dimecres, 20 de desembre del 2017

Black Christmas


Com a fan incondicional de Black Mirror (i, per extensió, del seu creador Charlie Brooker), en aquest bloc he parlat puntualment de cadascuna de les seves tres temporades. Però em quedava per comentar un episodi especial que es va estrenar fa tres anys, precisament per aquestes mateixes dates, i que per la seva temàtica s’escau especialment bé per a aquests dies que s’acosten.

White Christmas comença amb dos homes aïllats enmig de la neu, en el que podria ser (no se’ns explica, i al final veurem per què) una base científica a algun dels dos pols. És Nadal, i per aquest motiu un d’ells prepara un dinar especial per a l’altre i li diu que podrien parlar d’alguna cosa, per exemple què els ha portat a aquest lloc, però l’altre no en té massa ganes. El cuiner (de nom Matt) trenca el gel explicant que ell treballava per a una empresa que es dedicava a fer còpies virtuals de persones, que després treballaven com a assistents personals de la persona original. A més de la seva feina, en Matt tenia un hobby si més no curiós: ajudava a persones tímides a aconseguir parella, mitjançant un implant ocular a través del qual podia veure i escoltar el mateix que el seu client, al qual donava consells sobre la marxa. Després que una de les cites acabés de la pitjor manera, en Matt va deixar la feina i això el va portar a la situació actual. Estovat per l’alcohol, finalment l’altre home (de nom Joe) explica que una antiga relació sentimental va acabar de manera tràgica després del descobriment d’un embaràs inesperat, i per això ara es troba en aquest lloc.


Aparentment independents i sense cap relació entre sí, les tres històries acaben lligant-se d’una manera que molt poques sèries són capaces de fer, per arribar a uns minuts finals on no és que hi hagi un gir de guió, sinó que en tindrem un parell o tres de seguits (i cadascun més desagradable que l’anterior). Fidel al seu ADN, aquest episodi especial de Black Mirror té totes les virtuts que han fet famosa la sèrie. Un cop més, se’ns parla d’un futur que sembla llunyà però podria no ser-ho tant i de tecnologies que a priori ens poden semblar molt útils (sensacional la possibilitat de bloquejar persones a la vida real), però que en el moment menys pensat es poden girar contra nosaltres i convertir-nos en poc menys que els seus esclaus. L’episodi, que té una durada superior a la normal (73 minuts), combina amb el seu humor negre habitual temàtiques com la realitat virtual o les xarxes socials i el voyeurisme que impliquen (en aquest cas més real que mai) i, sens dubte, es troba entre els millors de la sèrie. Ja estic comptant els dies que falten per a l’estrena de la quarta temporada, prevista per aquest 29 de desembre.


2 comentaris:

  1. Es el capítol que més m'ha agradat de tota la sèrie, amb això ja t'ho dic tot perquè en té molt bons com el del porc i el primer ministre o el de reviure els records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és el meu preferit, però sens dubte és dels millors.

      Elimina