dissabte, 26 d’octubre de 2013

Pares i mares de la guerra

Els seguidors habituals d’aquest bloc sabeu de sobres que les produccions anglosaxones (siguin americanes o britàniques) tenen un protagonisme destacadíssim, ja sigui per la seva qualitat o per una simple qüestió matemàtica, ja que són els que més en creen. De tota manera, quan val la pena també procurem estar al cas de les creacions d’altres països, com ara França, Argentina o fins i tot Espanya. O com avui, que m’agradaria recomanar una mini sèrie alemanya que explora una mica el fosc passat d’aquesta nació, sense massa profunditat però sí amb un resultat final bastant satisfactori.

Unsere Mütter, unsere Väter (estrenada aquí com a Hijos del III Reich, malgrat que la traducció correcta seria Les nostres mares, els nostres pares) ens explica les vivències de cinc amics durant la II Guerra Mundial: els germans Wilhelm i Friedhelm Winter (soldats de l’exèrcit alemany), la Charlotte (una infermera de guerra que està profundament enamorada d’en Wilhelm), la Greta (una cantant aficionada que aspira a ser la nova Marlene Dietrich) i la seva parella, el sastre Viktor Goldstein, que per la seva condició de jueu es veu obligat a amagar la seva relació amb la noia. La història comença l’any 1941, amb tots cinc reunint-se per últim cop abans d’embarcar-se cap als seus respectius destins, i fent la promesa de tornar-se a trobar per Nadal, sense saber que el conflicte armat s’allargarà molt més del que ells pensen. Entremig veurem les històries que van vivint tots cinc, els seus fugaços retrobaments en diversos punts, i els terribles efectes que la guerra es va cobrant, tant a nivell físic com mental (en especial en Friedhelm, que passa de ser un noi tímid a una màquina de matar sense escrúpols). Se’n sortiran tots? Podran complir la promesa que van fer?


Aquesta mini sèrie (tres episodis d’una hora i mitja cadascun) és una producció molt cuidada a nivell estètic i visual, ja que les batalles se’ns presenten amb tota la seva cruesa i un realisme màxim, igual que els escenaris on transcorre l’acció. De la mateixa manera, adopta un punt de vista interessant ja que ens parla de nois i noies normals, del carrer, que es veuen immersos en una guerra que no podien imaginar fins a quin punt canviaria no només les seves vides, sinó també la de milions de ciutadans d’Europa i del món. Per altra banda, també cal dir que tampoc ens explica res que no haguem vist ja en altres produccions de temàtica similar, i la història se centra més en els personatges que en la guerra en si, tot i que evidentment aquesta sempre hi és present i marca de manera total i absoluta els fets que se’ns expliquen. En definitiva, una bona història molt ben explicada i interpretada, malgrat que no aporta res nou al gènere bèl·lic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada