“Baldriiick!!!”

Si no heu vist mai la sèrie de la qual parlarem avui, segurament no haureu entès el títol de l’article. Però qualsevol que l’hagi vista ja sabrà que ens estem referint a L’escurçó negre, sens dubte una de les sèries més recordades de totes les que ha emès TV3 al llarg de la seva història. Protagonitzada (i parcialment escrita) per Rowan Atkinson (protagonista també de la popularíssima Mr. Bean), ens explica la història de Gran Bretanya al llarg de cinc segles a través de la figura d’Edmund Blackadder i del seu fidel criat Baldrick (Tony Robinson).

La sèrie consta de 4 temporades de 6 capítols, cadascuna de les quals retrata un període de la història anglesa:

- Blackadder I (any 1485): ens trobem en plena Edat Mitjana a Anglaterra. El nostre heroi mata per equivocació al seu oncle, el rei Ricard III, la qual cosa fa que el seu pare pugi al tron. Això el converteix automàticament en príncep, però no és l’hereu de la corona perquè té un germà més gran. A partir d’aquí, l’Edmund Blackadder intentarà per tots els mitjans ocupar el lloc del seu pare. Per fer-ho comptarà amb la col·laboració d’en Baldrick i de Lord Percy (Tim McInnerny), un noble amb el cap més buit que l’agenda d’un ermità, la qual cosa farà que sovint la seva presència sigui més aviat un impediment que no pas una ajuda.

- Blackadder II (període 1558-1603): un descendent dels Blackadder continua conspirant per guanyar-se el favor de la reina Isabel I (Miranda Richardson), una nena de cinc anys atrapada en el cos d’una dona, clarament incapaç per governar i amb una marcada tendència a fer tallar el cap a qualsevol que no li caigui bé o que gosi discutir les seves extravagants decisions. El personatge de l’Edmund és ara molt més astut i enginyós que el seu inepte avantpassat medieval, però els que no han evolucionat massa, intel·lectualment parlant, són en Baldrick i en Percy, als quals s’afegeix ara el conseller de la reina, Lord Melchett (Stephen Fry), que intentarà en tot moment sabotejar els plans de l'Edmund.

- Blackadder III (període 1768-1815): a pesar de ser un home intel·ligent i hàbil, el nou membre de la família Blackadder ha vist com la fortuna familiar ha caigut en picat i ara el tenim fent de majordom del príncep regent George, un home al qual qualificar-lo d’estúpid es pot considerar un enorme favor. Com a curiositat, hem de destacar que està interpretat ni més ni menys que per Hugh Laurie (sí sí, el Dr. House!), que ja havia aparegut com a secundari en algun capítol de la segona temporada.

- Blackadder IV (any 1917): en plena I Guerra Mundial, trobem a un altre descendent dels Blackadder enmig del camp de batalla, en aquesta ocasió ocupant el càrrec de capità de l’exèrcit britànic. L’únic objectiu del nostre protagonista és esperar que acabin els enfrontaments i intentar escapar viu com sigui. Al seu costat, el soldat Baldrick i el tinent George (Laurie) l’ajudaran a intentar evitar el compliment de les ordres del general Melchett (Fry) i del seu assistent (i enemic declarat del nostre heroi), el capità Reina (McInnerny), el cognom del qual serà utilitzat sovint per part d’en Blackadder per burlar-se’n (és molt habitual que el saludi dient “Hola, Reina”).

No hi ha cap dubte que estem parlant d’una comèdia, però tot i així és molt destacable el tractament històric que es fa durant tota la sèrie, ja que sense ni adonar-nos-en resulta que en només 24 episodis (el que seria una temporada americana “normal”) haurem passat per cinc segles de la història d’Anglaterra. No és imprescindible ser un expert en història per poder seguir la sèrie, però sens dubte la gaudirem encara més i captarem molt més la ironia si coneixem una mica els temes que es tracten.

Per exemple, a la primera temporada seran habituals assumptes tan típics de l’època medieval com ara les caceres de bruixes, la lluita per la successió al tron, les guerres constants, les Croades, els matrimonis de conveniència per tal de crear aliances entre diferents països, o els conflictes entre la Corona i l’Església. A la segona i tercera temporades podem comprovar de primera mà un altre fet ben conegut per tothom: que moltes vegades els reis i prínceps regents no acaben de tenir l’estat mental més idoni per governar, sinó més aviat tot el contrari. I a la quarta queda ben clar que els que s’emporten la glòria a les guerres no són els que es deixen la pell a les trinxeres, sinó els que s’ho miren a trenta quilòmetres de distància des de darrera d’una taula. Tot plegat es tracta des d’una òptica còmica, però sens dubte molt fidel a la realitat respectiva de cada època.

Fins i tot avui en dia, més de 20 anys després d’emetre’s l’últim episodi, hi ha qui considera L’escurçó negre com la millor comèdia mai vista a la televisió britànica. Sens dubte no falten motius per estar d’acord amb aquesta afirmació, tot i que també és veritat que no li manquen competidores. En qualsevol cas, el que sí és segur és que les hores que passareu mirant-la estaran molt ben invertides. Humor intel·ligent, subtil, irònic i genuïnament anglès.