dissabte, 23 de maig del 2009

2 comèdies britàniques que no ens podem perdre

Si seguiu habitualment aquest bloc ja us haureu adonat que som fans de les sèries britàniques en general i de les comèdies en particular, siguin de l'època que siguin. Ja hem parlat de Fawlty Towers, i avui parlarem de dues de les més recents. Som-hi!


The IT Crowd: frikis, però entranyables


La sèrie comença amb la Jen (Katherine Parkinson) fent una entrevista de feina per entrar a treballar en una gran empresa. Com fa la majoria de gent, menteix en el seu currículum i exagera els seus coneixements informàtics, però la seva sort és que el seu cap tampoc no en té ni idea i per tant se la creu, amb la qual cosa passa a ser la cap del departament d’informàtica (IT) de l’empresa, situat al soterrani de l’edifici. Els que sí que saben molt del tema són en Roy (Chris O'Dowd) i en Moss (Richard Ayoade), dos autèntics frikis que de sobte es veuen manats per una inexperta total en informàtica, cosa que no poden suportar de cap manera. En canvi, la Jen és una experta en relacions personals i això sí que pot ajudar als seus nous companys, perquè són dos inadaptats socials absoluts. Així, els uns pels altres, es complementaran mútuament.

A vegades amb un humor irònic, a vegades amb un humor absurd, amb malentesos gairebé constants, la sèrie és molt divertida i lleugera, d’aquelles que te’n vas a dormir amb bon gust de boca. Per mi, un dels grans encerts de la sèrie és que no ens presenta als frikis com a una espècie odiosa (tot i que és evident que no cauen bé als seus companys de feina), sinó que se'ls tracta amb respecte i fins i tot amb estima, ens cauen bé malgrat les seves evidents limitacions en aspectes que no siguin el purament informàtic.

Com a la gran majoria de sèries britàniques no hi ha massa episodis (concretament 18, dividits en 3 temporades de 6), i per tant no us costarà massa de veure’ls tots. No podem deixar de destacar-ne tres per sobre de tots, un per temporada:

- The Haunting of Bill Crouse (5è de la 1a temporada, o per dir-ho en termes internàutics, S01E05), on la Jen té una cita amb un paio bastant mal educat, li demana ajuda a en Moss per no veure’l més i a aquest no se li acut res més que dir-li que la Jen s’ha mort, però al final s’ho acaba creient tota l’oficina i a més el noi no para de veure per tot arreu el “fantasma” de la Jen.

- The Speech (S03E04), en el qual en Roy i en Moss s’aprofiten dels desconeixements informàtics de la Jen i es vengen d’ella fent-li creure que Internet és una caixeta negra amb un llum vermell a sobre que tenen a l’oficina perquè han demanat que els hi deixin, i que amb això podrà impressionar als seus superiors en el discurs que ha de pronunciar.

- Finalment i especialment, The Work Outing (S02E01), en el qual l’acció es trasllada fora de l’oficina perquè els 3 personatges van al teatre a veure un musical gai; els esdeveniments fan un gir tan impressionant que gairebé costa de creure que en 23 minuts passin tantes coses, cadascuna més divertida que l’anterior. Aquest episodi és, sense cap mena de dubte, un dels més divertits que he pogut veure a la meva vida. La meva recomanació, però, és que no el mireu abans d'haver vist la primera temporada; així us anireu familiaritzant amb els personatges i l'efecte còmic encara serà més gran.



Coupling: les relacions de parella, a fons


Segur que si parlem d’una sèrie on els protagonistes són 3 nois i 3 noies solters que ronden els 30 anys i que sovint es reuneixen en un bar per parlar de les seves coses, gairebé tothom pensarà en Friends. Doncs no. Estem parlant de Coupling, una sèrie per mi bastant millor i amb una diferència molt clara, i és que l'americana està destinada clarament a un públic jove i la britànica a un públic adult. Això vol dir que és avorrida o pedant? No, ni molt menys. És una comèdia molt intel·ligent, profunda, sincera i atrevida pel que fa als temes que tracta: tots els aspectes del sexe i les relacions de parella, tots els tòpics que envolten aquest món tan complicat. Pràcticament no es deixa cap tema per tractar, i per tant tots ens hi podrem veure reflectits en algun (o en més d’un) episodi, per la qual cosa també s’ha de dir que segurament ens sentirem incòmodes en més d’una ocasió. Se’n va intentar fer un remake americà i va fracassar precisament perquè la trama es va considerar massa atrevida. Massa converses sobre sexe, potser? Referències a lesbianisme i bisexualitat? Infidelitats? Els ianquis i la seva absurda hipocresia i doble moral: deixeu que la gent mati a gust i pugui comprar-se una escopeta al supermercat, però no li parleu de tetes i culs. En fi...

Tots els actors estan més que correctes en els seus papers, però no podem deixar d’esmentar el personatge de Jeffrey Murdoch (Richard Coyle), un paio obsessionat pel sexe però que alhora s’espanta fins a límits increïbles si mai té l’oportunitat de practicar-lo en un lloc que no sigui la seva ment. Les seves teories tampoc deixen indiferent: el moment en que un home s’ha de treure els mitjons abans d’anar al llit amb una dona, els avantatges de ser lesbiana, la necessitat de tenir un “company de porno” que en cas que et moris es desfaci de tota la teva col·lecció de pornografia abans que els teus pares la trobin, etc. I a part de les teories, les seves opinions generals sobre les dones, el sexe, les relacions de parella i la vida són tan particulars i estrambòtiques que només hem d’estar atents al moment que obre la boca perquè segur que en diu alguna de bona (o de boníssima). A la 4a temporada el seu personatge desapareix i la sèrie sens dubte ho nota, perquè el seu carisma és molt especial.


Virtuts d'aquesta sèrie? Totes: actuacions impecables, situacions divertides com poques, malentesos, equívocs i una gran coherència argumental al llarg de totes les temporades, sens dubte gràcies a que el seu creador (Steven Moffat) és també el seu guionista, i aquesta mà única es nota. Defectes? Si en voleu trobar algun, és molt curta (només 28 episodis) i per tant us deixarà amb ganes de més. Però ja sabeu què diuen: el que és bo, si és breu, és dues vegades bo. I si en comptes de bo és excel·lent, ja ni us explico el resultat final. Mireu-la i ja em direu.

2 comentaris:

  1. Hi ha alguna manera de trobar coupling amb subtítols?

    ResponElimina
  2. Que jo sàpiga a Espanya no s'ha comercialitzat aquesta sèrie en DVD, o sigui que em temo que hauràs de recórrer a altres mètodes "més internàutics" per poder-la veure subtitulada...

    ResponElimina