divendres, 30 de juny de 2017

Mentides, aparences i falsedats


Aparentment, tots els personatges de Big Little Lies tenen una vida envejable: luxoses cases a primera línia de mar a la bonica localitat californiana de Monterey, cotxes cars, roba de marca, escoles privades pels nens, moltes estones de lleure, etc. Però ja des del primer episodi es veu clarament que no tot és el que sembla i que les aparences amaguen uns quants secrets. També veiem que hi ha hagut un assassinat, tot i que fins el final no en sabrem ni els motius, ni el causant, ni la víctima. La policia interroga diversos habitants de la localitat, i gràcies a això els espectadors anirem veient les tensions existents entre ells, què opinen uns dels altres, la falsedat que presideix la majoria de relacions, etc.

Però, a diferència del que podria semblar en un principi, el crim acaba sent bastant irrellevant pel desenvolupament de la sèrie. Del que realment parla Big Little Lies és dels problemes que tenen les seves protagonistes, malgrat l’aparença idíl·lica de les seves vides. La Madeline (Reese Witherspoon) és una de les dones més populars de la comunitat (i també una de les més temperamentals), té una filla de pocs anys amb la seva nova parella i una altra d’adolescent amb el seu ex marit, que també ha refet la seva vida amb una noia més jove. La Celeste (Nicole Kidman) és mare de dos nens bessons i està casada amb un banquer que la maltracta físicament. Per la seva banda, la Jane (Shailene Woodley) és una mare soltera que arriba a Monterey fugint del seu passat i que el primer dia d’escola ja es troba que acusen el seu fill de fer bullying a una nena. Totes tres compartiran problemes i forjaran una amistat fins a les últimes conseqüències.


La sèrie toca bastants temes, cadascun dels quals donaria per fer-ne una altra: el bullying escolar, els diversos i variats problemes de parella, la superficialitat que impera en les relacions entre les persones, etc. Però sens dubte, de tots ells el que està més ben retratat i el que més colpeix és el que protagonitza el personatge de Nicole Kidman, una dona maltractada que viu un infern a casa i que dissimula com pot davant de les amistats, que se la imaginen vivint feliçment al costat d’un home atractiu, més jove que ella i triomfador en la seva feina. A més, com sembla que passa sovint en casos així, ella d’alguna manera perdona el seu marit i no li sembla que la situació sigui tan greu com realment és, en part perquè després dels episodis de violència ell es mostra penedit i no deixa de dir-li que l’estima i que no ho farà més. Les sessions amb la consellera matrimonial, on després d’uns dies ella s’acaba obrint i reconeixent la veritat, fan encongir el cor de l’espectador. L’australiana està absolutament espectacular en el seu paper, i a ningú li hauria d’estranyar que s’endugués una bona colla de premis.


Big Little Lies és una més que notable producció que es devora en poques hores degut a la seva curta durada (només set episodis) i que ens fa veure que les aparences enganyen, que molt sovint no tot és tan ideal com sembla a primera vista, que sovint les famílies oculten secrets tan foscos que no ens els podem ni imaginar, i que tots els éssers humans, amb més o menys intensitat i amb més o menys diferències, acabem compartint les mateixes misèries, sense importar els diners ni la classe social. Molt recomanable.


2 comentaris:

  1. No es el tipus de sèrie que solc veure, però sembla que en general agrada. Hi haurà segona temporada?

    ResponElimina
  2. Tampoc seria la meva sèrie ideal, però està prou bé, només són set episodis i està molt ben feta i interpretada.

    Segona temporada? Hi ha rumors, però sincerament crec que seria un error. La sèrie està molt bé tal com acaba, i a més tampoc crec que el tema doni per tant.

    ResponElimina