dilluns, 28 de desembre del 2015

Resum seriòfil del 2015

Sempre que s’acaba un any és habitual veure les típiques llistes de “el millor i el pitjor”. Jo per aquestes dates també acostumo a fer una llista, però no de preferències sinó simplement un recull, ordenat alfabèticament, de les sèries que he pogut veure i comentar en el bloc durant l’any (si feu clic al títol podreu veure l’article corresponent). Endavant doncs!

Entourage: la vida d’un jove actor de Nova York que intenta obrir-se camí en el món del cinema a Los Angeles, acompanyat en tot moment dels seus amics d’infantesa i gaudint de diners, luxes i dones espectaculars. Basada en la vida de Mark Wahlberg (que exerceix de productor), els creadors de la sèrie asseguren que tot el que hi veiem ha passat a la realitat.

Extras: el gran Ricky Gervais ens parla de la dura vida dels actors secundaris i de la seva lluita per aconseguir un paper, encara que sigui només una trista línia de diàleg. Sense arribar als nivells de genialitat de The Office, és una sèrie molt destacable i amb els nivells habituals d’humor incòmode als que ja ens té acostumats el creador britànic.

Fargo: primer van dir que la sèrie no estaria a l’alçada de la pel·lícula, després que la segona temporada no seria tan bona com la primera... i Fargo no deixa de tancar boques. Aquest segon lliurament d’episodis és més ric, intens i ple de matisos que el primer, i entra directe al meu podi personal de 2015.

Game of Thrones: malgrat algunes subtrames força mancades d’interès, i sense arribar a les cotes d’espectacularitat i emocions contínues de la quarta temporada, la cinquena ens ha regalat algun dels millors moments de tota la sèrie, com la batalla de Hardhome contra els White Walkers. I especialment, la sensació que ja no hi ha volta enrere i que, ara sí, l’hivern s’apropa.

Louie: el que va començar com una de les millors comèdies del panorama televisiu, irreverent i descarada com poques, ha anat girant mica en mica per acabar-se convertint en una barreja de comèdia i drama que descol·loca i sorprèn a parts iguals. Això sí, les històries d’en Louie no deixen mai indiferent.

Mr. Robot: una de les principals sorpreses de la temporada. La lluita d’un hacker solitari, introvertit, addicte a la morfina i amb greus problemes mentals contra el capitalisme que impera al món ha convençut a tothom i ha rebut l’elogi unànime de crítica i públic. Poques vegades recordo un encert de càsting tan gran com en Rami Malek.

Narcos: sovint em preguntava com era possible que cap sèrie de televisió hagués parlat mai de Pablo Escobar, el narcotraficant més famós de la història i un personatge ambigu i contradictori, tan compassiu i generós amb la gent pobra del seu país com despietat i implacable amb els seus enemics. La nova plataforma Netflix ha solucionat aquest buit amb una de les millors produccions d’aquest any que s’acaba.

The Shield: després d’una quarta temporada que començava a donar símptomes d’esgotament i repetició, la cinquena fa un tomb gràcies al personatge (sobre)interpretat per Forest Whitaker. La investigació d’assumptes interns sobre els foscos procediments de l’Strike Team tindrà conseqüències inesperades i devastadores per a en Vic Mackey i els seus.

Transparent: un gran secret amagat durant anys per part d’un pare de família és el punt de partida d’una de les millors sèries que he pogut veure aquest any. Directa, honesta, respectuosa i brutal a parts iguals, Transparent ens posa davant del mirall i ens fa plantejar si realment estem vivint la vida que volem. Jeffrey Tambor es mereix tots els premis del món per la seva increïble interpretació.

True Detective: després d’una primera temporada que va rebre elogis unànimes per part de tothom (en algun cas potser una mica exagerats), la segona no ha estat a l’alçada de les expectatives i ha tingut moments realment lents i pesats, especialment a la primera meitat. Malgrat que al final s’arregla una mica, la sensació general és d’intent fallit.

A més, aquest 2015 també m’he dedicat a veure més episodis de sèries de les que ja he parlat, o a revisar-ne d’altres que ja havia vist. En destacaré quatre:

- Curb Your Enthusiasm: un dels creadors de la mítica Seinfeld va protagonitzar uns anys després una sèrie sobre la seva pròpia vida, amb un toc molt més irreverent i políticament incorrecte, on exagerava (no sabem fins a quin punt) els aspectes menys amables de la seva personalitat. Larry David és, sens dubte, un dels majors genis de l’humor de finals del segle passat i principis d’aquest.

- Frasier: aquest spin-off de la mítica Cheers és potser la millor comèdia de la història (amb el permís de Seinfeld). Les aventures del psiquiatre Frasier Crane i la seva relació amb els personatges que l’envolten (el seu germà i també psiquiatre, el seu pare ex policia, la seva fisioterapeuta anglesa o els seus companys de feina a la ràdio) han ofert algunes de les estones més divertides que es recorden a la televisió.

- The Big Bang Theory: després d’haver parlat de la primera temporada l’any passat, durant aquest 2015 he seguit veient-la però no he cregut oportú dedicar-li un altre article, bàsicament perquè no hi ha res a afegir llevat dels embolics amorosos dels seus protagonistes (excepte el pobre Raj). Em continua semblant divertida.

- The Sopranos: què més es pot dir que no s’hagi dit ja? Per mi (i per molts), simplement la millor sèrie de la història. La primera vegada que la vaig veure va ser doblada, i ara l’estic revisant en versió original (com Déu mana) i amb millor qualitat d’imatge i so. Un plaer absolut.

I fins aquí el resum de les meves sèries del 2015. Tinc la sensació que cada any dic el mateix, però és que és la veritat: la televisió fa temps que ha deixat de ser la “germana petita” de les produccions àudiovisuals, i la seva qualitat no només no té res a envejar al cinema, sinó que en moltes ocasions la supera.

Salut, i bon any 2016 a tothom!

4 comentaris:

  1. Bonic resum, veig que estàs a un bon nivell de sèries. Però jo també faig feina, eh? Ja ho veuràs quan d'aquí poc faci un resum de lo que he vist aquest 2015. El que passa es que jo mai vaig tan al dia amb les sèries, sempre m'agrada deixar passar una mica el temps, no fos cas que acabi mirant una sèrie on la següent temporada es un fiasco total.

    Tot just he vist un parell de la segona de Fargo, ja en parlaré més endavant.
    Totalment d'acord amb Joc de Trons, no ha sigut la millor temporada però continua sent una sèrie top.
    Justament he acabat de veure la cinquena de Louie, es tal com dius, un espera veure una comèdia, però en absolut, es curiosa, aquesta setmana en trec el post resum de la temporada.
    The shield vaig per la meitat quarta i la tinc justament en pausa per això mateix que dius, es una bona sèrie però força repetitiva, la tercera sobretot, ara amb la Glen Close millora una mica, però tampoc es per llançar coets. A veure si arribo a veure en Forest aviat.
    No penso mirar la segona de True Detective.
    Frasier es molt bona! Dir que es millor que Seinfeld potser es sacríleg, però no aniries allunyat de la veritat. Son 11 temporades de 24 capítols i mai es fa pesada!
    Big Bang no la recomano mai i a vegades fins hi tot dic que no m'agrada, però no se perquè la continuo mirant...
    The Sopranos es bona, molt bona, però perdonam perquè el número en el meu cor sempre serà l'Ala Oest i no hi ha discussió possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que estem bastant d'acord doncs! Jo combino sèries actuals amb clàssics, de fet ara mateix estic amb "Twin Peaks", o sigui que imagina't!

      Paciència amb "The Shield"! Jo quan vaig acabar la quarta vaig estar mesos sense tornar-la a mirar, tenia la sensació d'estar veient sempre el mateix. I ara em penedeixo de no haver vist abans la cinquena, tot es capgira, ja ho veuràs!

      "El Ala Oeste" és una d'aquelles que tinc eternament pendents. Tinc el pack sencer de DVDs i no l'he obert! Imperdonable, ja ho sé...

      Elimina
  2. Molt bé però trobo a faltar una de les millors. THE KNICK.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, me l'apunto! Tot i que repeteixo, això no és una llista de "millor i pitjor" sinó simplement el resum del que jo he vist. Una llista totalment personal, vaja!

      Elimina