Un crim inexplicable... o no?

Tot i que les sèries que més m’han agradat al llarg de la història tenen vàries temporades, també és veritat que sóc molt aficionat tant a les sèries britàniques (amb molt pocs episodis per temporada) i a les mini sèries: produccions que expliquen una història que comença i acaba en pocs episodis, i que si estan ben fetes fan bona la dita que el que és bo, si és breu, és dues vegades bo.

I l’últim exemple que he trobat ha estat The Sinner, una de les propostes de l’inacabable catàleg de Netflix. Produïda i protagonitzada de manera convincent per Jessica Biel, ens explica la història d’una noia aparentment normal, casada i mare d’un nen de pocs anys, que un bon dia, sense motiu aparent, apunyala repetidament un noi a la platja. Després de la detenció, és incapaç d’explicar per què ho ha fet ni si coneix el noi al qual ha assassinat a sang freda. Amb tants testimonis, la culpabilitat de la noia és evident i ella ni tan sols intenta defensar-se en el judici. Però un detectiu amb els seus propis traumes i problemes (un més que correcte Bill Pullman), intrigat pels motius que pot haver tingut la noia, decideix investigar pel seu compte i de mica en mica anirà encaixant totes les peces del trencaclosques: una mare fanàtica religiosa, una germana greument malalta, males companyies de joventut i una mena de secta oculta en un luxós club de gent adinerada són alguns dels elements del fosc passat de la protagonista que poden ajudar a explicar el motiu del crim.

Com que ja coneixem a l’assassina des del primer episodi, la sèrie se centra en investigar el perquè en comptes del qui. I la veritat és que aconsegueix enganxar des de bon principi i mantenir l’interès fins el final, amb una història molt fosca explicada a través de nombrosos flashbacks i que barreja elements de drama familiar, thriller psicològic i investigació policial. Igual que li passa al detectiu, els espectadors tampoc podrem evitar sentir curiositat per descobrir la veritat sobre la protagonista i patirem davant la seva impossibilitat de recordar detalls que podrien ajudar-la a lliurar-se de la presó. També és cert que a vegades tenim la sensació que el guió està una mica estirat i que la història es podria haver explicat en cinc o sis episodis en comptes de vuit, però tot i així és una proposta interessant que es pot veure sense invertir-hi massa temps. No passarà a la història (ni ho pretén), però compleix sobradament amb el seu objectiu d’entretenir i intrigar.