Dues notícies d’actualitat, per variar

Doncs sí, tot i que aquest bloc no pretén ser un divulgador de l’actualitat, avui trencarem la norma perquè creiem que les notícies s’ho valen. Anem al gra:

Cuatro estrena FlashForward, la successora de Lost

Sembla ser que la pirateria i les descàrregues massives d’Internet estan fent reaccionar, mica en mica, als responsables de les televisions. En aquest sentit, Cuatro ja havia emès House amb molt pocs dies de diferència respecte dels EE.UU., i ara ho torna a fer amb una sèrie que està cridada a ser la gran protagonista d’aquesta nova temporada: estem parlant de FlashForward, que vindrà a cobrir el buit que deixarà Lost l’any que ve, quan passarà definitivament a la història.

El punt de partida no pot ser més atractiu: sense cap motiu aparent, tots els habitants de la Terra pateixen un desmai durant 2 minuts i 17 segons, i a més veuen flaixos del seu futur, exactament al cap de 6 mesos.

Les conseqüències d'aquests fets són bàsicament dues:

1) La primera i més evident és un caos absolut a nivell mundial: durant el desmai col·lectiu, les persones que estaven conduint tenen accidents, les que estaven nedant s’ofeguen, els avions que en aquell moment aterraven o s’enlairaven cauen sense control, etc.

2) La segona, i per mi més interessant, és veure quina reacció té la gent respecte el que han vist durant el desmai. Una noia veu que d’aquí a 6 mesos estarà embarassada, i ara mateix ni tan sols té parella; un noi que estava a punt de suïcidar-se veu que serà feliç, i per tant decideix continuar vivint; una dona casada veu que estarà compartint la seva vida amb un altre home al qual ara mateix no coneix; un home que creia que la seva filla havia mort veu que en el futur està viva; un noi, al contrari que la resta del món, no ha tingut cap visió i per tant sospita que li queda com a molt mig any de vida, etcètera. Com reaccionaríem cadascun de nosaltres en un cas així? Intentaríem encaminar la nostra existència per evitar el que hem vist, o bé per no evitar-ho? És bo o dolent saber el futur? Ens pot amargar l'existència, o bé ens la pot arreglar?

L’episodi pilot ens planteja tots aquests temes i més, i francament els guionistes ho haurien de fer molt malament per deixar perdre el material que tenen entre mans, perquè les possibilitats que s’obren són gairebé infinites. A més, la sorpresa final és de les que fan època i et deixen rosegant-te les ungles fins que pots veure el proper capítol. Tot i que en un principi la seva estrena estava prevista pel dijous 8 d'octubre (als EE.UU. es va estrenar el 24 de setembre), Cuatro finalment l’estrenarà aquest proper dimarts dia 6; us deixo amb la promoció que n’està fent la pròpia cadena:

La nova sèrie del pare de Lost, ben aviat a TV3

No és massa habitual que “la nostra” aposti per produccions americanes de gran èxit al seu país d’origen; un exemple recent seria Heroes, però gairebé és l’excepció que confirma la regla, ja que la cadena catalana té més predilecció per les sèries de producció pròpia. Doncs bé, sembla que ara han decidit apostar de nou per un producte que a priori és molt atractiu: es tracta de Fringe, la nova creació de J.J. Abrams, ni més ni menys que el creador de Lost.

El punt de partida és tan misteriós que enganxa des del primer moment: un avió aterra a Boston provinent d’Hamburg amb tots els passatgers i la tripulació morts i desfigurats de manera espantosa, amb la pell fosa. De seguida l’agent Olivia Dunham de l’FBI es posa a investigar per intentar aclarir el misteri; comença a comprovar arxius de casos semblants i troba un possible lligam en la persona d’un científic anomenat Walter Bishop, que havia treballat pel govern en el camp dels casos paranormals (fringe science, d’aquí el títol de la sèrie). L’home és un geni, però també un malalt mental que fa 17 anys que està tancat en un centre psiquiàtric perquè els seus experiments van causar la mort d’un dels seus ajudants. L’única manera que pugui sortir per tal d’ocupar-se del cas és que algú se’n faci responsable, i aquest resulta ser el seu fill Peter, amb qui no té massa bona relació. A mesura que avancen en la investigació, tots tres s’adonaran que l’incident de l’avió és només la punta de l’iceberg d’una trama molt més complicada on sembla implicada Massive Dynamic, una empresa multimilionària presidida per William Bell, que precisament havia compartit laboratori amb el Dr. Walter Bishop.

A partir d’aquest primer episodi, els casos s’aniran succeint i cadascun és més estrany que l’anterior: una dona té un embaràs que dura uns pocs minuts, i el seu fill envelleix sense parar per acabar morint al cap de poques hores; els passatgers d’un autobús reben una mena d’atac terrorista amb un gas que se solidifica i els ofega; un home sembla capaç de manipular l’electricitat sense ser-ne conscient; un agent de l’FBI té un estrany paràsit mecànic enganxat al voltant del cor, etcètera. Totes les investigacions de l’Olivia l’acaben portant sempre cap a Massive Dynamic, tot i que la representant de l’empresa Nina Sharp sempre té una justificació.

En definitiva, una sèrie que agradarà tant als seguidors de la ciència ficció i els fenòmens paranormals com als dels thrillers i les investigacions policials. Precisament aquesta barreja és la que ha fet que es compari a Fringe amb una altra sèrie mítica com és The X Files (“Expedient X”), i sens dubte és una de les apostes més fortes de TV3 per a aquesta nova temporada de tardor. Us deixo amb el tràiler: