dissabte, 9 de novembre de 2013

On és la Jessica Hyde?


Tot i que no em considero ni molt menys un maniàtic de les conspiracions, sí que m’agrada veure pel·lícules o sèries de TV amb aquesta temàtica. Les històries de periodistes o investigadors aficionats que comencen estirant un petit fil i s’acaben trobant amb una conspiració a gran escala que arriba a les altes esferes, amb organitzacions secretes que influeixen en el destí de tots nosaltres, sempre m’han semblat tan fascinants com, alhora, intrigants.

Utopia ens explica la història de quatre persones molt diferents entre sí (una estudiant de postgrau, un analista informàtic, un hacker conspiranoic i un problemàtic nen d’onze anys), però amb una afició comuna: les novel·les gràfiques. Un d’ells aconsegueix l’original manuscrit i encara no publicat del segon volum de The Utopia Experiments, de la qual es creu que prediu desastres imminents que amenacen a la humanitat. Quan fa saber la seva troballa en un fòrum d’Internet dedicat a aquestes publicacions, els quatre protagonistes decideixen quedar en un cafè per contemplar l’obra, sense saber que una poderosa organització secreta anomenada “The Network” (amb influència directa fins i tot en el govern britànic), també vol apoderar-se’n. La cosa encara es complica més quan el grup coneix la Jessica Hyde, filla de l’autor de la novel·la i que també és empaitada per l’organització.


Deixant de banda la temàtica conspirativa, que no és ni molt menys original, cal dir que Utopia té un estil propi, una atmosfera particular i una personalitat molt marcada. Començant per la barreja de gèneres (thriller amb bones dosis de violència -atenció a la tortura ocular que pateix el pobre Wilson en el primer episodi-, suspens, drama, tocs de comèdia, etc.), seguint per un aspecte visual marcat per uns colors tan vius i intensos que semblen fluorescents, i acabant per un ritme molt dinàmic al qual ajuda la inquietant música que acompanya a les imatges. Els personatges estan molt ben definits, i entre ells destaca un dels “dolents” més pertorbadors i enigmàtics que recordo haver vist en molt de temps: l’Arby, un noi grassonet de mirada absent i un cert retard mental que no li impedeix complir amb molta eficiència les tasques que li encarrega “The Network”. Una autèntica màquina de matar, sense cap mena d’escrúpol ni mania amb les víctimes (encara que siguin nens), i que repeteix obsessivament una pregunta que ja s’ha quedat gravada a la ment de tots els que hem vist la sèrie: “On és la Jessica Hyde?”.


Fidel al format britànic de sèries curtes però molt intenses, Utopia és un gran trencaclosques que a cada episodi afegeix nous motius de preocupació pels protagonistes i pels espectadors, mitjançant uns girs de guió molt ben trobats. En principi va néixer com a mini sèrie de sis episodis, però Channel 4 ja ha anunciat una segona temporada. I sincerament, no acabo de tenir clar si es tracta d’una bona decisió (de fet no ho té clar ni el seu creador, Dennis Kelly). En general, els britànics solen fer només els episodis que consideren necessaris per tal d’explicar la seva història, i no “allarguen el xiclet” com sí passa sovint amb les sèries americanes. Amb aquesta esperança miraré la segona temporada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada