diumenge, 29 de desembre del 2013

Herois anònims


Fa uns dies vaig parlar de la mini sèrie alemanya Unsere Mütter, unsere Väter, i això em va fer recordar que, per la meva mala memòria o per manca de temps, encara tenia pendent l’article del referent indiscutible de les mini sèries bèl·liques. Quan l’any 1998 Steven Spielberg i Tom Hanks van dirigir i protagonitzar Salvar al soldat Ryan es van quedar amb ganes d’explicar més coses sobre la II Guerra Mundial, i tres anys més tard es van convertir en productors executius d’una de les millors obres que ha donat mai la televisió: Band of Brothers (estrenada aquí com Hermanos de sangre).

Band of Brothers ens explica la història real de la “Easy” Company, una part del regiment de paracaigudistes de l’exèrcit nord-americà que va venir a Europa a lluitar contra els nazis. Serem testimonis des del seu entrenament als Estats Units fins a l’arribada al refugi de muntanya de Hitler, a Berchtesgarten (el famós “Niu de les Àguiles”), passant per la seva col·laboració en el desembarcament de Normandia (el “Dia D”), per l’alliberament de ciutats com Carentan i Eindhoven, i per algunes de les batalles més famoses del conflicte armat (com la de les Ardenes, a les muntanyes i boscos belgues). La mini sèrie (10 episodis) està basada en el llibre homònim del prestigiós historiador i biògraf nord-americà Stephen E. Ambrose (que va ser assessor de Hanks i Spielberg), escrit a partir d’investigacions i entrevistes als membres de la companyia. Igualment, tots els episodis de la sèrie comencen amb unes breus entrevistes amb els supervivents, tot i que no sabrem la seva identitat fins a l’últim episodi.


Qualsevol que hagi vist Salvar al soldat Ryan recordarà especialment la seva impressionant primera mitja hora, amb les càmeres situades al mig de l’acció bèl·lica, de manera que semblava que els espectadors ens trobéssim allà mateix. Spielberg i Hanks van mantenir el mateix plantejament a l’hora de filmar les batalles de Band of Brothers, que arriben a unes cotes de realisme que personalment trobo insuperables. Però que ningú es pensi que estarem veient contínuament trets i explosions. Ni molt menys. Gràcies a les seves més de 10 hores de durada, durant la sèrie també tindrem temps de “respirar” una mica i de ser testimonis de les relacions que es van establint entre els soldats, de les seves pors i esperances, dels seus plans quan acabi la guerra i tornin a casa, malgrat que són plenament conscients que és possible que no hi tornin. Es tracta d’una història fascinant d’amistat, de companyonia, dels llaços que uneixen a les persones en temps difícils, d’herois anònims, de gent normal que va fer coses extraordinàries i va participar en l’episodi més decisiu de la història del segle XX. Com diu l’eslògan de la sèrie, “Depenien els uns dels altres, i el món depenia d’ells”.


Tot això, combinat amb les impecables interpretacions (on destaca un aleshores desconegut Damian Lewis, el tinent Brody de Homeland), la increïble ambientació (gràcies a la cadena HBO i als més de 150 milions d’euros de pressupost podrem veure unes perfectes reproduccions de les ciutats bombardejades i en ruïnes, dels campaments on es retiraven els soldats després de les batalles, etc.), i l’èpica i emoció que porta implícita una història com la que se’ns explica, fa que veure aquesta mini sèrie sigui una experiència televisiva amb majúscules. Res del que pugui dir jo en aquestes poques línies pot fer justícia a una obra mestra com aquesta. Senzillament, s’ha de veure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada