dilluns, 26 d’agost de 2013

Només ho diré una vegada: mireu “'Allo 'Allo!”


És bastant habitual que als aficionats a les sèries ens demanin sobre les nostres preferències, sobre quines considerem que han estat les produccions que més ens han marcat al llarg de la nostra història com a telespectadors. I si miro enrere, m’adono que la gran majoria les vaig descobrir gràcies a TV3 (les coses com són) i eren comèdies britàniques. És impossible no recordar les estones passades mirant Els joves, Hotel Fawlty, L’escurçó negre, o la que avui ens ocupa: 'Allo 'Allo!

La sèrie ens explica el dia a dia d’un petit cafè situat al poblet de Nouvion, a la França ocupada pels nazis durant la II Guerra Mundial. El propietari és en René Artois, un home de mitjana edat i posat amable que no pot estar més enfeinat: a més de portar el negoci, ha de tractar tant amb els invasors alemanys com amb els membres locals de la Resistència, amb la qual col·labora malgrat ser bastant covard. Mentrestant, ha de procurar que la seva dona Edith (bastant més gran que ell, i que fa de cantant al cafè -per desgràcia dels clients-) no s’assabenti del seu embolic amorós amb les dues cambreres, la Yvette i la Maria... cadascuna de les quals no sap que en René està embolicat amb l’altra. Això sense tenir en compte que la Resistència comunista el vol matar per col·laborar amb els nazis i amb la Resistència francesa, i que el corrupte coronel Von Strohm (sempre acompanyat del capità Hans) li ha encarregat que amagui el valuós quadre “La Madonna pecadora” (coneguda popularment com “La Madonna del parell de melons”), un tresor del poble que ha estat robat pels alemanys i que tothom (fins i tot el mateix Hitler) vol posseir per poder-se’l vendre quan acabi la guerra. La localització del quadre (i la seva autenticitat, ja que també circulen moltes falsificacions) és un dels gags recurrents al llarg de tota la sèrie.


A més dels seus brillants guions i de la gran comicitat de les situacions i dels embolics que es generen, el que fa que 'Allo 'Allo! sigui una sèrie realment excepcional és sens dubte el seu repartiment. Es fa difícil recordar alguna altra producció on hi hagin tants personatges secundaris i tan bons, ja que qualsevol que aparegui en pantalla, per poca estona que sigui, té la seva gràcia. Enumerar-los a tots ens portaria molta estona, però només per fer una mica de memòria podem parlar de Madame Fanny La Fan, la mare de l’Edith que viu a l’àtic del cafè, sempre ficada en un llit a sota del qual hi ha un orinal que amaga un transmissor de ràdio; el seu amor de joventut Roger LeClerc, pianista del cafè, falsificador per a la Resistència i mestre de les disfresses (o això es creu ell); la Michelle Dubois, cap local de la Resistència i que sempre que ha d’informar d’alguna cosa ho fa dient “Escolteu amb atenció, només ho diré una vegada”; els dos estúpids aviadors britànics que s’amaguen al cafè, i dels quals no hi ha manera de desempallegar-se; l’espia anglès Crabtree, disfressat de gendarme francès i intentant parlar l’idioma local sense massa èxit; el tinent Gruber, un conductor de tancs homosexual i enamorat secretament d’en René; el malvat Herr Flick de la Gestapo, fillol de Himmler i enviat personalment per Hitler per recuperar el quadre de la Madonna, però que a la vegada també se’l vol quedar; etcètera, etcètera, etcètera.


'Allo 'Allo! és una comèdia coral plena de dobles sentits, malentesos, situacions rocambolesques i gags visuals, i volia ser una paròdia del gènere bèl·lic, particularment de la producció britànica Secret Army. Precisament el fet d’estar ambientada a la II Guerra Mundial li dóna un aire intemporal que fa que hagi aguantat molt bé el pas del temps. També cal dir que es va allargar potser una mica massa (nou temporades), i que els últims episodis no eren tan brillants com els primers. Malgrat això, el record que en tinc (i no sóc l’únic) és el d’una de les millors comèdies de la història, amb una ambientació perfecta, uns personatges absolutament inoblidables i una peça musical enganxosa i d’aire francès, tocada amb acordió, amb la que s’obrien i es tancaven tots els episodis.


1 comentari:

  1. Em podries dir ón veure aquesta sèrie? si pot ser en català, millor. Jo també recordo haver-la descobert a tv3, fa mil anys!

    ResponElimina