No fa massa parlàvem de Happy Valley en el sentit que, malgrat ser una sèrie que no ens explicava res de nou, sí que tenia prou elements com perquè ens oblidéssim de la seva manca d’originalitat i la gaudíssim al màxim. Per aquelles casualitats de la vida, poc temps després ens trobem amb un cas bastant similar amb la també britànica Broadchurch.
La història comença el dia que troben el cadàver d’un nen d’onze anys a la platja de la fictícia localitat anglesa que dóna nom a la sèrie. El tràgic esdeveniment fa que comenci una investigació policial dirigida per l’inspector Alec Hardy, que arriba a la comissaria local per ocupar el lloc al qual aspirava la sergent Ellie Miller. Això fa que la seva relació no comenci amb massa bon peu, i tampoc hi ajuda el caràcter eixut del nouvingut. Malgrat que tot sembla indicar que ha estat un accident i que el nen ha caigut per un penya-segat, la posterior autòpsia revela que en realitat va ser estrangulat.
A partir d’aquí, els esdeveniments de la sèrie resultaran molt familiars per a qualsevol que hagi vist produccions d’aquestes característiques. A cada episodi apareixeran nous sospitosos del crim, que aniran quedant descartats a mesura que apareguin noves proves, fins arribar a l’episodi final on descobrirem que l’assassí és qui menys ens pensàvem (i poques vegades això ha estat tan cert com en aquest cas). Malgrat aquesta evident manca d’originalitat, és difícil trobar-li algun aspecte negatiu a la sèrie. Les interpretacions són destacables (especialment les de la parella protagonista), el guió està molt ben lligat i el sorprenent desenllaç és totalment creïble. La sèrie també mostra una notable habilitat a l’hora de crear un ambient de desconfiança entre els habitants de la petita localitat, que fins aleshores semblaven molt ben avinguts però que inevitablement començaran a sospitar uns dels altres. La investigació, a més, serveix per esbombar històries amagades dels vilatans com ara infidelitats, passats foscos i secrets familiars que fins i tot donarien per fer una altra sèrie. Igualment, veiem una crítica gens amagada dels mitjans de comunicació sensacionalistes i de com poden influir en les opinions de la gent.
Broadchurch és una sèrie amb múltiples capes i nivells de lectura, malgrat que és evident que el seu principal reclam és la curiositat que desperta en l’espectador saber qui és el culpable, jugar a endevinar qui serà l’assassí i arribar fins el vuitè episodi per veure si les nostres sospites eren correctes o no. Tot i que hem vist mil vegades arguments similars, un cop comencem a veure-la no podrem evitar entrar en el joc ajudats, com hem dit, per un guió precís, una ambientació molt aconseguida i unes interpretacions solvents. En definitiva, un exemple més (i ja van molts) que els anglesos són uns mestres a l’hora de fer televisió de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada